Autist Tour 2005

Ja fa uns mesos que la Patri ens va deixar i ja no està entre nosaltres. No sé si va fer servir la típica excusa de "vaig a buscar tabac, ara torno", la qüestió és que el Dani ha anat a buscar-la. I per a dur a terme tal missió (endisar-se a la Selva Negra no és cosa de broma) s'ha amb una bona revisió al Golfus (de cuyo precio no quiere acordarse) i apa, a plantar-se allà amb 12 hores:


Ara que ja hi és, ja pot complir la segona part de la missió: portar un arsenal de 40 ampolles de mig litre de cervesa de la bona... que a la nevera hi ha lloc!!

Doncs res, ara a esperar que hi càpiguen al maleter, que el Golfus es porti com un campió i no els deixi tirats en territori gabatxo! Si tot va bé, per celebrar la tornada ja farem una Bierfest al Frikadero, com ha de ser.

Apa, us esperem!

Ja tenim mascota

Pardillos que som... estàvem ben convençuts que la mascota del Frikadero era una rata, la Ruperta (no l'haviem vist ni teniem proves de la seva existència, però la intuïem) i res més lluny de la realitat.

L'altre dia a la nit, mentre estava recollint els plats del sopar, vaig anar a llençar la llauna de birra a la paperera del metall (és que recilem, has vist?) i vaig veure una cua de color beige que s'amagava darrera de la galleda d'escombraries. Com que -pel que m'han explicat a la classe de Naturals- una cua per sí sola no corre vaig pensar que allà darrera hi hauria un animal. O això o la Voll Damm m'havia tumbat (que humiliant). Així que no em va quedar més remei que apartar les escombraries per demostrar que la Voll Damm no em va pujar:


No es veu molt bé, però aquí hi ha una altra foto (era vergonyós i es va voler tapar la cara):


El vaig voler convidar a un chupito d'absenta però va marxar corrents (el devia esperar la parenta) així que la cosa va quedar aquí. A veure si aviat el tornem a veure.

PD: si algú li vol posar nom que ho faci en un comentari... (tots alhora no!)

Pluja... però no d'estels!

Tranquils, fidels lectors! Avui l'article en qüestió no serà en absolut escatològic ni esmentarà res semblant. Avui us vull parlar de la malaltia de la veïna de dalt: el Parkinson. Portaria el Coco perquè ho expliqués didàcticament, però com que no ha pogut ser, us haureu de conformar amb unes fotos que vaig fer l'altre dia.

En diverses ocasions (només cal buscar a l'arxiu que hi ha a la part esquerrra de la web) ja hem parlat de les coses que "cauen" de dalt: lleixiu, ampolles de vidre, escombraries... i potser pensàveu que exageràvem (fins que us vam ensenyar la roba tacada de lleixiu).

Tornant a la veïna boja de dalt (que aquest matí abans de les 8 s'ha posat a donar voltes pel seu pis sense parar), aquella simpàtica perruquera que no cal que agafi el metro per anar a la feina, de vegades li tremolen les mans i li cauen accidentalment coses per la finestra. O sigui, lo típic.

Ja fa temps que vaig estar a punt de penjar un cartell a l'escala demanant que la gent amb el pols dèbil apartés les ampolles de la finestra, però al final no ho vaig fer. I va ser una llàstima, perquè si la senyora hagués seguit el consell no haurien passat coses com aquestes:


Per si no es veu bé, un zoom:


I ara per celebrar-ho, una mica de cava:

Potser li cal una mica de zooom...

Ja està, ja tenim un graciós a l'escala

Doncs sí, no han passat ni 24 hores que hi ha hagut algun veí/veïna que ha preferit estar sense llum i ha tret la bombeta. Amb el goig que feia!

Jo, com l'Acebes: s'està seguint una línia d'investigació determinada però encara no hi ha cap sospitós concret.

Ara que l'escala ja ha dignificat de nou la seva reputació, espero que ben aviatel graciós que hagi tret la bombeta en posi una de nova.

:'(

Això és una casa de putes!

He estat meditant. Durant molt temps. Capficat dia i nit pensava en aquella carta de la veïna boja (la del costat, no la de dalt) i els seus comentaris de la nit de cap d'any, on deia que allò semblava una casa de putes. Total, que he arribat a la conclusió que si la última vegada va ser ella qui va canviar la bombeta, ara era el nostre torn, ja que això és una comunitat i tal i tal...

