No es salva ni Congost

El carrer Congost ha caigut a les urpes especuladores del sr Clo$, que finalment l'ha trobat al plànol. Era la peça que li quedava per completar el seu pla per dominar el món a través de la zona verda i el seu impost revolucionari (no, no et confongui's: la zona verda no és pas un espai supervisat per Parcs i Jardins per tal d'incrementar el nombre d'arbres i parterres, sinó un invent perquè li paguem la plaça de parking mentre ens deixa un tros de la seva ciutat; pensa que amb l'herba que hi ha a les vies del Tramvia i camp del Barça ja n'hi ha prou per tota la ciutat -Hospitalet inclòs-).

El que no hi ha instal·lat, de moment, és el parkímetre sabotejable, però jo li proposo que el planti davant de La Muerte, la casa okupa del carrer. Com es pot veure a la foto que vaig fer l'altre dia, amb les ratlles recién pintades, davant de La Muerte sempre hi ha un espai lliure -casualment-, que podria aprofitar per, a més, instal·lar unes càmeres de vigilància (perdó, de seguretat).

Aquí, la prova del delicte, amb La Muerte al fons de les seves pantalles. Passin i vegin:

Almenys a Madriz, la capital del regne/imperi nord-africà (són aquells que la seva bandera és la mateixa que la de Marroc però canviant l'estrella verda per un toro d'Osborne i afegint-hi 2 ratlles grogues a cada punta), de vegades tenen idees pioneres que val la pena copiar:


Que n'aprenguin, com diria aquell.

Apostasia

Quan una persona es considera atea (cadascú tindrà els seus motius ser-ho o no) ha de tenir present que l'ateisme no consisteix en anar en contra del catolicisme. Normalment es fa l'associació ateu-anticlerical o ateu-anticatòlic perquè catolicisme és gairebé sinònim de religió en la cultura occidental, donada la seva influència al llarg de la història.
Tot i que el pas fàcil per esdevenir ateu és l'odi a la religió imposada, realment, un ateu és aquell que no creu en cap divinitat o força que hagi creat l'univers i l'home (i per tant, la vida s'acaba amb la mort perquè després de la vida no hi ha res).

Al marge d'això i degut al pes del cristianisme (ara ja no dic catolicisme) en les nostres tradicions, molts de nosaltres hem estat batejats de petits, sense tenir ús de la raó, perquè era costum del lloc on vam néixer.

Ajuntant els dos paràgrafs anteriors, hi ha gent que es considera atea però que a la vegada ha estat batejada (i per tant consta com a catòlica ja que la cerimònia del bateig implica l'afiliació a l'església -en aquest cas- catòlica). Això evidentment no li suposa cap entrebanc, però si es vol ser conseqüent, en aquest cas s'ha de renunciar a allò al que pertanys -per una voluntat aliena-, i aquest fet s'anomena apostasia.

Presentant la sol·licitud d'aposatasia es vol afirmar la desvinculació a l'església, més enllà de deixar de practicar determinada religió.

Almenys a Espanya, les religions reben subvencions per part de l'Estat en funció de les persones que integren la seva comunitat. En el cas de l'església catòlica, aquesta surt doblement beneficiada d'aquest fet perquè a més rep uns ingressos de les persones que marquen la casella corresponent a la seva declaració de la renta. I ja que no és possible que esborrin el nostre nom com del registre de batejos (per tal que l'església no usi la nostra persona per recaptar beneficis), sí que serveix que facin una anotació marginal al registre conforme no volem estar-hi implicats.

Considerant-te apòstata, per tant, renuncies a la fe cristiana (de la mateixa manera que ho faria per exemple un musulmà batejat sense el seu consentiment) i impedeixes que per molt poc practicant que siguis, l'església no es lucri d'un fet que és tradició a Occident. En definitiva, l'apostasia és un tràmit burocràtic que pot fer qui es consideri ateu però hagi estat vinculat a alguna religió.

Motius i raons per fomentar l'ateisme no en donaré simplement perquè aquesta web tampoc està pensada per això. Explicar els passos per consta apòstata tampoc ho faré, tot i que qui vulgui consultar-ho pot anar a www.apostasia.es.

Per cert, que un cop s'ha enviat la notificació a l'Arquebisbat (ara parlo de la religió catòlica) a través de burofax per evitar que la sol·licitud es pugui perdre (recordo que a l'església no li interessa perdre clients) es rebrà una carta com aquesta:

Més de chindongus

Tal com avançava en aquest article, vaig trobar per casualitat un llibre de chindongus. El sr Sáez me'l va regalar molt gentilment (gràcies!) i aquí en comparteixo unes imatges que, aquest cop, sí que valen per 1000 paraules. Us les he posat a tamany original perquè en pogueu contemplar millor tota l'esplendor, així que recordeu que fent clic sobre cadascuna d'elles es mostraran a tamany real. Apa, aquí van: