Un st Joan... diferent

Sí, finalment, i després de molta expectació i súpliques del públic, porto a internet la crònica d'una nit d'estiu... un tant diferent.

Ja que aquest any el Prat s'havia escaquejat de fer la festa a casa seva, i sense tenir cap alternativa millor (costa de superar un st Joan a casa seva), la comunitat es va veure obligada a fer ús d'allò que alguns en diuen cervell. Després d'estrujar-lo més de 30 segons seguits, i ajuntant les neurones de tots perquè pensessin alhora, vam optar per fer un st Joan diferent, aquest cop sopariem al carrer, clar que sí!

Haviem quedat a les 21:30 (hora local), però la gent no es va presentar fins les 23:00, amb tota la pachorra del món, no hi havia pressa. Clar, aquesta espera va provocar que els habitants del Frikadero destapessin aquell líquid blau devorador d'esòfags... sí, em refereixo a l'absenta de 80º: aquí es pot veure com brilla per sí mateixa, només cal dir-ne això.
Acte seguit, un cop olorada i observada, va venir la cata, sense el típic ritual del sucre i la cullera. Això sí, la vam barrejar una miqueta amb aigua perquè no era plan de pillar la taja a les 8 del vespre.
I bé, anar esperant fins que els convidats es dignessin a fer acte de presència i ens fessin el sopar. No sé com s'ho van fer, però tots van arribar gairebé al mateix moment. Mentrestant, des del balcó ja haviem estat observant un forat entre dos cotxes ideal pels nostres propòsits, però justament llavors el va ocupar un cotxe. No, no el vam fer fora.

I quan la intendència es preocupava de l'alimentació de la tribu, la secció logística ja estava fent els preparatius al mig del carrer, en un gual que van trobar:

Bé, suposo que una de les fotos més representatives és aquesta, em penso que no necessita explicació:
Clar que abans de treure l'artilleria alcohòlica, uns ja anaven més contents que d'altres... Doctor, no dissimulis que t'hem caçat!

Un cop acabat el sopar, no anàvem pas a recollir... ja que haviem muntat la taula amb un tauló de fusta i dues cadires, ara no anàvem a marxar! Per això vam treure una ampolleta de 4.5 litres de whisky, a la qual l'Alex s'hi va aferrar com bon yonki que és...
Servida per un mestre en la matèria, capaç de donar lliçons sobre bourbonsa les millors cambreres de Barcelona, aquí hi ha un habitant del Frikadero en acció!
I sense poder resistir l'emoció, el lleter va fer honor al seu sobrenom....

I bé, finalment, un cop recollida la "taula" (hi ha el vídeo de l'escena, no té desperdici), vam acabar a la platja, a fer-hi no sé ben bé el què, però la qüestió és que hi vam anar. I mentre un que jo em sé aprofitava qualsevol moro per comprar-li una estrella a 50 cèntims (la teoria és que una llauna d'Estrella val això, per què pagar més?) més d'un es va quedar esmaperdut pel poder creatiu i imaginatiu característic del poble pakistaní. Senyores i senyors.... el Pitta Hut!!

Els que no vau venir, us ho vau perdre (i segurament no us hagués passat res per gastar-vos 20 cèntims en un SMS avisant que no tenieu intenció de venir).