Que no sigui dit

Apa, com que en aquesta època és el que toca doncs va, farem lo típic i posarem un bonic motiu nadalenc perquè pugueu enviar a les vostres veïnes boges (qui no té cap veïna boja a la seva vida? a nosaltres ens en sobren!) o a qui toqui. Ja veieu que nosaltres ens alineem amb la societat i de pas us incitem a consumir durant aquestes vacances (al cap i a la fi són vacances, no festes, perquè no celebrem res).

Doncs això, que aquí va la imatge nadalenca que distribueixo cada any per aquestes dates. No és que no tingui més imaginació (suposo que una mica sí que en tinc), ja sé que és la mateixa, però per què canviar-la si ja queda resultona?

No és que tingui cap interès especial en promocionar obesos halitòsics i zoofílics ni marques que fan beguda negra amb cafeïna i no és cafè, però he trobat la foto de lo més encertada per aquestes dates...



Si és que quan arriba el fred, a més d'un se li congelen les idees...

Ja tenim taulell d'anuncis

No sabem encara qui ha sigut, però tenim una sospitosa (vamos, la sospitosa de sempre). L'altre dia ens vam aixecar amb aquesta instructiva nota manuscrita:


Què dir-ne? Llenguatge amable, directe, concís i sobretot efectiu: tot només perquè un dia (ja deu fer cosa de 3 setmanes) hi havia el vidre (que té unes bisagres pròpies) separat de la porta, i clar, es podria obrir sense clau.
I tot plegat amb un to de justiciero.

I què vam fer nosaltres? Evidentment no ens hem quedat de braços plegats: vam estar pensant fins i tot de fer una enquesta entre el nostre admirat públic sobre quina contestació donar:
- escriure en un trosset blanc algo així com: "per donar utilitat a aquest cartell aprofitem per desitjar bon nadal fins i tot al veïnat més dement".
- respondre-li: "por qué no tiene porque abrirse el cristal? Quien lo ha dicho? Dios?"

Però hem optat per aquesta alternativa més sòbria, però crec que igualment efectiva. Espero que us agradi :)

Perill, desprendiments!

A partir d'ara, per entrar al Frikadero -a més de portar salvavides homologat- també s'haurà de portar casc (un d'aquests d'obra en principi serà suficient). Tot just estem redactant normes de seguretat perquè els nostres visitants (tot i que cada dia són menys) puguin entrar amb seguretat.

Que consti que ho dic perquè em preocupo per vosaltres, eh?
I sinó, veieu què cau (o més ben dit, què tiren):

Compro barca inflable

Feia molts dies que no hi havia novetats, eh? Doncs aquest matí ha passat el següent:
estava a punt de marxar a fer una pràctica quan de sobte he començat a sentir un soroll d'aigua que venia de la galeria. Més que un soroll d'una aixeta mal tancada es tractava d'aigua caient a pressió, com si algú estigués mullant els vidres de la nostra galeria amb una manguera.
Hi arribo i trec el cap per la finestra per contemplar el meravellós espectacle, digne de comparar-se amb les catarates del Niagara: com si es tractés d'una cascada natural d'allà queia un bon raig d'aigua cap els vidres de la nostra galeria, on rebotava i anava a parar al pati dels visitants que viuen als baixos. I no parava... semblava com si s'hagués fet malbé una canonada, perquè l'aigua sortia amb força i en sortia bastanta. Fins i tot els visitants han sortit a veure què passava.

La situació hagués tingut la seva gràcia i l'anècdota hagués acabat aquí si no fos perquè de sobte l'aigua s'ha començat a filtrar pel sostre i ha acabat entrant a la galeria, talment com si estigués plovent dins del Frikadero. I per fer-ho més divertit, l'aigua queia sobre les fustes que tenim guardades, així que les he hagut d'apartar totes mentre preparava la fregona per recollir-la. He desistit, queia l'aigua més ràpidament que la que jo podia recollir, així que he optat per posar la galleda a sota el raig perquè s'anés omplint. I mentrestant he anat a avisar el veí de dalt?
Però qui viu a dalt nostre? Sí, la perruquera boja!!
Per cert, la seva pelu surt a internet! I hi fa descompte amb el Carnet Jove!

Així que he pujat les escales i he anat a picar-la: sabia que hi era perquè des de l'escala s'escoltava l'insufrible Manolo García bramant com si estigués a l'escorxador. Bé, al final he hagut de picar el timbre 3 vegades perquè es dignés a obrir la porta, i l'escena ha sigut -com a mínim- aterradora: si ja feia por acostar-se a la guarida d'aquesta dona, a sobre me la trobo amb els cabells "desenfadats" i oxigenats, amb una samarreta verd fosc i les ungles pintades de vermell "passió". Talment semblava que l'hagués despertat de dormir la móna (fote't, ara sóc jo qui et desperto i no tu amb la teva música a les 5 del matí!), però la veritat és que des de llavors la cascada ha començat a disminuir i ja només queien gotes (jo crec que les justes per formar unes boniques estalactites).

Ara que el tema semblava més controlat ja només calia recollir l'aigua estancada que hi havia pels racons, però m'estic pensant si fer-ho, perquè potser criar granotes en captivitat acaba sent un negoci més rentable que el de la informàtica. A més, segur que s'acabarien fent amigues amb el nostre Godzilla.

Després de tot això, espero que us hagi entrat la compassió (aprofitant que ara ve el nadal i està de moda treure del fons de l'armari els millors desitjos i pensament -i gastar-se els quartos-) agraïrem totes les aportacions desinteressades que ens pogueu fer per

a) tapar les goteres (que no són poques)
b) comprar un toldo de plàstic per la galeria
c) comprar una barca inflable (no cal un overcraft) per anar des del menjador al wc sense doblegar-se els pantalons.