L'Arthur torna a casa

Feia temps,més d'un any, que havia deixat un llibre molt divertit a un company de feina, aquest tenia feina nova i jo estava preocupat pensant-me que no me'l tornaria. Però al final l'altre dia vam quedar i entre pintes de Guinness me'l va tornar (haviem quedat força vegades però no se 'n recordava mai, el molt cabró). El llibre en qüestió és sobre un filòsof molt divertit també, Arthur Schopenhauer.

No, no mossega. No us espanteu tan fàcilment: que el llibre sigui d'un filòsof no vol dir que sigui de filosofia, que sigui de Schopenhauer no vol dir que sigui masclista o pessimista, i que hagi anomenat la filosofia no vol dir que sigui un totxo. És aquest:



Bé, segurament se us en refotrà, però jo el vaig trobar divertit i tinc ganes de rellegir-lo altre cop.

Tothom, en un moment o altre ha volgut sortir victoriós d'una discussió tot i no tenir raó; l'erística -o l'art de discutir- exposa unes tècniques -en aquest cas més o menys lícites- amb les quals es pot aconseguir aquesta fita, amb exemples inclosos.
El llibre en qüestió és un recull de diverses argumentacions extretes de les seves obres (això significa que aquesta recopilació l'han fet autors posteriors i no pas Schoenhauer) amb les quals es pot guanyar una discussió.

Cal recordar que sobretot durant el Barroc és quan es va començar a tractar la retòrica amb uns patrons específics (concretament Propositio -on s'introdueix un tema-, Confutatio -es simula un diàleg imaginari per trobar arguments que refutin la teoria-, Confirmatio -s'introdueix un argument a la discussió-, Confutatio -es crea una contradicció amb l'argument que es proposa per invalidar-la posteriorment- i Peroratio -la conseqüència que demostra la validesa de l'argument proposat-), i és per tant a partir d'aquesta època quan hi ha un interès més ampli per aquests temes.
Schopenhauer va un pas més enllà i treu a la llum la maldat humana, que és capaç de fer gairebé el que sigui per aconseguir tenir raó (la maldat innata, sempre silenciada des del món occidental, es converteix gràcies a la influència de Schopenhauer en un punt de partida per autors com Nietzsche o Freud). En aquest sentit, planteja l'ús de l'absurd, la mentida i despistar l'adversari (recordo que antigament moltes discussions es feien en públic dins l'àmbit acadèmic) per aconseguir el que es proposa.

El llibre és curtet (té menys de 100 pàgines si no m'equiovoco), còmode de llegir (està separat per punts) i en alguns moments sembla que estigui de broma, coses que el fan fàcil de llegir, a més d'útil (fins i tot per aplicar amb clients emprenyadors ;-) ).
Ho deixo aquí, si a algú li pica la curiositat i vol que li deixi ja sap on trobar-me.