Kamikazes al barri

No l'he vist aparcat, però hi ha un veí del barri que té un tanc. O això o el director general de la Mapfre viu al barri.

Perquè sinó no entenc com s'han pogut tornar a emportar el piló retràctil que impedeix el pas als no-residents per Encarnació.

Ja m'imagino el conductor cagant-se en la mare de l'Hereu mentre es menjava el piló... total, que la Guàrdia Urbana, en un altre acte de protegir la ciutadania va acordonar la zona (devien tenir por que explotés, ja sabem que tot el que s'escapi de posar multes és un repte per a ells...).

Total, que l'escena era aquesta:

Gràcia neta?

No sé si el motiu era l'avorriment implícit en la tarda del diumenges, la protesta o vés a saber què, però el cas és que passejant per Gràcia em vaig trobar una cosa que no vaig poder resistir de fotografiar. És més, aquest cop no va ser amb el mòbil, sinó que vaig anar al Frikadero a buscar la càmara (val a dir que estava a prop del lloc dels fets).

No em digueu escatològic, però el fet de fotografiar una merda de gos del mig del carrer no és gratuït. A més, no era una merda de gos qualsevol (un elefant gos molt gran, per cert). Era una merda de llibre, de les que t'explicarien a classe si hi hagués una assignatura que es dediqués a tractar aquest curiós assumple. Això sí, una merda amb la particularitat que portava un complement: però no un complement qualsevol comprat a El Corte Inglés, no; un complement fet artesanalment i expressament per l'ocasió, que alhora portava un clar component reivindicatiu.

Passem dels fets a les imatges (perquè vaig fer 2 fotos, per si no n'hi havia prou amb una):






Què us sembla? Original, oi? Val a dir que tothom que passava per allà es quedava somrient i assenyalant la cosa. I és que la gent comença a estar farta que els carrers (com a mínim de Gràcia) estiguin minats.

Siguem seriosos: hi ha arbres, hi ha pip-cans (pocs, però jo un dia en vaig veure un), hi ha anuncis de pisos als parabrises dels cotxes amb què poder recollir els zurullos del millor amic de l'home, i tot i així hi ha gent que creu que és superior i que té un dret innat a deixar el regalet del gos al mig del carrer perquè els vells hi refreguin el bastó, els cotxets hi derrapin i algun despistat aconsegueixi 7 anys de bona sort sense voler-ho...
Si fan això al carrer, com deuran tenir de bruta casa seva? Pitjor que el Frikadero, segur! Bé, potser tant no... No, espera, que un dia vam fregar...!

Doncs bé, espero haver donat una idea algú per si un dia es troba avorrit: es pot posar a fer banderetes i després plantar-les pels carrers del seu barri.

Sigui com sigui, no em negareu que Gràcia no és diferent!

Fotos de Gràcia

Mentre busco temps per redactar i publicar les notícies que tinc pendents, us deixo unes fotos que he anat fent de tant en tant del barri de Gràcia.
Les he fet totes amb el mòbil, amb la qual cosa la qualitat no és gaire bona. El dia que vulgueu fotos amb més qualitat no tindreu més que fer-me un generós, suculent i substanciós ingrés al meu número de compte perquè em compri un càmara reflex digital =)



Primera foto, una panoràmica de Barcelona: no s'hi distingeix Gràcia. Comencem bé.





Segona i tercera fotos: part d'un dels graffitis més grotescos que he vist mai. Bé, no és que n'hagi vist molts però crec que aquests s'emporten la palma. Per cert, la foto està feta al Poble Nou. Continuem malament (sort que això no és un test!)



Quarta foto: ara sí, aquesta sí que és de Gràcia! Concretament, del carrer St Lluís. Jo no sé si s'han posat d'acord, o tots els veïns del carrer tenen la mateixa moto, o totes les motos vermelles de la ciutat han aparcat al mateix lloc.



Cinquena foto: aquesta també és de Gràcia. Zona verda? A la merda! Això és el que devia pensar el (o la ) kamikaze que se'n va emportar el poste del carrer Encarnació que s'eleva per deixar pas als cotxes dels residents. Via lliure per venir al Frikadero!



Sisena (i última, per avui) foto: Tampoc és de Gràcia, però aquesta és la seu principal de les oficines on treball. Sobren comentaris.

Bici anti-robatori

Mentre continuo sense temps per explicar-vos les últimes novetats, deixeu-me fer un petit kit-kat.

