El circ ha arribat

Ho admeto. Em pensava que ja s'havia acabat. Creia que el d'ahir havia sigut l'últim espectacle del numeret de la bombeta. Però no: la veïna boja del costat encara té corda per estona (i lo bé que ens ho passem!) i ella té l'última paraula (o li cedeix a la Guàrdia Urbana, segons el cas).

Si ja saps de què va la història continua llegint, sinó vés a aquí (consulta també els enllaços) per fer-te'n una idea.

La història continua: ahir al vespre, com sempre, quan arribo al Frikadero i encenc el llum de l'escala una gran claror m'enlluerna: estava clar que algun ésser (en desconec la naturalesa) havia canviat la bombeta del primer i n'havia posat una de, com a mínim, 60 watts. Tanta llum em va permetre veure ràpidament que a la paret hi havia una nota enganxada, però... no, no era la mateixa que la d'ahir!! I això no és tot, a la porta de les veïnes del primer pis, n'hi havia una altra.

Vinga, us poso la foto de rigor que ho demostra:



Em vaig llegir els missatges que hi havia penjats però hi havia alguna cosa que no quadrava. Us els poso a continuació, tal com vaig interpretar la situació. En primer lloc, el que hi havia a la porta de les veïnes, amb la mateixa cal·ligrafia que la de la veïna boja del costat:


Un muchas gracias subratllat. Bé.

L'altre missatge, més llarg és aquest, suposadament escrit per les veïnes del primer:



Feu clic a la foto per llegir-lo més còmodament (no vull que us quedeu cecs per culpa meva).

Sigui com sigui, la cosa no quadrava. No entenia això dels dibujitos, però jo ja tenia les fotos i l'exclusiva.

Quina va ser la meva sorpresa quan vaig entrar al Frikadero i m'hi vaig trobar l'altre Habitant, que em va explicar que hi havia hagut un altre missatge, posat per la veïna boja del costat, amb dibuixets inclosos!!

Em vaig quedar de pedra, no m'ho podia creure! Jo treballant i havent perdut l'oportunitat de veure les pintures rupestres que havia fet! Ja me l'imagino, després de veure el Bona Cuina, agafant un llapis i paper i passant-se tota la tarda fent dibuixets d'un ninot pujant a una escala i canviant una bombeta; impagable!

Aquesta relíquia no la tinc, per tant no la puc posar aquí. Haurem de fer un acte de fe i creure que en algun moment va estar penjada, oculta en l'obscuritat del replà del primer pis amb la bombeta fosa, i vista per -entre d'altres afortunats- per l'altre Habitant del Frikadero.

Les bombetes maleïdes del Frikadero

Ahir us comentava que les bombetes de l'habitació es fonen amb una certa facilitat. Doncs bé, no només aquestes sinó que també es fonen les de l'escala. Aquest cop ha tocat al primer pis.

Per cert, oi que fa temps que no us parlava de la veïna boja del costat? No us preocupeu que ja torna a recuperar el seu protagonisme!

Mireu què em vaig trobar ahir al vespres quan vaig arribar al Frikadero:



Això és, ni més ni menys, que una foto (amb flash per raons òbvies) de la porta del 1r-1a. Oi que sou capaços d'observar-hi un petit detall? Sí, concretament al mig de la porta hi ha un requadre blanc. Bé, no és exactament blanc... si ens hi apropem sembla com si hi hagués alguna cosa escrita; anem-ho a veure més detalladament:




Oh, però si és una de les típiques amenaces de mort anònimes que deixa la veïna boja del costat!!

Si és que viure al Frikadero no té preu, ja ho veieu. Cada dia és una aventura.

De moment, no sé encara la reacció de les veïnes d'abaix, però aquest matí encara hi havia la nota penjada a la seva porta.

Què us sembla, els hi deixo el fanalet a la porta de casa?

Bombeta nova... i làmpara nova

Després que l'altre dia es tornés a fondre la bombeta de la meva habitació (gràcies a aquest blog he pogut calcular que ha durat 5 mesos, ja que l'última vegada va ser aquesta) i que em costés només un parell de dies posar-ne una de nova, la situació començava a ser preocupant i s'havien de prendre mesures preventives.

