El paquet: el desenllaç

Quina intriga vaig provocar quan vaig escriure que havia rebut un paquet i que hi havia possibilitats que l'hagués enviat el Barragán.

Doncs us explico: vaig anar a Correus i en vaig sortir amb el paquet sota el braç. Per la forma i el pes tenia pinta de ser un llibre, però molt perfectament podia ser una caixa que emboliqués unes ampolletes de mini-bar de Cardhu... per sortir de dubtes, mentre anava pel carrer vaig obrir el sobre i això va ser el primer que en vaig treure:


Estava clar, el mestre m'havia mostrar un senyal! Ja posats, vaig furgar una mica més pel paquet i em vaig trobar una postal dedicada:

Si us fixeu el la dedicatòria fins i tot hi va posar un cor (detall que potser no era necessari, però no ens posarem a criticar).

Ja quan vaig arribar al Frikadero, vaig treure el llibre i li vaig fer una foto com es mereixia l'ocasió, amb una mica d'altar i unes espelmes per fer-ho més solemne, l'ocasió s'ho valia!


Pel que fa al llibre, que hauria de ser de lectura obligatòria a les escoles i hauria d'estar a tots els prestatges de les llibreries més importants del país, què dir-ne? És un recull d'acudits, classificats segons la tematica, amb poca lletra, gran i amb dibuixos.
De fet, és l'única edició (del 1996) i els acudits van d'acord amb l'època: que si el Clinton, Lepe, les pessetes... n'hi ha molts que són ja de la cultura popular i molt dolents, però deuen guanyar molt explicats per algú que en sàpiga.
De totes maneres, us poso un dels acudits per si us el voleu anar aprenent de memòria:



Com veieu, té recompensa ser un fan incondicional d'aquest home, i la prova és aquest poster que vaig comprar per catàleg el 93 o 94 i que encara tinc penjat a l'habitació: