Uns quants vídeos

Tenia aquests vídeos pendents de divulgar a tota la comunitat frikense. Gràcies al Friki de l'Alex (sí, Friki en majúscules) ja estan a disposició del món mundial. A veure, són els següents:

• St Joan o com desmantellar la típica taula que poses al mig del carrer (<11MB / 1'41")


• Un trosset de la baixada (corrent) des del cim del Matagalls (6MB / 30")


• Durant l'Oktoberfest, un individu tenia set: calia posar-hi remei! (2MB / 9")

Bé, si algú té més vídeos i els vol publicar, ja sap què ha de fer (i si no ho sap, que ho pregunti).

Das Autentische Oktoberfest

El dissabte passat, vam celebrar al Frikadero la nostra particular Oktoberfest. Però abans de començar amb la crònica, potser valdria la pena definir què és exactament l'Oktoberfest: i per fer-ho, res millor que aquestes aclaridores imatges:






Bé, crec que ara ja podem entrar en matèria.

Tot i l'actuació sonora i sonada de la veïna dos dies enrere, res no ens impediria celebrar fer una Oktoberfest (si a Munic ho fan, per què aquí no?) I per fer-ho, només calien els ingredients de la dieta bàsica de tot bavarès: cervesa i salsitxes.

3 barrils de 5 litres cadascun ens esperaven: 2 de Franziskaner (WeissBier) i un altre de Grolsch (Lager o cervesa que es pixa fàcil):

I perquè flotés alguna cosa a l'estómac, res millor que uns bones salsitxes cuinades segons una antiga recepta (anomenada cocció amb aigua calenta):

Com a novetats destacades, vam aconseguir 2 coses, per tant considerem la festa com un èxit:

1: la gent va pagar pel menjar i barra lliure de cervesa. Ho haviem intentat, però mai haviem arribat al 100% de recaptació.

2: es va aconseguir un cert dinamisme deixant el menjar i la beguda a la cuina. D'aquesta manera, la gent no s'apalancava, i qui volia menjar/beure havia de moure el cul per anar-lo a buscar (o quedar-se apalancat a la cuina, però quedava una mica autista). A més, si la gent no es quedava fixa al mateix lloc, evitàvem fer tant soroll i per tant tenir una mica més calmada la veïna boja (cosa que per cert, també vam aconseguir).

Tornem al tema de la cervesa: hi havia gent amb set, que no sabia ben bé per on començar a beure: 1000 i una postures per ingerir suc d'ordi...

... i en canvi, només feia falta fixar-se en com se la servien els autèntics professionals, amb un estil que no ensenyen ni les millors universitats internacionals:

Bé, m'agradaria incidir una mica més sobre la professionalitat cervesera d'aquests dos elements (a un el portes a Alemanya i es demana una cervesa amb suc de plàtan; a l'altre el portes a una cerveseria i et demana una Damm Lemon), però si de cas ho deixarem per un altre dia... En qualsevol cas, com que no sabriem qui vindria i estava clar que no podia sobrar cervesa, vam optar per convidar una eminència en la matèria, que no va dubtar a posar en pràctica les seves habilitats:

Encara que va fer tot el que va poder (fins i tot va portar un amic mañico amb petaca incorporada), encara hem d'estrenar un barril de Franziskaner (que no sé si per les presses per anar al Zoorum va quedar per encetar)...

Les veïnes amb ganes de gresca

Sempre acabem parlant, d'una manera o altra, de les nostres veïnes bojes, la del costat i la de dalt. Avui no serà una excepció, però volem dedicar el protagonisme a unes veïnes noves, que encara no havia tingut l'oportunitat de presentar: amb tots vosaltres, les veïnes del primer primera!

Quan dijous anava a publicar la crònica de la nova bombeta, baixava per l'escala i en aquell moment s'obria la porta de les veïnes del primer: anàven a fer un sopar i en justament llavors els venien els convidats, 8 o 9 (un japonès inclòs). Vaig pensar "avui hi haurà gresca", i efectivament, així va ser.

