Esport d'aventura

Ja no cal anar a la Noguera Pallaresa per fer esports d'aventura, des de Gràcia arriba l'última moda, que a més de ser barata, és entretinguda i correctiva. Us explico. No, no m'estic referint a fer ràfting sinó a una disciplina menys esgotadora. Això sí, encara no li he posat un nom.

Avui en dia gairebé qualsevol telèfon mòbil incorpora una càmera de fotos, i aquest és l'únic element necessari per practicar aquest esport. Deixeu-me que us mostri en què consisteix explicant-vos un cas real d'aquest matí:

Vas passejant pels bonics i estrets carrers de Gràcia i de sobte, mentre estàs creuant per un pas de zebra un cotxe aparca davant teu trepitjant el pas i obligant-te a creuar per la calçada, havent de mirar innecessàriament si vénen cotxes d'altres bandes. Personalment és una cosa que em molesta molt, i més sobretot quan li dius al conductor (en aquest cas una conductora plena de joies i més pintada que un guacamai de la selva del Matto Grosso) que s'aparti per deixar-te passar i et respòn amb un somriure però no et fa ni cas.
Bé, doncs ja tenim tots els elements: vorera, pas de zebra, cotxe, conductor (element imprescindible) i càmera (element igualment imprescindible). Ara però és el nostre torn: només cal agafar la càmera (en aquest cas el mòbil) i enfocar la cantonada, el cotxe i la matrícula, de forma ben vistosa per tal que el conductor et vegi les intencions.
En aquest cas que ens ocupa, la senyora ha vingut corrents a dir-me que no calia que li fes fotos, que havia deixat el cotxe allà per anar a buscar dues persones grans.
Puntualitzo: la conductora no ha sortit a la foto (en cas contrari hagués sigut un delicte per no haver-li demanat autorització prèvia), li he fet al xamfrà (element urbà), des d'un angles on sortia la matrícula i el cotxe mal aparcats. Mala sort.

Per altra banda, no crec que les persones que anés a buscar aquesta dona fossin especials ni d'una casta superior: si la llei diu que tots som iguals, tothom amb cotxets, cadires de rodes i vianants en definitiva tenim el dret de passar per allà, i excuses com És només un moment o Vaig a buscar unes persones en aquest cas no tenen cabuda.

Acte seguit, i un cop el conductor ha vist que li has fet la foto és el moment de simular una trucada a la Guàrdia Urbana explicant el cas, parlant el més fort possible perquè el conductor incívic ho pugui sentir tot, es doni per al·ludit i la propera vegada s'ho pensi dues vegades.

Sobre si cal trucar o simular la conversa amb la Guàrdia Urbana no hi ha res escrit, això ja depèn de cada modalitat, però les regles bàsiques del joc són fàcils i de segur profitoses.

Us animeu? Jo ja en porto dos en total!