Pluja... d'estels?

Ni preàmbuls ni excuses: la situació m'obliga a escriure sobre el que va passar ahir.

Ahir a la nit vam quedar per celebrar un aniversari (per dir-ho d'alguna manera), i vam comptar amb la presència d'un artista convidat: l'inigualable, inconfusible i inimitable Saezinho, que a aquestes alçades no necessita presentació. En qualsevol cas, abans de continuar, voldria deixar clar que ell no és el protagonista de la història.

Bé, tornem al tema que ens ocupa: després del retrobament amb el Sáez (que per l'ocasió no va dubtar a fer ús del seu glamour amb la samarreta d'Estrella i uns mocasins de l'Alcampo a conjunt), l'expedició frikense es dirigia cap a l'Or (també conegut com el bar de la Laia, el bar del Nobu, el bar de les cambreres a qui els paguem la carrera, etc...). I el que havia de ser una passejada tranquil·la es va acabar amb un sprint en els últims metres per veure qui entrava abans a la birreria per recuperar-se del shock de moments abans.

Ara que s'acosta St Joan (per cert Prat, encara no has contestat els SMS ;) és típic esperar una pluja d'estels amb l'excusa que és la nit més llarga de l'any, una nit màgica, bla bla... però la pluja que ens vam trobar nosaltres a l'entrada de l'Or no va ser precisament d'estels. Així com qui no vol la cosa, vam veure com un cul pelut sobressortia d'entre dos containers i donava la benvinguda a l'estiu amb una explosió de so i color (excepte la llum, talment com els focs artificials que veurem dijous des de la finestra de casa el Prat). Totes les tonalitats entre el groc més pàlid i el marró més intens, totes les textures entre la crema catalana i el puré de verdures van donar lloc a aquelles trajectòries parabòl·liques orientades en totes direccions. No sabem qui era l'autor (no es va presentar i en veure'l tan concentrat tampoc vam anar a preguntar-li), però possiblement es tracti del Pocholo de Virreina (un element urbà més de la plaça de qui un dia n'hauré de fer un reportatge). No, no sabem com va acabar el tema (no ens vam quedar a comprovar-ho, tot i que alguns expedicionaris intrèpids van anar a veure la magnitud dels fets un cop vam sortir del bar), però la llista de suposicions no feia més que extendre's: la hipòtesi escatològica que més força va prendre va ser la de l'E.T. (per allò d'anar amb el dit índex aixecat i de color marró, ja sabeu), que va postul·lar el nostre doctor, però insisteixo que només són suposicions, no ho vam contrastar amb els fets reals.

Ells diuen que aquest va ser el seu regal (contractar l'actuació de l'home bala, que cobra per litres), però la veritat és que va ser millor aquest altre:


=)