Mentre aquella bona gent estava sopant (tot i que els sentia, feien molt poc soroll) vaig començar a sentir sorolls des del balcó de la veïna boja del costat: savia que tard o d'hora faria acte de presència. Així que vaig optar per apagar tots els llums del menjador (vaig sopar amb una espelma, com si estigués al segle XVII) per poder passar desapercebut mentre m'anava documentant.

I es van fer les 23:00h, justament quan la nostra benvolguda i malalta veïna de replà va treure el cap pel balcó i va obsequiar les pobres anfitriones amb aquesta delicada seqüència d'improperis (que vaig anotar tal qual): Nenes, voleu fer el favor de callar? O he d'avisar la Guàrdia Urbana, hòstia! Aneu a qualsevol antro, que aquí n'hi ha molts, i és el que us pertoca. Al barri Xino és on haurieu d'anar!

Flipant, així és com ens vam quedar tots. Més que res perquè els de la festa a penes feient soroll (el que poden fer un grup de persones parlant amb un to de veu normal, sense música ni res). A més, com que estaven al balcó per fer el mínim de soroll possible i es van trobar la bèstia en el seu estat natural, no van tenir més remei que tornar cap al pis.

Hi van haver uns moments de calma aparent, fins que a les 23:25h, a la nostra veïna se li va inflar el que tingui per inflar-se i se'n va anar a trucar el timbre de les noves veïnes. No va parar (trucava com una histèrica, evidentment) fins que la van obrir. Des de llavors fins les 23:40 (és a dir, 15 minuts de rellotge) no va parar d'instular i cridar, com si es tractés d'un mico en zel, ficant-se amb les pobres noies amb tanta mala llet com podia. Les veïnes, i els convidats també, li van dir que fes el favor d'insultar, però ella seguia, ja que es pensava que era la única que tenia raó (del que no se'n va adonar, és que amb els seus crits feia més soroll que totes les persones de la festa juntes). De tant en tant, sortia la mare de la veïna boja al replà per dir-li que fes el favor de tornar cap a casa. Però ni cas. Fins que les veïnes li van tancar la porta als nassos, que va ser llavors quan va cridar al mig de l'escala: Quines penques tenen les putes aquestes! Increïble però cert.

Total, ens hem quedat a les 23:40, quan torno a sentir que el seu balcó s'obre i diu: Suba, suba! A qui li deuria dir? vaig pensar. Solució: vaig treure el cap pel balcó i vaig veure una patrulla de la Urbana, que ella mateixa havia avisat. Total, que les veïnes, la veïna boja del costat, la Urbana (i moments més tard, la veïna boja de dalt que acabava d'arribar) es van trobar al replà de la planta baixa a discutir la situació. Suposo que és per això que quan vaig marxar ja no vaig trobar la nota d'agraïment, que algú devia haver arrencat.

No sé com va acabar la història, però des d'aquí ens volem solidaritzar amb les veïnes fiesteres; estem pensant en la possibilitat d'organitzar una festa conjunta o bé 2 festes (una a cada pis) simplement per emprenyar.

I bé, amb aquesta situació, 2 dies després nosaltres celebrariem la nostra particular Oktoberfest al Frikadero... com acabaria la història? Ben aviat, trobareu la resposta a la nova crònica. No marxeu!

Per La Mercè, bombeta nova

Notición, notición, això s'ha de celebrar!!! Aquest vespre, he anat al Frikadero i m'he quedat estupefacte (no, no he llepat cap gripau). I no era per menys: només posar la clau al pany del carrer i prémer el botó de la llum, oh, miracle!, s'havia fet la llum al replà!! No m'ho podia creure, algú havia posat una bombeta al replà! Evidentment, he anat a deixar les coses a dalt i acte seguit he baixat amb la càmera per inmortalitzar l'escena.



