El paquet: el desenllaç

Quina intriga vaig provocar quan vaig escriure que havia rebut un paquet i que hi havia possibilitats que l'hagués enviat el Barragán.

Doncs us explico: vaig anar a Correus i en vaig sortir amb el paquet sota el braç. Per la forma i el pes tenia pinta de ser un llibre, però molt perfectament podia ser una caixa que emboliqués unes ampolletes de mini-bar de Cardhu... per sortir de dubtes, mentre anava pel carrer vaig obrir el sobre i això va ser el primer que en vaig treure:


Estava clar, el mestre m'havia mostrar un senyal! Ja posats, vaig furgar una mica més pel paquet i em vaig trobar una postal dedicada:

Si us fixeu el la dedicatòria fins i tot hi va posar un cor (detall que potser no era necessari, però no ens posarem a criticar).

Ja quan vaig arribar al Frikadero, vaig treure el llibre i li vaig fer una foto com es mereixia l'ocasió, amb una mica d'altar i unes espelmes per fer-ho més solemne, l'ocasió s'ho valia!


Pel que fa al llibre, que hauria de ser de lectura obligatòria a les escoles i hauria d'estar a tots els prestatges de les llibreries més importants del país, què dir-ne? És un recull d'acudits, classificats segons la tematica, amb poca lletra, gran i amb dibuixos.
De fet, és l'única edició (del 1996) i els acudits van d'acord amb l'època: que si el Clinton, Lepe, les pessetes... n'hi ha molts que són ja de la cultura popular i molt dolents, però deuen guanyar molt explicats per algú que en sàpiga.
De totes maneres, us poso un dels acudits per si us el voleu anar aprenent de memòria:



Com veieu, té recompensa ser un fan incondicional d'aquest home, i la prova és aquest poster que vaig comprar per catàleg el 93 o 94 i que encara tinc penjat a l'habitació:

Època de pluja? Al Frikadero ja no!

Portàvem dies impacients (ja no tenim ungles) esperant la visita del salvador, i al final ja us puc anunciar que s'ha complert.

He arribat al Frikadero sobre les 14:30 i justament a la porta de baix m'he trobat un tio amb un mono de color blau i 3 caixes d'eines: ha sigut llavors quan els meus dubtes s'han esvaït: estàvem salvats!

Mentre ell es posava mans a l'obra jo em preparava alguna cosa per menjar, però això no ha impedit que pogués anar fent unes quantes fotos per relatar la vivència.

Aquesta primera foto ja mostra la magnitud el poderío: caixa d'eines, peces de recanvi, soplete, bosses de plàstic... tot un professional!



Més o menys ha estat lluitant aferrissadament contra la tuberia durant una hora i mitja, però al final ha sortit vencedor i aquest és el resultat:




Ja sé que aparentment no es veuen millores, però les tuberies tampoc les fan de colors vistosos. De totes maneres, ja podeu veure el tros antic tirat per allà.



Espero que l'altre Habitant del Frikadero no llenci els tubs, ara se m'ha acudit que podia fer un primer pla al boquete de la tuberia, perquè us en fessiu una idea.

Ara sí, mireu quin goig que fa la tuberia!! Ja només queda canviar la tassa!!



I aquesta és la part més desagradable: la factura. De fet no posa el preu, només les hores (2), la factura ens l'enviaran per correu, així no fa tant de mal.



Per cert, us heu fixat com es diu? Luis! :D
I no, no és italià, ni polonès, ni peruansito... és espanyol, cosa que no ens esperàvem.
A tot això, suposo que us pica la curiositat per veure'l, no? Doncs aquí el teniu.



De res.

Existeixo

Existeixo. Poc però existeixo. Sé que pel meu aniversari no em regalaran un joc de la PSP2, però existeixo. En part perquè no la tinc, en part. Però existeixo: ahir a la nit quan tornava al Frikadero vaig obrir la bústia i oh, sorpresa! Hi havia una carta dels PPeros (ara està a les escombraries) i un avís de Correus adreçat a mi: no sé exactament si es tracta d'una mostra de Cardhu que vaig demanar o bé del tan esperat paquet del Barragán.
Sigui com sigui, fins demà no ho podré saber ja que he arribat a Correus 3 minuts més tard de l'hora i és clar, estava tancat. Bé, com que (que jo sàpiga) no m'han de treure punts, ho tornaré a provar demà més d'hora i ja comentaré alguna cosa. O no.

