Un altre Frikadero

No, no porto fotos de cap comuna plena d'inmundícia ni res semblant. El que porto és l'enllaç al blog que s'ha fet un pichacorta (dit afectuosament, tot sigui dit) que es pensa que té un Frikadero.

Senyores i senyors, passin, vegin i sobretot, riguin amb el careto de pseudo-intel·lectual amb el que ha sortit retratada la joia: El Frikadero de Keko!! (toma ya!)

Aquest producte de l'Opus es pensa que a Frikadero se li diu a qualsevol cosa. Pobret... il·lús! M'hagués agradat veure la cara que se't va quedar quan vas intentar registrar el blog a nom de Frikadero i no vas poder perquè estava ja ocupat i et vas trobar amb això!!! Segur que ta mare et va fer rentar els ulls amb lleixiu i et va fer resar tres rosaris.

En fi, pobret, ja m'he ficat prou amb ell.

Doncs lo dit, que hi ha un altre Frikadero, però ni de lluny, cap com l'autèntic.

Em volien il·luminar

Avui parlaré d'un tema que no té res a veure amb el Frikadero, però no podia deixar passar l'oportunitat de comentar-lo. Però tranquils que això no passa sovint, ja ho sabeu.

Resulta que al sortir de la feina (sí, treballo!) s'han ajuntat dos factors que han ocasionat una situació propícia: per una banda, tenia una estoneta, i per l'altra... se m'han acostat dos mormons! Jejejeje... i resumint, ha estat divertit :)

En primer lloc, se m'han presentat i ràpidament, com és costum amb aquest tipus de gentussa, volien evangelitzar-me.
M'han preguntat si creia en déu i és clar, la resposta no podia ser altra que 'No!'.
Lluny d'escandalitzar-se com em va passar l'última vegada que me'n vaig trobar un que gairebé va marxar corrent, ells m'han preguntat si no creia en res superior... ai, pobrets!

Així que passo a transcriure més o menys el que ha donat de sí la conversa.
Parlaven un castellà molt correcte, tenint en compte que acostumen a ser estrangers que no tenen res millor a fer.

Mormó: i no creus en déu? En cap ésser superior que ens ha creat?

Habitant del Frikadero: doncs no, no hi crec. Sóc ateu.

M: I ets feliç així sense creure que existeix un déu?

HF: Sí, i molt. Per què hauria de creure-hi? (cal donar-los una mica de conversa perquè sinó no té gràcia. Donar arguments com alguns que hi ha a L'Anticrist de Nietzsche -que per cert, val la pena de llegir, és força interessant i té passatges fins i tot divertits- hagués estat suficient).

M: Perquè ell ens ha creat, a nosaltres i aquest món meravellós. (En altres paraules, porque yo lo valgo).

HF: Doncs ho sento però no, no tinc motius per creure-hi.

M: I tens motius per no creure-hi?

HF: Doncs no. (Mentida, però els havia de seguir el joc).

M: Ell ha creat aquesta naturalesa, que és perfecta. I a nosaltres també. O creus que aquesta perfecció és casualitat?

HF: No crec que la naturalesa sigui perfecta.

M: Sí que ho és. Les cèl·lules són perfectes, i les ha creades déu.

HF: Llavors, com és que passen coses com la metàstasi? Si fossin perfectes no tindriem el problema del càncer, per exemple.

M: Tot i que déu és perfecte i crea coses perfectes, no sempre ho són.

HF: T'adones que estàs en una contradicció? Com pot ser que la naturalesa sigui perfecta, i que déu sigui perfecte quan estan passant desgràcies al món?

M: Perquè serà tot perfecte, però no ara. Però déu és bo.

HF: I per què ha de ser bo? Per què no pot ser venjatiu com diu el judaisme, o malèfic segons el satanisme, o naturalesa com diu l'hinduisme?

M: Són preguntes interessants; la seva resposta la trobaràs resant.

HF: Però per què he de resar? (Noti's que no han contestat).

M: Perquè si reses, déu se t'apareixerà, se't revel·lerà com a mi, i el podràs conèixer. Parles des de la ignorància (la que faltava!).

HF: Però com vols que resi a una cosa que no existeix? A més, si déu és perfecte i ens ha creat perfectes, perquè ell ha de ser superior? Si de cas serà tan com nosaltres, és a dir, estarem en un mateix nivell.

M: No, ell és bo, i és superior. I si resessis ho sabries.

HF: (Aquí podria haver-li dit que si ell és bo i superior no fa falta que li resi. Podria haver parlat sobre que si l'home depèn de la religió per viure llavors deixa de ser lliure per passar a estar lligat a algo que l'està observant en tot moment. Però no, no he pogut dir res).