De seguida he trucat a l'altre habitant, per preguntar-li si havia estat ell, i en dir-me que no, gairebé ploro d'emoció. Així doncs, he redactat una petita nota d'agraïment que he penjat al costat de l'interruptor, perquè l'ànima caritativa que ha posat la nova bombeta tingui el reconeixement que es mereix.
(Com sempre, per veure la imatge més gran, cal fer-li clic).


A veure quan triguen a desmantellar la bombeta les forces de l'ordre públic

El Frikadero a les fosques

T'aixeques un diumenge al matí amb ressaca. Vas a buidar la bufeta a la tassa, i encens el llum del WC. Estàs a mitja micció i de sobte s'apaga el llum: quina putada! Doncs això és el que li va passar a l'altre habitant del Frikadero. I això que estem al dia dels rebuts de la llum, i fins i tot aquesta setmana vam passar la revisió periòdica del gas.
Tot l'habitacle (si em permeteu l'hipèrbole -exageració-) va quedar a les fosques, cosa que haviem d'aturar si voliem evitar el temut desglaç de la nevera. La temperatura del congelador no arribava als -30ºC i continuava pujant, el compte enrera ja havia començat!

Fins la tarda, el germà de l'altre habitant (que per cert és qui lloga el pis) no va venir amb una caixa d'eines que hagués fet les delícies del McGiver (el frkisme és una malaltia hereditària). Una estona més tard va aconseguir trobar on hi havia el problema: una filtració del pis de la veïna boja de dalt havia fet un curtcircuit i se l'havia carregat. Tenint en compte que la instal·lació elèctrica és d'abans de la guerra i que només anava armat amb un tester i unes tenalles, aquest noi és un geni, jo crec que l'hauriem de portar al Lluvia de Estrellas, versió electricistes. Per cert, el compte enrere es va aturar a -4ºC.

Bé, només queda dir que li agraïm molt l'esforç i que l'haguessim convidat a un chupito d'absenta si no fos que havia vingut en cotxe.

Free Pixels

Hola,
he creat un nou weblog, es diu Free Pixels, i al menú de l'esquerra hi he posat un enllaç per accedir-hi. La idea és compartir fotografies no professionals i posar-les a disposició de tothom. Espero que trobeu la idea interessant i que hi participeu: només cal enviar un mail a adriagm (arroba) gmail.com per col·laborar-hi en qualsevol moment.

Ha nascut una obra d'art

Al final, després de tant de temps (ja em pensava que seria impossible), he donat per acabada l'obra d'art.

Tal com es deia en un comentari, no sempre les obres d'art han d'estar a la vista de tothom, i aquest n'és un exemple: en aquest cas, l'obra d'art està a la meva habitació, i segons em vingui faré pagar entrada per visitar-la (això sí, no vendré postals i deixaré fer fotos, perquè després no em digueu capitalista).

Bé, anem al gra: en aquest cas, l'obra d'art en qüestió és un moble d'Ikea (no he trobat el model exacte, deu estar descatalogat, així que he enllaçat el que més s'hi assembla) pintat per un servidor. El procés de manufacturació ha estat llarg (el vaig comprar al febrer, més o menys i el vaigi donar per llest aquesta passada nit gairebé a la 1). Sí, no era tan complicat de fer això (qui entengui d'art fàcilment el podrà qualificar d'aberració -i amb raó-) però merdes més sublims han tingut més reconeixement per la firmeta que portàven al costat.

Però sense més preludis, a continuació, el moble-Nemo, amb fotos de diferents moments de la creació!!!

Pluja de...pomes!

Continuant la saga Pluja de... aquesta vegada li ha tocat a una poma. I no, no té res a veure amb la col·lecció de fruita que ens han regalat (si algú vol pomes i peres, que passi pel Frikadero aviat, abans que es faci malbé!).