Conichiwa, Nobuyuki!

Amb aquest títol tan explícit ja us fareu una idea sobre de què va el post d'avui: efectivament, i després d'un amago, el nostre alcohòlic més internacional, el Nobu san, torna a Barcelona!
El vam acomiadar amb tots els honors quan va marxar, i ara que torna no podria ser menys.

Val a dir que aquesta informació s'ha filtrat de fonts ben informades, i l'altre Habitant del Frikadeero me l'ha feta arribar. Pel que sembla, el Nobu (fetge inclòs) i la seva nova nòvia (l'antiga es devia cansar d'esperar-lo) vindran a la ciutat durant l'última setmana de l'any, com si es tractés d'una gira d'U2.
Molt possiblement s'allotgin ben a prop de Can Conill (alias La Ratera), a casa del seu mecenes i totpoderós Responsable del Frikadero (que no és altre que el germà de l'altre Habitant).

Voldrà quedar amb nosaltres per anar a fer un arròs caldós a El Glop? Voldrà anar a prendre una clara bien grande a l'Or? Voldrà anar a sopar al restaurant vietnamita? Totes aquestes són incògnites que us revelarem tan aviat tinguem resposta, així que nens i nenes, mantingueu-vos atents al monitor (i de pas treballeu una mica!)

Ni Barragán ni Fontaner

Sembla que el Frikadero està maleït per alguna ànima en pena (com podria ser la veïna boja del costat) o el que sigui, perquè per més esforços que fem, ni el Barragán ni el Fontanero han volgut fer-nos una visita.

Per una banda, Don Manuel cobra 1000€/hora, així que com a màxim el convidaré a prendre el tè. Per altra banda, i tal com us vaig anunciar, el fontanero (que per cert, espero que tingui uns preus més assequibles que el Barragán) no es va presentar i per tant, lluny de convertir el Frikadero en el desert del Gobi, continuem amb la gotera.
Però centrem-nos en el fontaner: vaig estar esperant-lo una hora i finalment vaig decidir trucar-lo, per saber si se li havia oblidat, se l'havia menjat un tauró o què coi li havia passat: doncs no, es veu que la primera visita del matí se li havia complicat (per canviar unes aixetes havia hagut de trencar rajoles!!) i per tant ens haviem de fotre. Això sí, quan li vaig dir que el mínim que podia fer era avisar em va dir que ell no pot demanar als seus operaris que truquin als clients quan no puguin venir.

Així que, en comptes del Mario molt possiblement cridem el Luigi.

Volia il·lustrar aquest post amb una imatge del Mario Bros, però he trobat un parell de frikades que no tenen preu que no he pogut evitar de posar:





Déu és molt cruel permetent aquestes coses.

Pret-à-porter

Una de les coses bones que té viure al Frikadero és que sense ni voler-ho segueixes les tendències més avanguardistes del món de la moda. Només traient el cap per la finestra pots veure exposats els útlims modelets dels dissenyadors de roba més capritxosos.
Jo, amb això de la moda no hi entenc, però per si us pica la curiositat, us deixo un avanç de la temporada de primavera del catàleg Gipsy Woman with garlics and lemons 2007.


Em sembla que em quedo amb el model de més a l'esquerra, o sigui, el drap blanc amb ratlles.

El Barragan ataca de nou

Després de la carta al Manuel Barragán, m'ha sorprès la seva trucada. Sí, m'ha trucat, parlant en català i dient que el mail li va fer gràcia i que m'enviarà un llibre i una foto dedicada. M'he quedat flipant.
A més, m'ha comentat que si un dia ens pot colar en algun espectacle ens avisarà per anar-hi... personalment ho trobo menys factible però què menys que donar-li un vot de confiaça al sr Barragán!
Així que si algú té alguna festa multitudinària en ment (festa universitària, aniversari de casats, festa en discoteca, etc...) que ho digui per portar-lo, segons m'ha comentat les últimes actuacions li estan sortint força bé! :D

Ara cal esperar si el Santiago Segura roda una altra seqüela de Torrente per infiltrar-nos i gravar una escena al Frikadero.