M: No volem discutir, si llegeixes les escriptures ho veuràs.

HF: (Portava estona aguantant-me el riure i he continuat així per respecte). Mira, jo respecto les vostres creences però no acceptaré resar ni dependre d'algo que ni tan sols existeix.

M: I quan et moris? I la vida eterna? Així no et salvaràs!

HF: Salvar-me de què? Quan em mori, em moriré i punt. I no passa res, és llei de vida i no t'has de refugiar en una esperança absurda per combatre allò que et fa por perquè desconeixes.

M: Bé, no volem discutir. Que consti que nosaltres hem intentat ajudar-te.

HF: Sí, no et preocupis. Si això et fa sentir més tranquil cap problema, m'heu ajudat però jo, ignorant de mi, no ho he acceptat.

A continuació, em volien donar una targeta amb el seu mòbil i una pàgina web (m'ha sembla veure www(punt)mormons(punt)org) perquè allà pugués conèixer més detalls sobre el que m'estic perdent.
Però he declinat l'oferiment, explicant-los que no volia enganyar-los i dir-los que visitaria la pàgina i acte seguit llençar la targeta.
Pel que sembla no els ha fet molta gràcia. Han intentat salvar una ovella descarriada però no han pogut. Això sí, crec que han marxat amb el cap ben alt perquè ho han intentat, per activa i per passiva.


La conversa no ha estat del tot malament, però s'han tancat en banda aviat i clar, crec que podia haver estat més productiva.

Un dia tinc ganes d'agafar un il·lumintat d'aquests i seure una estona amb ell prenent un cafè i discutint (en el bon sentit de la paraula) per passar una tarda; crec que seria productiu. Pensar que les teves creences són la veritat absoluta crec que pot ser un error: t'encegues i no et permets veure la vida des de diversos punts de vista.
Que tot això no vol dir pas que m'estigui plantejant rapar-me el cap i vestir-me amb túniques, només que de vegades, dels altres -encara que sigui amb una mica de mordacitat- se'n poden aprendre coses.

No m'han il·luminat, així que continuo a les fosques. Què hi farem. Passi-ho bé.

Gràcia neta?

No sé si el motiu era l'avorriment implícit en la tarda del diumenges, la protesta o vés a saber què, però el cas és que passejant per Gràcia em vaig trobar una cosa que no vaig poder resistir de fotografiar. És més, aquest cop no va ser amb el mòbil, sinó que vaig anar al Frikadero a buscar la càmara (val a dir que estava a prop del lloc dels fets).

No em digueu escatològic, però el fet de fotografiar una merda de gos del mig del carrer no és gratuït. A més, no era una merda de gos qualsevol (un elefant gos molt gran, per cert). Era una merda de llibre, de les que t'explicarien a classe si hi hagués una assignatura que es dediqués a tractar aquest curiós assumple. Això sí, una merda amb la particularitat que portava un complement: però no un complement qualsevol comprat a El Corte Inglés, no; un complement fet artesanalment i expressament per l'ocasió, que alhora portava un clar component reivindicatiu.

Passem dels fets a les imatges (perquè vaig fer 2 fotos, per si no n'hi havia prou amb una):






Què us sembla? Original, oi? Val a dir que tothom que passava per allà es quedava somrient i assenyalant la cosa. I és que la gent comença a estar farta que els carrers (com a mínim de Gràcia) estiguin minats.

Siguem seriosos: hi ha arbres, hi ha pip-cans (pocs, però jo un dia en vaig veure un), hi ha anuncis de pisos als parabrises dels cotxes amb què poder recollir els zurullos del millor amic de l'home, i tot i així hi ha gent que creu que és superior i que té un dret innat a deixar el regalet del gos al mig del carrer perquè els vells hi refreguin el bastó, els cotxets hi derrapin i algun despistat aconsegueixi 7 anys de bona sort sense voler-ho...
Si fan això al carrer, com deuran tenir de bruta casa seva? Pitjor que el Frikadero, segur! Bé, potser tant no... No, espera, que un dia vam fregar...!

Doncs bé, espero haver donat una idea algú per si un dia es troba avorrit: es pot posar a fer banderetes i després plantar-les pels carrers del seu barri.

Sigui com sigui, no em negareu que Gràcia no és diferent!

Bici anti-robatori

Mentre continuo sense temps per explicar-vos les últimes novetats, deixeu-me fer un petit kit-kat.

Mentre a Gràcia cada cop està més inaccessible amb cotxe (sota pena mínima de 45€), altres transports estan agafant el relleu a aquest mitjà de transport.