Mentre a Gràcia cada cop està més inaccessible amb cotxe (sota pena mínima de 45€), altres transports estan agafant el relleu a aquest mitjà de transport.

De moment només a Gràcia ja hi ha més places per a motos que totes les motos de Barcelona juntes (en detriment de les places de cotxe, que se les estan ventilant), amb la qual cosa si teniu moto encara ens podeu seguir visitant.
Però no ens oblidem tampoc de la bicicleta! Tot i que aquestes no tenen aparcaments (segon diuen, l'Ajuntament vol promocionar-ne l'ús, per dins i per fora del barri, però no te la deixa aparcar a la meitat de llocs i tampoc t'hi deixa circular) continuen estan en ús.
Això sí, ja siguin noves o antigues, totes són potencials vícitmes d'algun robatori i per evitar-ho, al marge d'una bona cadena que no costa de reventar, què millor que treure-li el sillín perquè el caco no se la pugui emportar?
Doncs que sapigueu que això ja no és així: mireu, mireu!





Com veieu, una bici sense sillín continua sent un caramel per un caco amb poques ganes de caminar i una mica manetes per construïr-se un sillín com aquest en comptes de gaster-se 20€ per un de nou.

En fi, si ja ho dic jo que Gràcia és especial...

Final feliç

Des de ja fa uns dies que les parets dels carrers de Gràcia han estat empaperades pel mateix cartell:

Som el Jordi i la Carme i hem perdut el nostre gat Nushu

, acompanyat de la foto d'un gat qualsevol amb un collaret verd i els respectius telèfons de contacte.

Es veu que aquest gat s'havia escapat de casa i, casualment la nit abans que apareguessin aquests cartells em vaig trobar un gat campant pel carrer tan tranquil. Així que els vaig trucar i els vaig dir per on l'havia vist, per si els podia servir per trobar-lo.
La veritat és que no apareixia i cada cop hi havia més cartells (ja havien comprat més tinta de color, perquè van tornar a ser a tot color; se'ls devia haver acabat la tinta i havien fet la segona ronda en blanc i negre).

La veritat és que em va fer pena pel gat, perquè no és habitual que uns amos es preocupin tant per una bestiola que només et fa cas quan li interessa, però tot i així m'anava fixant mentre anava pel barri per si el veia sota un cotxe o el que sigui.

I el cas és que avui el cartell havia canviat: ja ha trobat el Nushu dels pebrots i com que estan tant contents han fet una nova tirada donant les gràcies a tothom per la informació, el suport, les històries viscudes (la de brases que deuen haver aguantat quan un desquiciat està avorrit i no té res més a fer que explicar per telèfon a un desconegut que tal dia va perdre un gat) i felicitant-se per viure en un barri tan fantàstic com aquest.
No sé perquè, però diria que viuen lluny del Frikadero.

Per cert, parlant de gats, aquí unes quantes fotos si més no curioses.

Fotos de Gats

Gràcia està fatal

Amb aquest títol tan clar i concís s'emmarca una campanya consistent en enganxar adhesius per tota Gràcia per denunciar precisament això, que Gràcia està fatal.
N'hi ha de diversos models, amb un vistós fons taronja i frases curtes i directes (no sé si és una limitació tècnica del creador o és perquè no tenia més lloc...).

A l'arbre metàl·lic que l'ajuntament va plantar fa poc al costat del Frikadero també li ha tocat el rebre amb una d'aquestes enganxines:



Qui són els responsables? Doncs no ho sé, però possiblement siguin els mateixos que l'autor d'aquest text literari.

Ara, la pregunta del milió: I tu, creus que Gràcia està fatal?

Gràcia is different

N'estic convençut, segur que totes les guies pràctiques de viatge de Barcelona inclouen un apartat dedicat a parlar exclusivament del barri de Gràcia. És per això que ens invadeixen tants Erasmus, tants guiris a qualsevol època de l'any i a qualsevol hora del dia i que s'ha tornat tan cool. Però bé que hi ha d'haver una explicació lògica, científica i vàlida per haver arribat a aquesta situació.

Podriem començar parlant de la particularitat del barri de Gràcia, que havia estat una vil·la i encara conserva (si a l'alcalde no reparteix més permisos d'obres) aquell urbanisme típic de poble. Però per aquesta raó -i sense treure mèrit- ja hi ha Sants, Sant Andreu o la Barceloneta (per mi ja se'n poden anar tots allà, que a més de tenir a dues passes els xiringuitos amb sangria radioactiva els podrien tancar al Moromagnum). Gràcia té alguna cosa més.

Okupes? Bé, n'hi ha a totes bandes, fins i tot a Sarrià. Tampoc serveix. A més, francament, em costa pensar com es poden convertir en un reclam turístic. Algú de marketing a la sala que ho pugui explicar?

Les Festes, podriem dir. Doncs no, perquè a Sants també en tenen unes de similars (potser una mica més folklòriques -amb tradicions azteques i indígenes portades des del Nou Continent-).

O els bars. Però tampoc, perquè tot i la gran concentració de bars, el fet que per exemple la Plaça del Sol en tingui 11 no pot competir amb zones tan decadents com la Vil·la Olímpica o el carrer Santaló.

Bé, arribats a aquest punt ens rendiriem per falta d'arguments.
Doncs segons la meva teoria, en falta un, el més important: la gent que hi viu. Em refereixò als autòctons, no als visitants (que menys de l'Antàrtida en tenim de tots els continents).

Us posaré un exemple: dia 24 de novembre (un dia laborable qualsevol) a les 9 del matí al carrer Astúries, direcció Fontana. Situats, oi? Continuem.

Doncs va i em trobo amb això:


Una senyora que podria ser des de la respectable venedora d'Anís del Mono fins a la perruquera amb tendències psicòtiques prostitueix la seva figura exhibint un cartell enganxat amb zelo a la jaqueta (sort que no va usar pega Imedio) i reclamant a no sé qui La cultura popular no troba lloc.

Ai, la cultura popular, que ens n'oblidàvem! Aquesta gran desconeguda per a molts de nosaltres. Pobra cultura! I pobra dona, fer el ridícul així a la seva edat! Què dirien els seus fills si la veiessin?

Segurament aquesta bona dona està reclamant un espai per poder practicar o mantenir alguna de les nostres tan arrelades tradicions, com el Ball de Bastons (que li deixin un lloc a la Plaça del Raspall), les Sardanes (que l'enviïn al Bon Pastor per donar a conèixer les nostres tradicions més ancestrals a les comunitats que no tenen contemplacions per robar un pneumàtic a canvi d'una gallina vella) o els maleïts castellers que sempre han d'anar acompanyats de maleïts grallers que desperten el maleït barri a les 9 del matí amb el so infernal procedent d'aquest instrument del maligne i que ningú els multa per contaminació acústica i provocar disturbis i pertorbar l'ordre públic.

A mi em sembla molt bé això de les tradicions culturals i populars, però que els enviïn al Fòrum, tanquin la porta i qui vulgui, que els vagi a veure.

Déjà vu

Tot i que no ho digueu, sé que hi sou. Tot i que no hi sigui, sé que veniu de visita al Frikadero.
Sense anar més lluny, l'altre dia va venir el Puig a fer-nos una visita; tot i que jo no hi era i ningú m'ho ha dit, sé que va venir.

El Déjà vu (del francès, ja vist)no és una pel·lícula, és una il·lusió creada per la ment que ens fa imaginar com ja viscuda una situació nova. Sense anar més lluny l'altre dia vaig trobar en un blog qualsevol (ara no recordo on) un petit experiment que ho demostrava.

Sigui com sigui, el dissabte arribava tard al Frikadero i va ser llavors que vaig veure l'evidència que el Puig havia passat per allà. Bé, potser no era exactament el Puig: també podria ser un borratxo de Sants que hagués vingut a Gràcia i s'hagués begut una Belzebuth a sant Hilari.

I com que sé que us agraden més les imatges que no pas haver de llegir les parides que escric, aquí unes fotos de l'evidència:



El detall curiós és que les senyals impedien que passessin els cotxes, ja que estaven tan inclinades que haguessin topat amb el sostre.

Aquí des d'una altra perspectiva (bé, més que una altra perspectiva és amb més zoom):



El que no vaig veure són cotxes ratllats per la zona, així que l'Alex no devia ser-hi (possiblement estaria a comissaria, com sempre! ;)

Jordi Hereu, vés a comprar fregalls!