Preparem-nos per la visita del salvador

Després de rebre i patir les plagues que ens ha enviat l'ira d'un déu castigador i col·lèric, finalment els habitants del Frikadero ens preparem per rebre el salvador i tot-poderós lampista que ens portarà pel bon camí, ens il·luminarà amb la seva saviesa (i clau anglesa) per reparar el que ja està desbancant el Tutuki Splash com a atracció d'aigua més espectacular, les goteres del Frikadero, que a més actuen com a aigües terapèutiques gràcies a la seva gran quantitat de minerals (ferro, plom, coure...).

He invocat el lampista (ara ja es pot fer per telèfon, no cal resar) i m'ha dit que es manifestaria el proper dia 20 per tal de portar pel bon camí l'ovella descarriada que escriu aquestes línies. Sincerament no sé què farà ni si ho podrà arreglar, si bé que és veritat que no podem dubtar de la seva destresa després de l'èxit que va protagonitzar quan, ja deu fer un parell d'anys, ens va muntar l'actual escalfador d'aigua (que per cert, des de llavors continua amb flama encesa com si fos la torxa olímpica).

La feina que haurà de fer el lampista està descrita aquí, aquí i aquí.
Que tinguis sort, Mario Bros!

Carta a V de Vivienda

Seguint la tònica de l'enviament de cartes crítiques i arràn de la recent manifestació per un habitatge digne que va tenir lloc a Barcelona, m'he près la molèstia d'escriure una carta a la plataforma convocant (V de Vivienda)per criticar els aspectes que no m'havien semblat correctes del seu acte. És aquesta:


Introducción: Como no sé a dónde irá este mail, lo escribo en castellano por si acaso.

Bien, empecemos:
Fuí a la mani de Barcelona del pasado 30, porque me encuentro afectado por la situación supongo que igual que vosotros, y quería expresar mi malestar con los partidos políticos y los capitalistas que nos han llevado a esta situación.
Realmente sí, había mucha gente, y en este sentido supongo que la mani fue un éxito (al ser la única a la que he ido de las vuestras desconozco cómo han sido las anteriores), aunque definirla como éxito es quizás demasiado pretensioso.
Antes de continuar no os penseis que pretendo ser un troll que me he colado aquí para sembrar mal rollo y molestar; comparto vuestra causa y por eso os trasmito mi opinión.

¿Quién organizó la mani? Lo pregunto porqué llegué a recibir propaganda de una manifestación contra la guerra (¿?), vi banderas anarquistas ( aquí y aquí), a uno disfrazado de parquímetro (¿?)... y todas estas circunstancias ponen en duda la credibilidad de la demanda que motivó la movilización.
Si aparte le sumamos una multitud de gente fumando porros, haciendo cosas que normalmente no haría, gente vestida a la última moda y gente que se pensó que a primera fila había Carlinhos Brown, creo que es normal que ni el alcalde ni los medios de comunicación no os tomaran en serio. No me gustaría olvidarme tampoco de las consignas (quizás la palabra «puta» quita un poco de seriedad) que exponían problemas pero no proponían soluciones (destinadas a gente con el cerebro ablandado) y los alineados que rasgaban y lanzaban propaganda inmobiliaria sin pensar en la gente que lo tendría que recoger todo.

Sumando a todo esto los disturbios (innecesarios, pero atrae-periodistas al fin y al cabo) y el ambiente circense (algunos lo llaman festivo) que se respiró en todo momento es normal y comprensible que los medios de comunicación y las clases políticas hayan percibido la movilización como un divertimento de unos cuantos jóvenes con mucha ADSL y pocos planes para la tarde de un sábado.

Recibí vuestro manifiesto donde se exponían las causas que nos habían reunido a todos allí, pero en el cual no figuraba ningún indicio de solucionarlo (¡haz que rebiente la burbuja!, ponía. ¿Cómo?, me pregunto yo), con lo que salí de allí con una sensación agridulce fruto del desengaño con el que me encontré.

No os quiero vincular ni con la gente que pintaba consignas anti-policía ni con los que fumaban porros, pero el ambiente de la mani los atrajo como son atraídas las moscas por...vamos, ya lo sabéis.

Creo, en definitiva, que si preteneis que os tomen en serio debeis tomaros en serio vosotros mismos, miraros al ombligo, ser autocríticos y aprender de los errores.