De moment només a Gràcia ja hi ha més places per a motos que totes les motos de Barcelona juntes (en detriment de les places de cotxe, que se les estan ventilant), amb la qual cosa si teniu moto encara ens podeu seguir visitant.
Però no ens oblidem tampoc de la bicicleta! Tot i que aquestes no tenen aparcaments (segon diuen, l'Ajuntament vol promocionar-ne l'ús, per dins i per fora del barri, però no te la deixa aparcar a la meitat de llocs i tampoc t'hi deixa circular) continuen estan en ús.
Això sí, ja siguin noves o antigues, totes són potencials vícitmes d'algun robatori i per evitar-ho, al marge d'una bona cadena que no costa de reventar, què millor que treure-li el sillín perquè el caco no se la pugui emportar?
Doncs que sapigueu que això ja no és així: mireu, mireu!





Com veieu, una bici sense sillín continua sent un caramel per un caco amb poques ganes de caminar i una mica manetes per construïr-se un sillín com aquest en comptes de gaster-se 20€ per un de nou.

En fi, si ja ho dic jo que Gràcia és especial...

El pobre Mitrofan

Ja sabeu els qui llegiu el blog (espero no haver de parlar en singular) que totes les notícies que van apareixent no són copiades d'altres llocs sinó que totes són originals. És per això que em permeto el luxe de fer una excepció i publicar avui una notícia treta d'un altre mitjà.

La notícia no és nova (així que més que notícia potser li hauriem de dir història), però anant al gra, explica que aquest passat agost, quan el rei del Perejil va anar de viatge privat a Rússia va caçar un pobre ós simplement pel plaer de matar-lo. L'ós en qüestió es deia Mitrofan i perquè fos una presa fàcil l'havien emborratxat amb vodka amb mel.

Evidentment el portaveu de la casa reial ha desmentit aquesta notícia (no sé si portava un abric de pells en el moment de fer-ho) ja que és la seva feina; vosaltres creieu el que vulgueu.

La notícia ve d'aquí (Telecinco, aquesta gran font de periodistes destacada pel rigor i la imparcialitat).

Una imatge dels fets gràcies a la publicació basca Caduca Hoy (Clic a sobre per veure-la més gran):



Jo m'inclino a pensar el que posa a la imatge: que van emborratxar l'ós perquè estiguessin en igualtat de condicions.

Per nadal, tampoc tindràs casa

L'altre dia, a les escales mecàniques del Metro vaig veure una enganxina mig arrencada que em va fer gràcia per la seva originalitat. És aquesta:



La manifestació en sí m'és bastant igual (hi aniré si no tinc res millor a fer, però tinc la lleugera impressió que trobaré alguna cosa per fer més productiva) però no es pot negar la originalitat del cartell que firmen aquests desgraciats.

El color, proper al groc corporatiu, que recorda a una ampolla de cava (en al·lusió al consumisme arraigat a aquesta època de l'any), les lletres nevades (per fi ja arribat el fred) i el sarcasme ubicat en la banda superior dreta ("Felicitats") donen a entendre que la gent més evolucionada de la plataforma s'asseu a dissenyar davant dels Macintosh (un dissenyador de veritat s'ofendrà si li parles d'un PC) mentre els altres criden i fumen porros com a actes reivindicatius.

Gràcia is different

N'estic convençut, segur que totes les guies pràctiques de viatge de Barcelona inclouen un apartat dedicat a parlar exclusivament del barri de Gràcia. És per això que ens invadeixen tants Erasmus, tants guiris a qualsevol època de l'any i a qualsevol hora del dia i que s'ha tornat tan cool. Però bé que hi ha d'haver una explicació lògica, científica i vàlida per haver arribat a aquesta situació.

Podriem començar parlant de la particularitat del barri de Gràcia, que havia estat una vil·la i encara conserva (si a l'alcalde no reparteix més permisos d'obres) aquell urbanisme típic de poble. Però per aquesta raó -i sense treure mèrit- ja hi ha Sants, Sant Andreu o la Barceloneta (per mi ja se'n poden anar tots allà, que a més de tenir a dues passes els xiringuitos amb sangria radioactiva els podrien tancar al Moromagnum). Gràcia té alguna cosa més.

Okupes? Bé, n'hi ha a totes bandes, fins i tot a Sarrià. Tampoc serveix. A més, francament, em costa pensar com es poden convertir en un reclam turístic. Algú de marketing a la sala que ho pugui explicar?

Les Festes, podriem dir. Doncs no, perquè a Sants també en tenen unes de similars (potser una mica més folklòriques -amb tradicions azteques i indígenes portades des del Nou Continent-).

O els bars. Però tampoc, perquè tot i la gran concentració de bars, el fet que per exemple la Plaça del Sol en tingui 11 no pot competir amb zones tan decadents com la Vil·la Olímpica o el carrer Santaló.

Bé, arribats a aquest punt ens rendiriem per falta d'arguments.
Doncs segons la meva teoria, en falta un, el més important: la gent que hi viu. Em refereixò als autòctons, no als visitants (que menys de l'Antàrtida en tenim de tots els continents).

Us posaré un exemple: dia 24 de novembre (un dia laborable qualsevol) a les 9 del matí al carrer Astúries, direcció Fontana. Situats, oi? Continuem.

Doncs va i em trobo amb això:


Una senyora que podria ser des de la respectable venedora d'Anís del Mono fins a la perruquera amb tendències psicòtiques prostitueix la seva figura exhibint un cartell enganxat amb zelo a la jaqueta (sort que no va usar pega Imedio) i reclamant a no sé qui La cultura popular no troba lloc.

Ai, la cultura popular, que ens n'oblidàvem! Aquesta gran desconeguda per a molts de nosaltres. Pobra cultura! I pobra dona, fer el ridícul així a la seva edat! Què dirien els seus fills si la veiessin?

Segurament aquesta bona dona està reclamant un espai per poder practicar o mantenir alguna de les nostres tan arrelades tradicions, com el Ball de Bastons (que li deixin un lloc a la Plaça del Raspall), les Sardanes (que l'enviïn al Bon Pastor per donar a conèixer les nostres tradicions més ancestrals a les comunitats que no tenen contemplacions per robar un pneumàtic a canvi d'una gallina vella) o els maleïts castellers que sempre han d'anar acompanyats de maleïts grallers que desperten el maleït barri a les 9 del matí amb el so infernal procedent d'aquest instrument del maligne i que ningú els multa per contaminació acústica i provocar disturbis i pertorbar l'ordre públic.

A mi em sembla molt bé això de les tradicions culturals i populars, però que els enviïn al Fòrum, tanquin la porta i qui vulgui, que els vagi a veure.

Altre cop el nadal

Bé, sense que puguem fer-hi res per evitar-ho, el nadal ha arribat un any més, des del passat novembre. No sé què té de bo, exceptuant els dies de festa i la miserable panera que cada any em dóna el jefe (a veure si aquest any canvies la llauna d'olives per un Jack Daniel's, so cabrón!).

Total, que mentre la gent compra figuretes per adornar casa seva, jo, que sóc diferent i en comptes de viure en una casa visc al Frikadero també tinc l'oportunitat de decorar-lo. Ha arribat a les meves mans el que esperant, i per molt que busqués no aconseguia trobar!
No, no m'estic referint a això (que també), sinó a això altre que us presento a continuació:



Heu vist que bonic que queda? El sant pare amb el cul a l'aire fent les seves necessitats més bàsiques (vestit amb roba de feina) i amb cara de restret.

Ala vinga, com que aquí som uns descarats, mal educats i grollers us posaré més fotos des d'altres punts de vista perquè pugueu observar amb tota la seva esplendor el mojón santificat:





No digueu que no, oi que fa goig?

Carta a V de Vivienda

Seguint la tònica de l'enviament de cartes crítiques i arràn de la recent manifestació per un habitatge digne que va tenir lloc a Barcelona, m'he près la molèstia d'escriure una carta a la plataforma convocant (V de Vivienda)per criticar els aspectes que no m'havien semblat correctes del seu acte. És aquesta:


Introducción: Como no sé a dónde irá este mail, lo escribo en castellano por si acaso.

Bien, empecemos:
Fuí a la mani de Barcelona del pasado 30, porque me encuentro afectado por la situación supongo que igual que vosotros, y quería expresar mi malestar con los partidos políticos y los capitalistas que nos han llevado a esta situación.
Realmente sí, había mucha gente, y en este sentido supongo que la mani fue un éxito (al ser la única a la que he ido de las vuestras desconozco cómo han sido las anteriores), aunque definirla como éxito es quizás demasiado pretensioso.
Antes de continuar no os penseis que pretendo ser un troll que me he colado aquí para sembrar mal rollo y molestar; comparto vuestra causa y por eso os trasmito mi opinión.

¿Quién organizó la mani? Lo pregunto porqué llegué a recibir propaganda de una manifestación contra la guerra (¿?), vi banderas anarquistas ( aquí y aquí), a uno disfrazado de parquímetro (¿?)... y todas estas circunstancias ponen en duda la credibilidad de la demanda que motivó la movilización.
Si aparte le sumamos una multitud de gente fumando porros, haciendo cosas que normalmente no haría, gente vestida a la última moda y gente que se pensó que a primera fila había Carlinhos Brown, creo que es normal que ni el alcalde ni los medios de comunicación no os tomaran en serio. No me gustaría olvidarme tampoco de las consignas (quizás la palabra «puta» quita un poco de seriedad) que exponían problemas pero no proponían soluciones (destinadas a gente con el cerebro ablandado) y los alineados que rasgaban y lanzaban propaganda inmobiliaria sin pensar en la gente que lo tendría que recoger todo.