Va donar la casualitat que ahir a la nit, quan em dirigia cap al Frikadero em vaig trobar una cosa que em podria servir. Suposadament hauria d'estar a les obres que hi ha davant, però en vista que estava al costat de la porta del carrer, la vaig pujar.

Es tracta ni més ni menys que d'això:



Però clar, que aconsegueixis una làmpara d'aquestes no significa que la puguis fer servir, ja que van protegides per ser obertes amb una clau especial. Precisament jo no tenia la clau especial, però tenia una altra cosa que em va anar a la perfecció: l'aixeta de la tuberia que va tallar el Mario i que encara no hem llençat. Així dóna gust fer una mica de hacking-lamp!



Un cop desmontada, em vaig trobar amb la sorpresa que està alimentada per unes bateries (ja m'imaginava que no aniria amb piles botó, però no acabes de saber què hi ha fins que no ho obres).





I ara quedava l'altra qüestió: Com coi s'engega? Doncs resulta que la carcassa té un petit forat (a la següent foto, per on passa l'escuradents), des del que es pot accedir a l'interruptor (en vermell) que hi ha a l'interior)



Aquí us ho enseyo millor: per si algú li interessa jugar amb els llums que es trobi pel carrer (potser no és molt recomanable per això de deixar-los apagats de nit o que gastin bateria durant el dia), però amb aquesta imatge ja sabreu un és el botó:




I no heu trobat a faltar una foto amb la làmpara encesa? Doncs resulta que no tenia bateria, així que molt destripar per res! :(
Així que si algú té un carregador d'aquestes bateries (6 volts) o un carregador de mòbil tunejat o el que sigui, a veure si podem fer un apanyo.

Ens han robat!

El passat dia 27 vam ser víctimes d'un atracament, al propi Frikadero, i fins aquest dilluns que no em vam saber les conseqüències.

Què va passar el dia 27? Doncs que, casualment va ser el dia en què el Mario ens va fer una visita.
Sí, sí, funciona tot de conya, però mireu la carta exigint el pagament de l'impost revolucionari (que en pregui nota ETA):



175 euros!!! Serà lladre!
No us penseu, que només va canviar un tros de tuberia, no ens va fer cap massatge tailandès ni res per l'estil!

Bé, de tot això només en puc treure una conclusió: si hi ha alguna noia a la sala, que deixi el seu nòvio inmediatament i se'n busqui un de fontanero que, per lo vist, segur que la jubila.

Negociacions

Sembla que aquesta tardor és època de negociacions, a més de panallets i castanyes com cada any.
Els polítics, després dels resultats de les eleccions, negocien sobre com repartir-se el pastís. I al Frikadero els seus Habitants també negocien, però evidentment per altres qüestions, i dit sigui de pas, més properes.

Sense voler assemblar-m'hi, aquests dies estic fent de Carod, i m'assec a negociar amb les dues bandes, per veure com es pot encarar el futur i buscant alguna mena d'acord.

M'agradaria ser més concís i poder donar més detalls, però ara com ara prefereixo no fer-ho sobretot si no hi ha res decidit. Si us serveix de consol us revelo que no he anat a Perpinyà.

Aquest cop haureu d'estar pendents del Frikadero per ser els primers en assebentar-vos en. No deixeu que us ho expliquin!

L'Arthur torna a casa

Feia temps,més d'un any, que havia deixat un llibre molt divertit a un company de feina, aquest tenia feina nova i jo estava preocupat pensant-me que no me'l tornaria. Però al final l'altre dia vam quedar i entre pintes de Guinness me'l va tornar (haviem quedat força vegades però no se 'n recordava mai, el molt cabró). El llibre en qüestió és sobre un filòsof molt divertit també, Arthur Schopenhauer.

No, no mossega. No us espanteu tan fàcilment: que el llibre sigui d'un filòsof no vol dir que sigui de filosofia, que sigui de Schopenhauer no vol dir que sigui masclista o pessimista, i que hagi anomenat la filosofia no vol dir que sigui un totxo. És aquest:



Bé, segurament se us en refotrà, però jo el vaig trobar divertit i tinc ganes de rellegir-lo altre cop.

