Com passa el temps!
No m'havia adonat que feia molts dies que no posava res de nou per aquí. Per ser sincers, m'he viciat a un joc de Super Nintendo que em vaig baixar fa uns dies, així que ara aprofito per escriure des de la feina =)
I com que continuo sense temps, res millor que una entrada d'aquelles que no tenen res a veure i serveixen per actualitzar el blog una mica! ;D
La qüestió és que l'altre dia vaig rebre una carta de l'Europolis, el gimnàs on m'havia apuntat feia anys i com que feia anys també que m'havia donat de baixa doncs se veu que es van recordar de mi.
La carta és aquesta (clic per ampliar):
I llavors vaig pensar: així que em troben a faltar? Doncs els enviarem una carta!
I dit i fet: 5 minuts més tard havia redactat això, que a dia d'avui suposo que ja els deu haver arribat:
No sabeu pas com em sento d’honrat perquè persones que no em coneixen de res em trobin a faltar!
Realment, és una sort: desconeguts que m’envien cartes gairebé d’amor perquè fa temps que no em veuen; què més es pot demanar?
Gràcies a l’haver vingut a l’Európolis ara llueixo un escultural i esvelt cos que, lamentablement em tindrà apartat de vosaltres, ja que no requereixo pagar per suar (ho puc fer a la feina i a sobre em paguen, encara que no gaire).
És per això que, per tal que no em trobeu a faltar, us envio una foto meva perquè la porteu sempre a la cartera, o bé la deixeu sobre el vostre lloc de treball, així potser us ajudaré a curar aquesta carrincloneria.
No us baralleu per ella, feu-ne còpies!
:-) :-) :-)Finalment i abans d’acomiadar-me, us demano que li doneu records al jacuzzi, a ell sí que el trobo a faltar!
Un afortunat ex-soci, feliç de saber que pensen en ell.
Etiquetes de comentaris: Paranoies