Sumando a todo esto los disturbios (innecesarios, pero atrae-periodistas al fin y al cabo) y el ambiente circense (algunos lo llaman festivo) que se respiró en todo momento es normal y comprensible que los medios de comunicación y las clases políticas hayan percibido la movilización como un divertimento de unos cuantos jóvenes con mucha ADSL y pocos planes para la tarde de un sábado.

Recibí vuestro manifiesto donde se exponían las causas que nos habían reunido a todos allí, pero en el cual no figuraba ningún indicio de solucionarlo (¡haz que rebiente la burbuja!, ponía. ¿Cómo?, me pregunto yo), con lo que salí de allí con una sensación agridulce fruto del desengaño con el que me encontré.

No os quiero vincular ni con la gente que pintaba consignas anti-policía ni con los que fumaban porros, pero el ambiente de la mani los atrajo como son atraídas las moscas por...vamos, ya lo sabéis.

Creo, en definitiva, que si preteneis que os tomen en serio debeis tomaros en serio vosotros mismos, miraros al ombligo, ser autocríticos y aprender de los errores.

Finalmente, sé que hay un foro donde quizás tendría que escribir esto, pero ésta es una forma de hacerlo llegar a la plataforma firmante y no dejarlo a merced de alguien que no tenga ganas de leer pero sí de insultar (de todas formas, colgádlo en el foro si quereis).

Pues después de este rollo, corto ya.
Espero ver como la situación se vaya arreglando progresivamente y quedo (aunque un poco escéptico por no ver vuestras propuestas de solución por ningún lado) a vuestra disposición.

Un saludo y espero que todos tengamos una casa en nuestra puta vida.



PD: Firmo porque no tengo nada de qué esconderme y pretendo así dar la cara en vez de escribir un mail anónimo.

Jordi Hereu, vés a comprar fregalls!

Ara que a Barcelona ens han canviat l'alcalde així per les bones i que el d'ara és l'impulsor de la Zona Merda (articles relacionats aquí i aquí), les ordenances municipals, els disturbis a Gràcia i a St Andreu, etc... resulta que se li ha girat feina i ja me'l veig al Condis fent cua per anar a comprar uns fregalls. I és que el parquímetre que ens han plantat al costat del Frikadero ha sofrit un petit sabotatge durant el dia d'ahir.
Que consti que el fet de relatar-vos això no m'implica en l'acte. Sigui com sigui, si l'alcalde vol continuar recaptant diners amb aquestes màquines, s'haurà de posar els guants i començar a fregar.
Li vaig fer una foto del que li espera quan arribi dilluns a la feina:

Avís als lectors

Abans d'evitar mals entesos, voldria avisar que això no té res a veure amb això. Només perquè quedi clar.

Apa, a passar un bon cap de setmana. Pel que fa al Frikadero, ens preparem per rebre un deixeble del Mario Bros en els propers dies. Estareu informats, no patiu!

Manifestació per l'Habitatge Digne

Nens i nenes, esteu preparats? Que avui hi ha feina!
L'Habitant del Frikadero, el reporter més dicharachero (perdoneu, però és que rimava tan fàcilment...) va sortir de passeig amb la càmara de fotos i casualment es va trobar amb la Manifestació per l'Habitatge Digne que s'havia convocat a la Pça Catalunya per reivindicar el dret a la Vivenda.

Us podria dir moltes coses sobre la mani: que hi havia gent de totes les edats, que els porros estaven a l'ordre del dia (i conseqüentment, les consignes i els arguments estaven estovats perquè la gent drogada els pugués comprendre i fins i tot cridar), etc... Però millor que ho anem comentant amb imatges, no?

Ara heu de dir tots: -Siiiiiií! Doncs som-hi!

Això sí, com que comprendreu que no em posaré a enllaçar i comentar totes les fotos aquí, sobretot quan estan penjades a un altre lloc, millor que hi aneu a través del següent enllaç, on tot estarà comentat amb el rigor periodístic que exigiu:

Manifestació per l'Habitatge Digne

Sep 30, 2006 - 39 Photos

Classe ràpida d'Història

Hola nens i nenes! Avui, i de la mà del típic Habitant del Frikadero, farem una classe d'Història. Abans de preguntar-vos si sóc la persona més adequada per parlar-ne, us detallaré els meus coneixements sobre la matèria perquè pugueu jutjar-ho vosaltres mateixos: Història de 1r de BUP aprovada amb suficient (al juny!). Ja està. Doncs vinga, comencem!