Tothom, en un moment o altre ha volgut sortir victoriós d'una discussió tot i no tenir raó; l'erística -o l'art de discutir- exposa unes tècniques -en aquest cas més o menys lícites- amb les quals es pot aconseguir aquesta fita, amb exemples inclosos.
El llibre en qüestió és un recull de diverses argumentacions extretes de les seves obres (això significa que aquesta recopilació l'han fet autors posteriors i no pas Schoenhauer) amb les quals es pot guanyar una discussió.

Cal recordar que sobretot durant el Barroc és quan es va començar a tractar la retòrica amb uns patrons específics (concretament Propositio -on s'introdueix un tema-, Confutatio -es simula un diàleg imaginari per trobar arguments que refutin la teoria-, Confirmatio -s'introdueix un argument a la discussió-, Confutatio -es crea una contradicció amb l'argument que es proposa per invalidar-la posteriorment- i Peroratio -la conseqüència que demostra la validesa de l'argument proposat-), i és per tant a partir d'aquesta època quan hi ha un interès més ampli per aquests temes.
Schopenhauer va un pas més enllà i treu a la llum la maldat humana, que és capaç de fer gairebé el que sigui per aconseguir tenir raó (la maldat innata, sempre silenciada des del món occidental, es converteix gràcies a la influència de Schopenhauer en un punt de partida per autors com Nietzsche o Freud). En aquest sentit, planteja l'ús de l'absurd, la mentida i despistar l'adversari (recordo que antigament moltes discussions es feien en públic dins l'àmbit acadèmic) per aconseguir el que es proposa.

El llibre és curtet (té menys de 100 pàgines si no m'equiovoco), còmode de llegir (està separat per punts) i en alguns moments sembla que estigui de broma, coses que el fan fàcil de llegir, a més d'útil (fins i tot per aplicar amb clients emprenyadors ;-) ).
Ho deixo aquí, si a algú li pica la curiositat i vol que li deixi ja sap on trobar-me.

Una altra carbassa

Tal com vaig fer l'any passat per aquesta època, he comprat una carbassa i li he dibuixat una cara. Per què? Respondré amb una altra pregunta: i per què no?
La veritat és que l'any passat va ser divertit fer les línies per on l'obririem, buidar-la, fer-li la cara i posar-li l'espelma, i aquest any tenia ganes de fer-ho un altre cop.
Com que es necessita un tipus de carbassa especial (les normals tenen la pell o com se digui més gruixuda i per tant costen més de tallar) i ara és l'únic moment de l'any que les venen, l'altre dia mentre esperava el Mario m'hi vaig posar.
Val a dir que la carbassa és de molt mala qualitat, no només perquè de dins està gairebé buida de carn i no se'n pot aprofitar res, sinó perquè només dura 3 o 4 dies sense florir-se: llavors és l'eina perfecta per dedicar-te a la cria de mosques. Però tampoc volia això.

És força fàcil fer-la: només es necessita una carbassa (òbviament), un ganivet (es pot tallar amb les dents si es vol però potser seria una mica més complicat), un bol per deixar-li la merda de quan es buidi i un bolígraf per traçar les línies per on s'ha de tallar (jo no el vaig usar i per això em va quedar com veureu ben aviat).

Primer punt: Aprertura cranial practicant incisió perimetral amb bisturí (volia dir ganivet) d'Ikea.



Segon punt: trepanació i extracció de vísceres. Com que la carbassa és peluda per dins, calia un bon machete per tallar totes les lianes. El ganivet d'Ikea, altre cop, va ser l'eina definitiva.



Tercer punt: neteja del cadàver. Calia deixar tot l'interior de la carbassa ben net, tal com si l'anessim a embalsamar. Si no es fes així, amb l'escalfor de l'espelma es començaria a cremar i es pudriria més ràpidament. En aquest punt, més que el ganivet d'Ikea el que va bé és acabar-la de buidar amb una cullereta. Canela fina.



Quart punt: cirurgia plàstica. Aquí és on més es necessita el bolígraf, perquè no et passi com a mi. Jo vaig començar a foradar-la sense compassió i així és com va quedar la víctima:



I cinquè i últim punt: com que ara té el cervell buit, li podem posar una espelmeta (aquest cop no era d'Ikea, sinó robada vilment de la catedral de Salisbury) i fer-li totes les fotos que vulguem.



Així que ja sabeu, si voleu fer una barbaritat similar només cal que aneu a Ikea, al mercat i disposeu d'un parell d'horetes!