A la deriva

La silicona serà bona per tot el que vulgueu, però no pas per reparar forats a les canonades. No. Més que res, perquè quan obres el pas de l'aigua un cop s'ha assecat la silicona, per molta cinta protectora que li hagis posat per sobre, surt raig d'aigua a pressió que a més de mullar-te a tu, mulla tot el que està a 3 metres a la rodona, ja siguin les finestres, el sostre (que en va caure un tros degut a la pressió, per cert), la tovallola que tenia assecant-se i és clar, el terra.

Així que avui tornem a la mateixa situació que fa uns dies, amb la diferència que ara l'aigua cau cada 2 segons.

Damunt la taula hi ha la possibilitat d'avisar a un lampista tipus Mario Bross, però és que l'orgull pesa i haver de recórre a un professional fereix l'ego.

Ara de moment obrim l'aigua l'estona estrictament imprescindible, però això d'haver de cuinar i rentar-se els peus amb Font Vella no m'acaba de convèncer.

Tenim ja el salvavides, només queda la piragua i el casc per rafting a Gràcia.