Divendres passat, José Mª Asnar (que, com el seu nom indica vé d'asno -animal que només serveix per creuar amb el cavall per obtenir mules-) va sortir criticant els musulmans (i alhora defensant el papa) perquè no havien demanat perdó per haver ocupat Espanya fa 8 segles (resulta que els àrabs van arribar a la Península el 711 en el seu procés d'expansió, tal com havien fet pel Pròxim Orient i com farien per Europa de l'Est). La cosa no va quedar aquí: va aprofitar per declarar-se un incondicional defensor dels Reis Catòlics.

Bé, aquí hi ha diversos punts a tenir en compte: mentre tots els partits espanyols li han demanat que faci el favor de demanar disculpes per les seves declaracions, Zaplana l'ha defensat apel·lant el dret de la llibertat d'expressió (ell sap de què parla) i Rajoy ha preferit no comentar el tema (...).

Jo, el que no puc entendre és perquè, si aquest home s'ha apartat de la vida política (gràcies!) algú li posa un micròfon sota el bigoti. Tothom sap que les cagades de les gavines són grosses, corrosives i nome´s serveixen per fer adob, i ara us explicaré el perquè d'aquesta última.

Recordeu qui eren els Reis Catòlics? Sí, eren aquells senyors que es deien Fernando i Isabel, que eren reis de Castella i Aragó i que, per augmentar els seus dominis es van casar per amor (per això es deien Catòlics), més o menys com fan les multinacionals avui en dia per fusionar-se i aconseguir monipolis, però tot això el segle XV.
A més d'això, van treure de la línia de successió a Joana (fent-la passar per boja), van crear la Santa Inquisició i van permetre la barbàrie de les Amèriques (per cert, no han demanat perdó, oi?), van organitzar la Reconquesta de la Península (tot el sarao aquell de l'asturià Don Pelayo) per fer fora del seu territori els musulmans, que havien guanyat terreny els últims 6 segles (però perquè veieu que no eren tan dolents els deixaven quedar si abandonàven la seva religió -parlava fa poc de llibertat d'expressió- per convertir-se al cristianisme -l'única religió possible-).

Doncs sí, Asnar admira aquests senyors (potser per això admiro jo a Barragán).

Per altra banda, tenim les declaracions més polítiques sobre demanar perdó per les invasions passades. Bé, ara no ens posarem a repassar què va passar el 1492 i posteriors a Amèrica, perquè Carles V és Carles I a Àustria, d'on vénen els Borbons, si Ceuta, Melilla, Canàries i el pedrusco d'El Perejil també venien el en el pack de Castella quan el casament dels Reis Catòlics i què collon feia un gallec tocant la corneta a Àfrica no fa ni 100 anys. I ara resulta que són ells els que han de demanar perdó.

Després no em pregunteu què penso de les religions, l'església i la unitat d'Espanya (tampoc us preocupeu gaire, no porto ni una barba marxista ni condueixo un tanc de 1920 per Stalingrad).

Doncs ho deixem aquí, per avui ja n'hem tingut prou. Espero no haver causat cap baixa entre els 3 lectors i el robot de posicionament de Google.

PD: S'ha notat molt que tot això ho he escrit en una nit d'insomni a les 6 del matí?

Vivenda Digna!

El proper divendres 30, a les 18:00 a la Plaça Catalunya hi haurà una altra manifestació pel dret a una vivenda digna pels joves. Perquè no se't passi, he posat un recordatori que podràs afegir al teu calendari polsant aquí.
Hipoteques a 40 i 50 anys, pisos de 50 m2, sense ascensor, a la perifèria de la ciutat, a reformar, de 40 anys d'antiguitat... tot això pagat per dues persones durant tota la vida (recordem que els sous dels joves rares vegades superen els 1000€)... jo francament no hi estic disposat, i espero que vosaltres tampoc.
Personalment les manifestacions no m'agraden massa perquè s'acaben convertint en una festa, en una sèrie d'actes vandàlics, en un lloc per fumar i beure o en qualsevol altra cosa que no té res a veure amb el veritable motiu pel qual s'han convocat, però arriba un moment que no et pots quedar tancat "a casa" (jeje, quin acudit!) tal com estan les coses.
Ni governs de dretes ni esquerres han fet res per solucionar-ho (no, un habitatge de 30 m2 no em serveix d'excusa), és més, s'han aprofitat de la situació (no només ells, només cal sortir al carrer i veure la gran quantitat d'immobiliàries que han aparegut durant els últims 5 anys).