Finalmente, sé que hay un foro donde quizás tendría que escribir esto, pero ésta es una forma de hacerlo llegar a la plataforma firmante y no dejarlo a merced de alguien que no tenga ganas de leer pero sí de insultar (de todas formas, colgádlo en el foro si quereis).

Pues después de este rollo, corto ya.
Espero ver como la situación se vaya arreglando progresivamente y quedo (aunque un poco escéptico por no ver vuestras propuestas de solución por ningún lado) a vuestra disposición.

Un saludo y espero que todos tengamos una casa en nuestra puta vida.



PD: Firmo porque no tengo nada de qué esconderme y pretendo así dar la cara en vez de escribir un mail anónimo.

Esport d'aventura

Ja no cal anar a la Noguera Pallaresa per fer esports d'aventura, des de Gràcia arriba l'última moda, que a més de ser barata, és entretinguda i correctiva. Us explico. No, no m'estic referint a fer ràfting sinó a una disciplina menys esgotadora. Això sí, encara no li he posat un nom.

Avui en dia gairebé qualsevol telèfon mòbil incorpora una càmera de fotos, i aquest és l'únic element necessari per practicar aquest esport. Deixeu-me que us mostri en què consisteix explicant-vos un cas real d'aquest matí:

Vas passejant pels bonics i estrets carrers de Gràcia i de sobte, mentre estàs creuant per un pas de zebra un cotxe aparca davant teu trepitjant el pas i obligant-te a creuar per la calçada, havent de mirar innecessàriament si vénen cotxes d'altres bandes. Personalment és una cosa que em molesta molt, i més sobretot quan li dius al conductor (en aquest cas una conductora plena de joies i més pintada que un guacamai de la selva del Matto Grosso) que s'aparti per deixar-te passar i et respòn amb un somriure però no et fa ni cas.
Bé, doncs ja tenim tots els elements: vorera, pas de zebra, cotxe, conductor (element imprescindible) i càmera (element igualment imprescindible). Ara però és el nostre torn: només cal agafar la càmera (en aquest cas el mòbil) i enfocar la cantonada, el cotxe i la matrícula, de forma ben vistosa per tal que el conductor et vegi les intencions.
En aquest cas que ens ocupa, la senyora ha vingut corrents a dir-me que no calia que li fes fotos, que havia deixat el cotxe allà per anar a buscar dues persones grans.
Puntualitzo: la conductora no ha sortit a la foto (en cas contrari hagués sigut un delicte per no haver-li demanat autorització prèvia), li he fet al xamfrà (element urbà), des d'un angles on sortia la matrícula i el cotxe mal aparcats. Mala sort.

Per altra banda, no crec que les persones que anés a buscar aquesta dona fossin especials ni d'una casta superior: si la llei diu que tots som iguals, tothom amb cotxets, cadires de rodes i vianants en definitiva tenim el dret de passar per allà, i excuses com És només un moment o Vaig a buscar unes persones en aquest cas no tenen cabuda.

Acte seguit, i un cop el conductor ha vist que li has fet la foto és el moment de simular una trucada a la Guàrdia Urbana explicant el cas, parlant el més fort possible perquè el conductor incívic ho pugui sentir tot, es doni per al·ludit i la propera vegada s'ho pensi dues vegades.

Sobre si cal trucar o simular la conversa amb la Guàrdia Urbana no hi ha res escrit, això ja depèn de cada modalitat, però les regles bàsiques del joc són fàcils i de segur profitoses.

Us animeu? Jo ja en porto dos en total!

Jordi Hereu, vés a comprar fregalls!

Ara que a Barcelona ens han canviat l'alcalde així per les bones i que el d'ara és l'impulsor de la Zona Merda (articles relacionats aquí i aquí), les ordenances municipals, els disturbis a Gràcia i a St Andreu, etc... resulta que se li ha girat feina i ja me'l veig al Condis fent cua per anar a comprar uns fregalls. I és que el parquímetre que ens han plantat al costat del Frikadero ha sofrit un petit sabotatge durant el dia d'ahir.
Que consti que el fet de relatar-vos això no m'implica en l'acte. Sigui com sigui, si l'alcalde vol continuar recaptant diners amb aquestes màquines, s'haurà de posar els guants i començar a fregar.
Li vaig fer una foto del que li espera quan arribi dilluns a la feina:

Avís als lectors

Abans d'evitar mals entesos, voldria avisar que això no té res a veure amb això. Només perquè quedi clar.