I res, que m'he decidit a fer un pas que portava molt temps donant-li voltes: cada vegada que entrava a l'edifici (inmoble, bloc de pisos, habitatge, el que sigui allò) el notava molt fosc, ja que a la part de les bústies s'havia fos la bombeta i no hi havia cap veí considerat per canviar-la.



Així que he agafat el toro per les banyes i he decidit donar-li una mica de color. M'ha costat, però a la quarta botiga (entre ferreteries i botigues de làmpares) he trobat el que buscava:



Ja us podeu imaginar....
Doncs sí, dóna un toc més chic a l'entrada. Com una casa de putes, vamos. Així que a partir d'ara les paraules la veïna no seran preses a cachondeo, i és que si ella diu una cosa, ha de tenir raó. Doncs donem-li, faltaria més.

Les fotos efímeres, a continuació (ara només queda comptar el temps que dura la bombeta posada).






Ara l'entrada ja és més acollidora (si més no, més íntima), encara que per recollir les cartes gairebé t'hagis de posar una gabardina perquè no et reconeguin...




Actualització, 12/07/05, 15:10: c'est finite

Ja tenim maduixes!

Sí, finalment ja han sortit (suposo que les pluges torrencials dels últims dies hi han tingut alguna cosa a veure). Al final, la maduixera del Frikadero ha parit :)
Ah sí, que tenim una maduixera, no ho havia dit, oi?. Sí, de veritat... quan dic maduixera vull dir aquella planta que fa maduixes, no aquell arbust de fulles i olor característiques propi de latituds caribenyes. El balcó no dóna per més, o sigui que de moment res de fer-se il·lusions esperant la tardor per fumar fulles seques.
I com no, la foto de rigor, que no sigui dit:

Hem trobat la fada blava!

Sí, després de molt temps buscan-la, i després d'haver-nos pulit mitja ampolla d'absenta al final la vam trobar: s'havia amagat al fons d'un got dels que ens vam emportar (aquest cop els propietaris ens van donar permís) del restaurant vietnamita i té l'aspecte d'una menor asiàtica, amb poca roba i amb molt felpudo. Senyores i senyors, a continuació....la fada blava!

Senyora exigent busca home salvatge

Senyora a la flor de la vida, insaciable, simpàtica i alegre (això sobretot) però solitària busca urgentment home dòcil i ben dotat per alleujar tensions (abstenir-se principiants, la feina a fer és dura). Pis propi, compartit amb venerable anciana de 83 anys encarregada de les tasques domèstiques. Discreta i neta. Paga bé.
Per a més informació, trucar al 2n-1a.

A continuació adjunto fotos de la donzella.

Aquí apareix lluïnt un model exclusiu de Versace amb motius primaverals, com ella, amb un llaç a conjunt per recollir la morena melena que és l'enveja del barri.

Aquesta fotografia pertany a la mateixa sessió, posant pel fotògraf amb una mirada juvenil i desenfadada mentre cuidava els seus estimats geranis.

I aquí un magnífic primer pla (fer clic a la imatge per ampliar-la) on es pot apreciar el seu càlid somriure i aquesta mirada negra que indica enormes ganes de viure.

Demano perdó si algú ha llegit això després de dinar: poso a la seva disposició un pot de sals de fruita.

No marxa ni amb salfuman!

Suposadament, el nostre amic havia de ser deportat al seu país el dia 1, on havia de passar les vacances i rehabilitar-se amb el seu sensei Takashi (alias el Peruà). I per a tal esdeveniment va organitzar un sopar de comiat ni més ni menys a un restaurant vietnamita que, casualment, li queia al costat de casa (per si se l'havia d'acompanyar després).

El sopar, seguint la tònica habitual, estava ple de frikis: un japonès karateka, una noia de la ciutat de Toyota que no callava ni sota l'aigua, una altra noia d'Hiroshima (sobren comentaris, cap d'ell seria més afortunat dels que es van deixar anar al sopar), dos truchons barcelonins que va conèixer prenent un suc de taronja (no ens van explicar com va acabar la trobada) i nosaltres.

El sopar va anar bé: primer es van fer les presentacions i després a jalar menjar raro però bo (el molt cabron del Nobu va demanar arròs picant pel Dani, i de pas per mi, però vam poder aguantar l'atac directe a l'estómac). A excepció d'algunes punyalades creuades amb molta destresa per les dues parts, el sopar va acabar sense incidents. Evidentment, hi ha fotos:

El Nobu, desparassitat i pentinat a l'estil Yakuza.
I aquests són els seus dos amiguets, els del suc de taronja i qui sap quantes intimitats més.

