Crea la teva carbassa

Aprofitant l'època en que estem i que tenia una mica de temps lliure, no se'm va ocórrer res més que decorar una carbassa de Halloween. Sé que hi ha formes més útils de fer passar el temps, com fregar el frikadero o donar menjar als coloms, però no són tan divertides. Vull aclarir que no tinc res en contra de la Castanyada, ni hi ha cap motiu ocult per haver fet la carbassa. Simplement, em venia de gust i era l'època adequada per fer-ho.

Bé, anem per passos.

Hi ha molts tipus de carbassa, però no totes són aptes per manossejar-les. En aquest cas, vaig trobar al mercat les de Kernel Export (el nom és una simple coincidència?), que fins i tot portava adhesius amb una línia de punts per usar de plantilla. Però nosaltres voliem ser originals.

Aquest és l'exemplar que vaig aconseguir, moments abans de ser destripat. Només va caldre una mica de paciència i traça per fer les línies per on tallar.

No és que sigui difícil d'obrir, però és una mica dura i s'ha de tenir paciència per anar resseguint totes les filigranes per obrir el "crani". Val a dir que em sentia com si trepanés algú (cosa que no acostumo a fer sovint, per cert).

La meva idea era aprofitar-ne la polpa (per fer crema o algo semblant) i les llavors (per torrar al forn i fer-ne pipes), però l'olor que feia un cop oberta em va fer canviar d'opinió. Vaja, en aquest cas no vam poder fer art funcional. A continuació, la quantitat de merda que pot habitar dins d'una carbassa:


Bé, un cop buidada ja només quedava fer-li la cara, i en aquest cas vam optar per la següent:

I en acabar, ja només calia donar-li el toc final amb una espelma de l'Ikea. Apa, us en deixo unes fotos més.





Per cert, no la vingueu a visitar perquè no la trobareu. Aquest matí l'he llençada al container (molt al meu pesar) però és que la colònia de mosques estava augmentant a un ritme frenètic i tampoc era qüestió de criar-ne.

Acabarem d'uniforme

Si primer van ser les samarretes de l'Estrella, ara la comunitat frik no pot deixar passar aquesta oportunitat. Tot i que m'hagués agradat avisar amb més temps, no m'ha sigut possible, així que aprofito ara per fer-ho.

Ha arribat el complement ideal pel moment de fer-se la foto sense pantalons al cim de la muntanya (o turó) de rigor, vestint amb orgull la samarreta d'Estrella. Bé, el complement és el següent:

Efectivament, es tracta d'uns calçotets de Torrente 3, que regalen aquesta setmana amb la revista El Jueves (fan un número extra sobre la vida i miracles de Torrente). Vinga, corre cap al kiosc abans que s'acabin.
I tranquil perquè si s'acaba sempre pots anar a la redacció de El Jueves (c/Viladomat 135, 3a planta) per comprar el número atrassat (aquest és el 1480).
Perquè després no dieu que no us cuido!

Ja només ens faltava això per acabar de fer el gilipollas dalt d'una muntanya...

Ja hem arribat a les 1000 visites

Doncs sí, ves quina cosa!
Des del 6 de març, dia en què es va inaugurar aquest flamant weblog fins el dia d'avui, ja hem passat de les 1000 visites.
Deixa'm agafar la calculadora: sumant per aquí i sumant per allà, hi ha hagut aproximadament 4 visites per dia. Que no és gaire? Ja ho sé. Però tenint en compte que no he indexat el blog en cap buscador (per tant, qui el visita és perquè el coneix) i la utilitat de la informació, a mi em sembla una bona xifra, què vols que et digui.
I continuant amb els números, durant aquest temps (7 mesos) he posat 73 articles, que ve a ser gairebé un article per setmana. Tenint en compte que ningú em paga per fer-ho, doncs també em sembla una bona notícia.

Així doncs, em felicito jo mateix. Apa, ja em sento felicitat, ja me'n puc anar a dormir.

Tinc una idea... i tinc Avecrem!

Doncs sí, l'altre dia em vaig llevar inspirat, i se'm va acudir com emprenyar la veïna boja del costat cada vegada que surti de casa seva.
Com que les portes del replà estan davant per davant, cada cop que surt de casa necessàriament veu la nostra porta. Penjar-hi un missatge ofensiu, una foto d'una senyoreta amb el cul a l'aire o alguna cosa d'aquestes no ho veig bé, més que res perquè ho podria arrencar... però què tal agafar el pinzell i fer una cosa exactament com aquesta?

Resulta que aquesta és la seva porta, però si nosaltres pintessim la nostra idèntica (amb el 2º-1ª) molt probablement s'enfadaria pensant el dia que algú la vagi a visitar (o els de l'ambulància a recollir la mare) i es pugui equivocar... bé, de moment no ho hem fet, només ha sigut una idea. Però tinc pinzells. I pintura negra.

Si és que és fàcil fer amics!

Tirar pomes per la finestra? Bah, aficionats!

Ja hem explicat diverses vegades que treure el cap pel pati interior cada cop és més un esport d'aventura, ja que t'arrisques a que t'impactin pomes, llaunes de cervesa, Doritos, ampolles de vidre i de plàstic... però lo de l'altre dia ja supera el límit: ni més ni menys que una caixa de TV (espero que buida).
Aquí hi ha l'instantània realitzada per un fotògraf aficionat qualsevol...


En fi, suposo que la broma fàcil és que hi ha gent que tira la casa per la finestra (perdó per l'humor tan mordaç!)