Apa, a passar un bon cap de setmana. Pel que fa al Frikadero, ens preparem per rebre un deixeble del Mario Bros en els propers dies. Estareu informats, no patiu!

A la deriva

La silicona serà bona per tot el que vulgueu, però no pas per reparar forats a les canonades. No. Més que res, perquè quan obres el pas de l'aigua un cop s'ha assecat la silicona, per molta cinta protectora que li hagis posat per sobre, surt raig d'aigua a pressió que a més de mullar-te a tu, mulla tot el que està a 3 metres a la rodona, ja siguin les finestres, el sostre (que en va caure un tros degut a la pressió, per cert), la tovallola que tenia assecant-se i és clar, el terra.

Així que avui tornem a la mateixa situació que fa uns dies, amb la diferència que ara l'aigua cau cada 2 segons.

Damunt la taula hi ha la possibilitat d'avisar a un lampista tipus Mario Bross, però és que l'orgull pesa i haver de recórre a un professional fereix l'ego.

Ara de moment obrim l'aigua l'estona estrictament imprescindible, però això d'haver de cuinar i rentar-se els peus amb Font Vella no m'acaba de convèncer.

Tenim ja el salvavides, només queda la piragua i el casc per rafting a Gràcia.

Hidromassatge

Us explicava l'altre dia que estem tenint una sèrie de problemes tècnics amb l'aigua. Concretament, hi havia un porus a la canonada que omple la cisterna del WC. I parlo en passat perquè l'altre Habitant del Frikadero va decidir convertir el porus en un forat per poder-lo tapar millor (no entraré en comentaris sobre la seva teoria! :D)

La qüestió és que aquest cap de setmana vaig passar per allà a prop i va ser com si em dutxés... lo graciós de la situació és que, per la pressió i per l'orientació del forat, el raig d'aigua apuntava cap a dalt convertint-se en un plovisqueig. La situació seria força graciosa, si no fos perquè estava dins del Frikadero, i clar, no seria qüestió de montar uns esports d'aventura i comprar uns kaiaks perquè la gent hi anés fent excursions.
I clar, vam decidir posar-nos en acció reparant el forat amb dues solucions, la primera una pasta que tapa tot el que toca (segons les instruccions, clar) i l'altra una cosa rara que quan s'asseca es torna metàl·lica. I va funcionar (mentre hi havia l'aigua tallada, clar).
Després de deixar passar un temps prudencial de 24 hores sense aigua, les forces de la naturalesa no van cedir i es va formar un altre sortidor, més petit però.

Teòricament ara està tapat amb silicona, però com que no crec pas que aguanti, si imprimiu aquesta pàgina i la presenteu a l'entrada, se us donarà accés gratuïtament a una sessió d'hidromassatge amb sals fèrries (diòxid de ferro i òxid de coure, concretament) perquè pugueu seguir una teràpia de relax i higiene sense haver de sortir del barri.
Creieu-me, val la pena. Al Frikadero ja no som els mateixos d'ençà que ho hem descobert: ara tenim el cutis més fi gràcies a la ruixada que ens emportem quan passem per sota la cascada per anar a pixar.

Manifestació per l'Habitatge Digne

Nens i nenes, esteu preparats? Que avui hi ha feina!
L'Habitant del Frikadero, el reporter més dicharachero (perdoneu, però és que rimava tan fàcilment...) va sortir de passeig amb la càmara de fotos i casualment es va trobar amb la Manifestació per l'Habitatge Digne que s'havia convocat a la Pça Catalunya per reivindicar el dret a la Vivenda.

Us podria dir moltes coses sobre la mani: que hi havia gent de totes les edats, que els porros estaven a l'ordre del dia (i conseqüentment, les consignes i els arguments estaven estovats perquè la gent drogada els pugués comprendre i fins i tot cridar), etc... Però millor que ho anem comentant amb imatges, no?

Ara heu de dir tots: -Siiiiiií! Doncs som-hi!

Això sí, com que comprendreu que no em posaré a enllaçar i comentar totes les fotos aquí, sobretot quan estan penjades a un altre lloc, millor que hi aneu a través del següent enllaç, on tot estarà comentat amb el rigor periodístic que exigiu:

Manifestació per l'Habitatge Digne

Sep 30, 2006 - 39 Photos