Sota la taula hi havia una enorme bassa d'oli.
Això sí, ell com sempre, envoltat d'amigues:


I res, com sempre, el licor vietnamita s'anava buidant i començacen les deshinibicions


I finalment va arribar el dia de la veritat: era dia 30 de juny i estava fent les maletes, l'avió cap a Amsterdam (havia de fer-hi escala per anar a Singapur i d'allà a Tokyo) sortiria a les 2:00 AM i no el podia perdre. I van arribar les 2 de la matinada, i l'individu es va trobar tirat al mig de la terminal: l'avió no sortiria. El que va passar durant la nit va ser un misteri, però un confident ens va explicar que a les 10 del matí del dia següent va rebre una trucada seva dient que el vingués a buscar a l'aeroport: estava tot begut donant cops contra els mostradors... quina nit havia passat! Festa al Prat sense avisar-nos!
En fi, per sort li van donar un bitllet pel diumenge següent i a hores d'ara suposem que ja deu estar al centre de desintoxicació de Kioto amb el seu amic Takashi.

Nobu, t'esperem el setembre per pervertir-te de nou!

Redada des del Frikadero

Aquest cop no hem sigut nosaltres. Ni la veïna ha avisat la policia. L'altre dia (va ser just després de St Joan però he estat enfeinat i no ho he pogut posar fins ara) estàvem a la mansió quan de sobte vam començar a sentir soroll que venia del carrer. Els balcons s'anaven omplint de velles i de xafarders, a més de periodistes esporàdics (o sigui jo, que havia portat la càmara per casualitat).

Se sentia, però no es veia. Fins que es va acostar més i llavors el vaig caçar: un helicòpter de la policia nacional ens sobrevolava.


Mentre anava fent voltes, jo preparava el zoom: ha quedat xulo, no?




I vam deixar de mirar el cel, perquè ara l'acció passava al carrer: es van començar a sentir crits, trencadissa de vidres i aquestes coses típiques, quan dues manades de 10 secretes cadascuna com aquest:

anàven donant parte de la situació. Que com sabem que eren secrets? Fàcil, pel mini walkie que portava un d'ells (amb funda inclosa):

Que discrets que són, oi?
La veritat és que se'ls veia una mica nerviosos: moments després de passar el segon grup per Congost, dos containers van bolcar i van tallar el carrer.

Els bombers van ser a qui els va tocar enretirar-los perquè pugués passar el camió:


Si és que fins i tot, sense fer res ens visiten els bombers!

Madriz 2012?... pues va a ser que no!

Uf... després de molts dies d'intoxicació informativa s'ha produït el tant esperat desenllaç. Avui al Frikadero no hem dormit, hem estat expectants per conèixer la notícia, però passades les 12 ha passat allò que hem estat esperant i desitjant: no sé qui serà (ni m'importa), però han eliminat Madriz a la tercera ronda, com a Europa.
Aquesta nit hi haurà una celebració especial al Frikadero, consistent en posar-nos en gayumbos al balcó amb un whisket a la mà mirant què fan els veïns (que han contractat noves incorporacions).
Si voleu venir, l'entrada és gratuïta sempre i quan porteu impresa aquesta pàgina :)

Ah, i per riure una mica, només cal visitar www.madrid2012.es, on a hores d'ara encara no surt la notícia oficial.
Això s'ha de celebrar...

De vegades netegem, hi ha proves!

Què? Us pensàveu que ens dedicàvem a acumular ronya al Frikadero i que només netejàvem quan havia de venir l'inspector del gas (que per cert ens ha donat plantón)?
Doncs per aquells malpensats, aquí hi ha proves de com el Dani s'acomiadava de les seves mascotes...

Jo crec que ja feia un temps que no dormia sol. L'altre dia va portar el matalàs al menjador per fer una repassada a la seva habitació i es va adonar que realment no dormia tocant a terra, sinó que realment levitava:

Per si no es veu bé, cap problema, vaig fer un zoom als amics als quals estava acomiadant:
Sí, aquestes coses de colors li havien fet companyia durant una bona temporada, però havia arribat el moment de dir-los adéu: amb el fregall de treure callos, una ajudeta de lleixiu i una mica d'art, el cultiu d'inquilins del matalàs va passar a millor vida. Que síiiiii, que hi ha la foto de rigor!

No us queixareu, eh? Últimament hi ha hagut força moviment pel pis, i entre això i el poc temps que he pogut dedicar a pujar notícies ara mateix hi ha un excedent d'excentricitats que realment val la pena...jo ho deixo aquí, però tenim 2 exclusives que no tenen desperdici!Ben aviat!