En fi, que no us explico res de nou i no vull convertir això en un panflet revolucionari, encara vindran amb una ordre judicial per tancar el blog ;)
Així que us deixo els enllaços de rigor on hi ha més informació de l'event de divendres i de tots els que han anat fent (sense anar més lluny, Greenpeace de Barcelona ha cedit el seu local a la plataforma que organitza la manifestació; això és una prova, ni les manifestacions són un capritx ni aquests quatre pringats són uns il·luminats, sinó que hi ha gent que recolza i entén la situació).

Enllaços:
- V de Vivienda (BCN)



I la meva "habitació" del Frikadero:

No es salva ni Congost

El carrer Congost ha caigut a les urpes especuladores del sr Clo$, que finalment l'ha trobat al plànol. Era la peça que li quedava per completar el seu pla per dominar el món a través de la zona verda i el seu impost revolucionari (no, no et confongui's: la zona verda no és pas un espai supervisat per Parcs i Jardins per tal d'incrementar el nombre d'arbres i parterres, sinó un invent perquè li paguem la plaça de parking mentre ens deixa un tros de la seva ciutat; pensa que amb l'herba que hi ha a les vies del Tramvia i camp del Barça ja n'hi ha prou per tota la ciutat -Hospitalet inclòs-).

El que no hi ha instal·lat, de moment, és el parkímetre sabotejable, però jo li proposo que el planti davant de La Muerte, la casa okupa del carrer. Com es pot veure a la foto que vaig fer l'altre dia, amb les ratlles recién pintades, davant de La Muerte sempre hi ha un espai lliure -casualment-, que podria aprofitar per, a més, instal·lar unes càmeres de vigilància (perdó, de seguretat).

Aquí, la prova del delicte, amb La Muerte al fons de les seves pantalles. Passin i vegin:

Almenys a Madriz, la capital del regne/imperi nord-africà (són aquells que la seva bandera és la mateixa que la de Marroc però canviant l'estrella verda per un toro d'Osborne i afegint-hi 2 ratlles grogues a cada punta), de vegades tenen idees pioneres que val la pena copiar:


Que n'aprenguin, com diria aquell.

Apostasia

Quan una persona es considera atea (cadascú tindrà els seus motius ser-ho o no) ha de tenir present que l'ateisme no consisteix en anar en contra del catolicisme. Normalment es fa l'associació ateu-anticlerical o ateu-anticatòlic perquè catolicisme és gairebé sinònim de religió en la cultura occidental, donada la seva influència al llarg de la història.
Tot i que el pas fàcil per esdevenir ateu és l'odi a la religió imposada, realment, un ateu és aquell que no creu en cap divinitat o força que hagi creat l'univers i l'home (i per tant, la vida s'acaba amb la mort perquè després de la vida no hi ha res).

Al marge d'això i degut al pes del cristianisme (ara ja no dic catolicisme) en les nostres tradicions, molts de nosaltres hem estat batejats de petits, sense tenir ús de la raó, perquè era costum del lloc on vam néixer.

Ajuntant els dos paràgrafs anteriors, hi ha gent que es considera atea però que a la vegada ha estat batejada (i per tant consta com a catòlica ja que la cerimònia del bateig implica l'afiliació a l'església -en aquest cas- catòlica). Això evidentment no li suposa cap entrebanc, però si es vol ser conseqüent, en aquest cas s'ha de renunciar a allò al que pertanys -per una voluntat aliena-, i aquest fet s'anomena apostasia.

Presentant la sol·licitud d'aposatasia es vol afirmar la desvinculació a l'església, més enllà de deixar de practicar determinada religió.

Almenys a Espanya, les religions reben subvencions per part de l'Estat en funció de les persones que integren la seva comunitat. En el cas de l'església catòlica, aquesta surt doblement beneficiada d'aquest fet perquè a més rep uns ingressos de les persones que marquen la casella corresponent a la seva declaració de la renta. I ja que no és possible que esborrin el nostre nom com del registre de batejos (per tal que l'església no usi la nostra persona per recaptar beneficis), sí que serveix que facin una anotació marginal al registre conforme no volem estar-hi implicats.

Considerant-te apòstata, per tant, renuncies a la fe cristiana (de la mateixa manera que ho faria per exemple un musulmà batejat sense el seu consentiment) i impedeixes que per molt poc practicant que siguis, l'església no es lucri d'un fet que és tradició a Occident. En definitiva, l'apostasia és un tràmit burocràtic que pot fer qui es consideri ateu però hagi estat vinculat a alguna religió.

Motius i raons per fomentar l'ateisme no en donaré simplement perquè aquesta web tampoc està pensada per això. Explicar els passos per consta apòstata tampoc ho faré, tot i que qui vulgui consultar-ho pot anar a www.apostasia.es.