Ara que a Barcelona ens han canviat l'alcalde així per les bones i que el d'ara és l'impulsor de la Zona Merda (articles relacionats aquí i aquí), les ordenances municipals, els disturbis a Gràcia i a St Andreu, etc... resulta que se li ha girat feina i ja me'l veig al Condis fent cua per anar a comprar uns fregalls. I és que el parquímetre que ens han plantat al costat del Frikadero ha sofrit un petit sabotatge durant el dia d'ahir.
Que consti que el fet de relatar-vos això no m'implica en l'acte. Sigui com sigui, si l'alcalde vol continuar recaptant diners amb aquestes màquines, s'haurà de posar els guants i començar a fregar.
Li vaig fer una foto del que li espera quan arribi dilluns a la feina:

No es salva ni Congost

El carrer Congost ha caigut a les urpes especuladores del sr Clo$, que finalment l'ha trobat al plànol. Era la peça que li quedava per completar el seu pla per dominar el món a través de la zona verda i el seu impost revolucionari (no, no et confongui's: la zona verda no és pas un espai supervisat per Parcs i Jardins per tal d'incrementar el nombre d'arbres i parterres, sinó un invent perquè li paguem la plaça de parking mentre ens deixa un tros de la seva ciutat; pensa que amb l'herba que hi ha a les vies del Tramvia i camp del Barça ja n'hi ha prou per tota la ciutat -Hospitalet inclòs-).

El que no hi ha instal·lat, de moment, és el parkímetre sabotejable, però jo li proposo que el planti davant de La Muerte, la casa okupa del carrer. Com es pot veure a la foto que vaig fer l'altre dia, amb les ratlles recién pintades, davant de La Muerte sempre hi ha un espai lliure -casualment-, que podria aprofitar per, a més, instal·lar unes càmeres de vigilància (perdó, de seguretat).

Aquí, la prova del delicte, amb La Muerte al fons de les seves pantalles. Passin i vegin:

Almenys a Madriz, la capital del regne/imperi nord-africà (són aquells que la seva bandera és la mateixa que la de Marroc però canviant l'estrella verda per un toro d'Osborne i afegint-hi 2 ratlles grogues a cada punta), de vegades tenen idees pioneres que val la pena copiar:


Que n'aprenguin, com diria aquell.

Seguirem rebent visites?

El senyor Clo$, il·lustríssim (i il·luminadíssim) alcalde, després d'un deliri d'absenta (tècnicament no podem confirmar que fos absenta, potser només va llepar gripaus) es va decidir a donar una empenteta a la mobilitat de la ciutat i, entre les obres (pel sector de la construcció és conegut amb el nom de Levantacalles, serà per algo) i la zona verda va pensar que no eren suficients entrebancs perquè els seus súbdits poguessin aparcar a la ciutat. Així doncs que per començar a actuar va assenyalar amb el dit una zona del mapa de la ciutat, que va coincidir amb el barri de Gràcia. Va veure que aquesta part de ciutadans només tardaven uns 20 minuts de mitjana en trobar aparcament al barri i per augmentar-la es va decidir a crear una superilla al barri que, per qui no sàpiga què és, només es tracta de barrar l'accés dels cotxes amb pivots retràctils, treure aparcament pintant-lo per motos, càrrega i descàrrega i de zona verda.
Com que això no s'ha consultat amb ningú (per què fer-ho?) alguns veïns (que al cap i a la fi són d'on treu els impostos) s'han cabrejat i estan organitzant manifestacions.

A mi en el fons tant m'és perquè per no tenir no tinc ni cotxe, però aquesta actitud absolutista no m'acaba d'agradar, em recorda a èpoques PPassades...

Resumint, ara que ens estan posant més entrebancs per despaçar-nos i fomentar l'ús del transport públic i bicis(juas juas juas!!!) encara ens continuareu fent visites al nostre modest Frikadero? Per qui no ho sàpiga, el nostre humil antro està al mig de la superilla aquesta...

I res, jo per la meva part he fet modestament i barroerament aquesta imatge (evidentment amb software de pagament i sense cap llicència, jo sóc així de chulo) per si algú vol gastar tinta i penjar-la a algun lloc...

Sopar al carrer: un èxit rotund

Avui haviem de quedar per sopar al carrer, i tallar-lo si era necessari, tot s'hi valia. Tot i ser 7 persones al final, no hem arribat al límit de 8 marcat pel Dani per invair el carrer, així que ens hem hagut de quedar a casa, menjant shawarma durum, pizza amassada pel podòleg (suposadament amb les mans netes, tot i que parlava d'un ingredient secret), Ruffles i poca cosa més. Però ha estat bé.

Mentre els ramats de curiosos anàvem donant voltes pels carrers, se't posaven al mig perquè no poguessis passar, feien comentaris del tipus "i què passa si plou?", etc... nosaltres hem desprecintat un moscatell de dubtosa procedència i he presentat l'absenta a aquells que encara no la coneixien.



Comptàvem amb dues estrelles convidades, però al final només n'ha vingut una (tan fàcil com editar un SMS perquè una no s'hi presenti i així l'altra gaudeixi de tot el protagonisme). Sigui com sigui, l'estrella havia de fer merits per guanyar-se un lloc al hall of fame, i així ha sigut: només ha fet falta donar-li una mica d'absenta perquè l'olorés, i la restant ens la tirés per sobre. Una vegada més, l'alcohol dels de més ha acabat impactant en mi.

Bé, al marge d'això, aprofito també per donar una nova notícia: la nostra mascota, el dragó Godzilla ha tingut un fill, el Godzillet. L'hem trobat sota el sofà, i ara el presento en societat:

Segur que el dia de demà es farà un dragó ben gran i formós com el seu pare!

Okupem el carrer per la festa major!

Normalment, la funció de pregoner (i de Radio Macuto) l'exerceix el Doctor, però en vista a hores d'ara encara no ho ha fet, momentàniament li agafo el rellu: aquest dilluns, i en motiu de les Festes de Gràcia, els Habitants del Frikadero convoquen a tota la comunitat per fer un sopar al carrer, tallant-lo si cal. Com a incentiu, dir que s'han començat les gestions per reunir per a tal ocasió a dues estrelles convidades, tals com l'Enrike i el Sáez. No està malament per començar, eh?

La mecànica és senzilla: cadascú es porta menjar i beguda per compartir (res de sucs de fruita), la comunitat cedeix el microones i portem unes quantes cadires al carrer, tal com vam fer per St Joan. Tema WC: com a l'anterior ocasió, qui pugui pixar dret que ho faci, a qui no pugui (o acrediti haver-se fet una operació de canvi de sexe) se li cediran les claus del Frikadero perquè pugui evacuar tot el que hagi de treure (no entrarem en més detalls).

Així doncs, només queda confirmar l'hora i saber d'on traurem els taulons per fer la taula improvisada. Ja posaré les fotos pròximament.

Ja són les Festes de Gràcia!

És el que té cada 15 d'agost: és el primer dia de les Festes de Gràcia. I aquest any, hem decorat el Frikadero (TM) com es correspon, per a tan especial esdeveniment.



El programa el podreu trobar a aquí.
Per qüestions personals hauré d'abandonar el barri el dimecres (se'n diuen vacances :), així que l'altre habitant agafarà el comandament del "pis" durant aquests dies. Però abans de dimecres, fixeu-vos que a la Pça Rius i Taulet ens han preparat 2 concerts d'ska seguits, ni fet a posta!
Per tant, proposo a la comunitat friki (fote't Arnau, això et passa per marxar sense avisar) una trobada a l'alçada de les circumstàncies per, entre d'altres coses, anar a buidar barrils de suc d'ordi. Aquí queda. Encara que tinc la impressió que no vindrà ni l'acomodador, que no sigui dit.

Apa, bones festes!

Un st Joan... diferent

Sí, finalment, i després de molta expectació i súpliques del públic, porto a internet la crònica d'una nit d'estiu... un tant diferent.

Ja que aquest any el Prat s'havia escaquejat de fer la festa a casa seva, i sense tenir cap alternativa millor (costa de superar un st Joan a casa seva), la comunitat es va veure obligada a fer ús d'allò que alguns en diuen cervell. Després d'estrujar-lo més de 30 segons seguits, i ajuntant les neurones de tots perquè pensessin alhora, vam optar per fer un st Joan diferent, aquest cop sopariem al carrer, clar que sí!

Haviem quedat a les 21:30 (hora local), però la gent no es va presentar fins les 23:00, amb tota la pachorra del món, no hi havia pressa. Clar, aquesta espera va provocar que els habitants del Frikadero destapessin aquell líquid blau devorador d'esòfags... sí, em refereixo a l'absenta de 80º: aquí es pot veure com brilla per sí mateixa, només cal dir-ne això.
Acte seguit, un cop olorada i observada, va venir la cata, sense el típic ritual del sucre i la cullera. Això sí, la vam barrejar una miqueta amb aigua perquè no era plan de pillar la taja a les 8 del vespre.
I bé, anar esperant fins que els convidats es dignessin a fer acte de presència i ens fessin el sopar. No sé com s'ho van fer, però tots van arribar gairebé al mateix moment. Mentrestant, des del balcó ja haviem estat observant un forat entre dos cotxes ideal pels nostres propòsits, però justament llavors el va ocupar un cotxe. No, no el vam fer fora.

I quan la intendència es preocupava de l'alimentació de la tribu, la secció logística ja estava fent els preparatius al mig del carrer, en un gual que van trobar:

Bé, suposo que una de les fotos més representatives és aquesta, em penso que no necessita explicació:
Clar que abans de treure l'artilleria alcohòlica, uns ja anaven més contents que d'altres... Doctor, no dissimulis que t'hem caçat!

Un cop acabat el sopar, no anàvem pas a recollir... ja que haviem muntat la taula amb un tauló de fusta i dues cadires, ara no anàvem a marxar! Per això vam treure una ampolleta de 4.5 litres de whisky, a la qual l'Alex s'hi va aferrar com bon yonki que és...
Servida per un mestre en la matèria, capaç de donar lliçons sobre bourbonsa les millors cambreres de Barcelona, aquí hi ha un habitant del Frikadero en acció!
I sense poder resistir l'emoció, el lleter va fer honor al seu sobrenom....

I bé, finalment, un cop recollida la "taula" (hi ha el vídeo de l'escena, no té desperdici), vam acabar a la platja, a fer-hi no sé ben bé el què, però la qüestió és que hi vam anar. I mentre un que jo em sé aprofitava qualsevol moro per comprar-li una estrella a 50 cèntims (la teoria és que una llauna d'Estrella val això, per què pagar més?) més d'un es va quedar esmaperdut pel poder creatiu i imaginatiu característic del poble pakistaní. Senyores i senyors.... el Pitta Hut!!

Els que no vau venir, us ho vau perdre (i segurament no us hagués passat res per gastar-vos 20 cèntims en un SMS avisant que no tenieu intenció de venir).

Pluja... d'estels?

Ni preàmbuls ni excuses: la situació m'obliga a escriure sobre el que va passar ahir.

Ahir a la nit vam quedar per celebrar un aniversari (per dir-ho d'alguna manera), i vam comptar amb la presència d'un artista convidat: l'inigualable, inconfusible i inimitable Saezinho, que a aquestes alçades no necessita presentació. En qualsevol cas, abans de continuar, voldria deixar clar que ell no és el protagonista de la història.

Bé, tornem al tema que ens ocupa: després del retrobament amb el Sáez (que per l'ocasió no va dubtar a fer ús del seu glamour amb la samarreta d'Estrella i uns mocasins de l'Alcampo a conjunt), l'expedició frikense es dirigia cap a l'Or (també conegut com el bar de la Laia, el bar del Nobu, el bar de les cambreres a qui els paguem la carrera, etc...). I el que havia de ser una passejada tranquil·la es va acabar amb un sprint en els últims metres per veure qui entrava abans a la birreria per recuperar-se del shock de moments abans.

Ara que s'acosta St Joan (per cert Prat, encara no has contestat els SMS ;) és típic esperar una pluja d'estels amb l'excusa que és la nit més llarga de l'any, una nit màgica, bla bla... però la pluja que ens vam trobar nosaltres a l'entrada de l'Or no va ser precisament d'estels. Així com qui no vol la cosa, vam veure com un cul pelut sobressortia d'entre dos containers i donava la benvinguda a l'estiu amb una explosió de so i color (excepte la llum, talment com els focs artificials que veurem dijous des de la finestra de casa el Prat). Totes les tonalitats entre el groc més pàlid i el marró més intens, totes les textures entre la crema catalana i el puré de verdures van donar lloc a aquelles trajectòries parabòl·liques orientades en totes direccions. No sabem qui era l'autor (no es va presentar i en veure'l tan concentrat tampoc vam anar a preguntar-li), però possiblement es tracti del Pocholo de Virreina (un element urbà més de la plaça de qui un dia n'hauré de fer un reportatge). No, no sabem com va acabar el tema (no ens vam quedar a comprovar-ho, tot i que alguns expedicionaris intrèpids van anar a veure la magnitud dels fets un cop vam sortir del bar), però la llista de suposicions no feia més que extendre's: la hipòtesi escatològica que més força va prendre va ser la de l'E.T. (per allò d'anar amb el dit índex aixecat i de color marró, ja sabeu), que va postul·lar el nostre doctor, però insisteixo que només són suposicions, no ho vam contrastar amb els fets reals.

Ells diuen que aquest va ser el seu regal (contractar l'actuació de l'home bala, que cobra per litres), però la veritat és que va ser millor aquest altre:


=)