Els suborns són una cosa absolutament abominable... fins que cauen a prop teu, que la cosa canvia. Potser més aviat hauriem de parlar de regals de nadal que et fan els proveïdors perquè te'n recordis d'ells i l'any següent els continuïs encarregant treballs.
Gràcies als suborns que l'altre Habitant del Frikadero va rebre, vam poder fer un sopar digne de la matança del porc. El menjar es traduïa per muntanyes d'embotits ibèrics de tots els calibres (pà, tomàquests i Doritos en menor mesura), i la beguda a vinachos variats, una testimonial i efímera ampolla de Tequila, un Pinki i un Absolut.
El motiu principal de l'esdeviment, que reunia una àmplia representació de la comunitat frikense era
atacar l'excedent de menjar (car) que hi havia al Frikadero. D'altres preferien interpretar-ho com una celebració del nadal i a mi ja m'està bé fer una festa en honor a
Saturn (prefereixo celebrar algo relacionat amb un déu antic que no pas amb el déu cristià).
Les parets del Frikadero emanaven una olor d'embotit del car que encisaven a tots els convidats que anàven venint amb el retràs característic.
Detall d'un friki esquarterant el gorrino amb gran eficiència i pulcritud.Abans de començar també hi va haver lloc per les obscenitats (els psicòlegs en dirien necessitat d'un reforç per suprimir els complexes), i els capricis més delirants de la Naturalesa. Aquí en deixo unes mostres.
Al sopar també hi va assistir un especímen que ens va recordar el Nobu, el que passa és que aquest era de més a l'esquerra. S'ho menjava tot (i el que no podia menjar ho acumulava entre els seus
harapos). Bebia el tequila (directe de l'ampolla) com si fos aigua (es veu que al seu país
los viejitos y las viejitas de la Sierra se toman aguardiente cada día antes de ir a trabajar al campo). I clar, quan li vam ensenyar el vodka, el va estar ensumant una estona i doncs també se'l va jincar com si res.
A tot això, i ja després del sopar, és quan entra la son i els més dèbils comencen a caure: és per això que l'Enric, més espavilat que els demés, va veure en els cartrons que precintaven un dels pernils com la millor opció per posar-se a dormir. Que estaven tacats d'oli? I què? Eren molt còmodes com es pot apreciar a continuació:
Mentrestant, el Frikadero anava acumulant merda variada per totes bandes (sense anar més lluny va ser tot un detall sacsejar les ampolles de cava per netejar fins els racons més inòspits de la cuina). Però com que d'això no hi ha material gràfic ens haurem de conformar amb una foto de la panoràmica general:
Passava el temps i es va trobar una bona forma de fer passar el fred. Tots fent cares de fàstic mentre el Nobu-TexMex els anava deixant en ridícul...
Ja s'havien fet les 12 de la nit, i mentre els ànims s'anaven asserenant...
... a un dels convidats no se li va acudir res més que començar a ballar claqué i a percutir les parets com si fossin part d'una bateria imaginària. Evidentment, pocs minuts després aquestes accions havien causat el previsible: Mephisto havia ascendit a la terra encarnat en aparença de
veïna boja del costat i va a començar a sonar el timbre de forma insistent:
Tothom va callar de cop i no vaig tenir temps d'agafar cap càmera de fotos i posar-li el flash, així que ja que no tenim documentació gràfica de l'escena ens haurem de refiar dels cronistes.
Va ser obrir la porta i trobar una esgarrifant imatge de la veïna en pijama de gossets embolcallada per una bata verda de quadres; Això no s'oblida fàcilment!
La negociació va ser més fluixa del previsible i al cap de poca estona ja erem al carrer, aprofitant que el doctor de peus havia tingut la gentilesa de fregar tots els plats i gots usats ja que la presència de tovallons de paper i coberts de plàstic va ser més que testimonial.
Etiquetes de comentaris: Comunitat Frikense, El Frikadero, La Vella (La Veïna Boja del costat)