Per cert, que un cop s'ha enviat la notificació a l'Arquebisbat (ara parlo de la religió catòlica) a través de burofax per evitar que la sol·licitud es pugui perdre (recordo que a l'església no li interessa perdre clients) es rebrà una carta com aquesta:

Som internacionals

Amb motiu de la nova pancarta del Frikadero, sortim a la galeria de fotos de la plataforma Jo no t'espere:

La web de la galeria és aquesta... com veieu, el nostre humil antro ha traspassat fronteres. Primer el Marroc, després el món. Segur que sí.

Jo no t'espere

La iniciativa Jo no t'espere s'ha creat a València per anar en contra de la inminent visita del papa (el Ratzinger Z) a la ciutat. Els responsables denuncien que s'ha fet servir diner públic per pagar les despeses d'aquesta visita, i molts ciutadans no volen que s'usin els seus impostos d'aquesta manera. Per protestar han imprès una sèrie de pancartes amb el logo i el lema Jo no t'espere. Bé, doncs tot i que l'acció principal es desenvolupi a aquesta ciutat del nord d'Àfrica, el Frikadero ja gaudeix de la pancarta oficial!

Ahir a la nit quan vaig veure que a la bústia hi havia un paper de Correus avisant-me que tenia pendent la recollida d'un paquet de València, vaig poder confirmar que les trucades que dies abans havia fet havien tingut el seu efecte... ja la teniem aquí!


Aquest matí he aprofitat per anar-la a buscar i aquí en teniu el resultat:
La pancarta en tota la seva esplendor

Balcó engalanat reflectit en l'edifici de davant... oi que fa goig?

Vista des del carrer, fent costat a la perpètua bandera de la Festa Major de Gràcia

I finalment, detall de la nova imatge corporativa del balcó del Frikadero

Seguirem rebent visites?

El senyor Clo$, il·lustríssim (i il·luminadíssim) alcalde, després d'un deliri d'absenta (tècnicament no podem confirmar que fos absenta, potser només va llepar gripaus) es va decidir a donar una empenteta a la mobilitat de la ciutat i, entre les obres (pel sector de la construcció és conegut amb el nom de Levantacalles, serà per algo) i la zona verda va pensar que no eren suficients entrebancs perquè els seus súbdits poguessin aparcar a la ciutat. Així doncs que per començar a actuar va assenyalar amb el dit una zona del mapa de la ciutat, que va coincidir amb el barri de Gràcia. Va veure que aquesta part de ciutadans només tardaven uns 20 minuts de mitjana en trobar aparcament al barri i per augmentar-la es va decidir a crear una superilla al barri que, per qui no sàpiga què és, només es tracta de barrar l'accés dels cotxes amb pivots retràctils, treure aparcament pintant-lo per motos, càrrega i descàrrega i de zona verda.
Com que això no s'ha consultat amb ningú (per què fer-ho?) alguns veïns (que al cap i a la fi són d'on treu els impostos) s'han cabrejat i estan organitzant manifestacions.

A mi en el fons tant m'és perquè per no tenir no tinc ni cotxe, però aquesta actitud absolutista no m'acaba d'agradar, em recorda a èpoques PPassades...

Resumint, ara que ens estan posant més entrebancs per despaçar-nos i fomentar l'ús del transport públic i bicis(juas juas juas!!!) encara ens continuareu fent visites al nostre modest Frikadero? Per qui no ho sàpiga, el nostre humil antro està al mig de la superilla aquesta...

I res, jo per la meva part he fet modestament i barroerament aquesta imatge (evidentment amb software de pagament i sense cap llicència, jo sóc així de chulo) per si algú vol gastar tinta i penjar-la a algun lloc...

Que no sigui dit

Apa, com que en aquesta època és el que toca doncs va, farem lo típic i posarem un bonic motiu nadalenc perquè pugueu enviar a les vostres veïnes boges (qui no té cap veïna boja a la seva vida? a nosaltres ens en sobren!) o a qui toqui. Ja veieu que nosaltres ens alineem amb la societat i de pas us incitem a consumir durant aquestes vacances (al cap i a la fi són vacances, no festes, perquè no celebrem res).

Doncs això, que aquí va la imatge nadalenca que distribueixo cada any per aquestes dates. No és que no tingui més imaginació (suposo que una mica sí que en tinc), ja sé que és la mateixa, però per què canviar-la si ja queda resultona?

No és que tingui cap interès especial en promocionar obesos halitòsics i zoofílics ni marques que fan beguda negra amb cafeïna i no és cafè, però he trobat la foto de lo més encertada per aquestes dates...



Si és que quan arriba el fred, a més d'un se li congelen les idees...