Aprofitant que els visitants dels baixos (no em refereixo a les ladilles, sinó als sudamericans que viuen al local de baix) han netejat les deixalles que els tiràven, algú (està dins del radi d'acció de la veïna boja de dalt) els ha deixat caure una poma. Sí, ni més ni menys. Al final haurem de pensar que hi ha algú que s'ha jurat que sempre hi hagi alguna cosa al sobretoldo dels veïns. Les imatges de l'abocador, tot seguit:





Ah, i per si algú es pensava que la veïna boja del costat és una santa i no tira mai res per la finestra, les següents imatges ho desmentiran. Dins del seu radi d'acció, ha caigut ni més ni menys que un coixí:





No sé... de totes maneres, no tinc la certesa que sigui ella a qui li hagi caigut el coxí, més que res perquè és de matrimoni, i tenint en compte el seu mal humor i les seves histèries m'estranyaria que dormís amb companyia humana...

Hem tornat d'El Turó!

Complint amb les expectatives i les esperances dipositades en nosaltres, i com uns autèntics professionals, hem afrontat el dur repte de l'ascensió al Turó de l'Home i l'hem coronat.

Tot i haver situat el campament base al Frikadero i sortir amb una hora de retard sobre els plans inicials, els cotxe-llençadora ens van portar sense cap contratemps al peu de la muntanya, a Sta Fe del Montseny. Amb baixes i incorporacions d'última hora, l'equip d'expedicionistes estava format per 7 frikis de pura cepa, preparats per qualsevol imprevist, fins i tot amb motxilles pret-à-porter com es veu a continuació:



Només començar, ens vam endinsar en espessos i complicats boscos, on espècies salvatges pretenien atacar-nos:





A mesura que anàvem pujant, vèiem com la vegetació, la fauna i el paisatge anàven canviant: cada cop hi havia menys arbres, les ferotges bèsties eren cada cop més temibles i...







... i cada cop accentuàvem més la falta d'oxigen....



Mica en mica anàvem guanyant metres (va resultar que el coi de muntanya era de 1700 metres, i nosaltres fent cachondeo sobre el centre comercial que trobariem a dalt...).
Però finalment, ja faltàven pocs metres: podiem veure el cim (on hi havia una casa que va resultar ser una cafeteria... en fi!).



Bé, la qüestió és que vam arribar al cim, que era del que es tractava. I un cop a dalt, doncs a seguir les tradicions. Com que no va venir l'Enric amb la seva senyera, vam haver de canviar de bandera...







Continuant amb les tradicions, vam destapar el pot de Pringles, i ja se sap el que passa... cuando haces pop, ya no hay stop!



I ja que estàvem a dalt, ens vam posar a dinar (això vol dir fer-lo també, en algun cas):



Nosaltres vam pujar a peu íntegrament, tot i que hi havia un camí que permetia arribar-hi en cotxe: és per això que la gent de cames no entrenades preferia aquesta segona opció i clar, no erem els únics en estar al cim:



I res, després d'un bon dinar, va tocar l'apalancada de rigor (que no sigui per això que hem tornat vermells del sol!)



I ara què? Ja haviem fet el cim, haviem dinat i només eren les 3 de la tarda. Doncs fàcil: allà al costat teniem Les Agudes, així que ens vam posar mans a l'obra, quedava un cim més!







I bé, doncs això va ser més o menys el que va passar al llarg de la jornada. Ara ja estem pensant en les properes excursions abans d'afrontar La Pica, que segurament seran El Matagalls i El Pedraforca.

Ah, me n'oblidava... suposo que tothom estava esperant la foto següent... sense comentaris!




Nota: les fotos no s'han posat a la màxima resolució, degut al seu tamany. Si algú n'hi interessa alguna al tamany original (fins i tot la del Pecholobo!), que la demani a l'adreça de contacte que surt al final de la pàgina.

Atacant el Turó de l'Home

Ha arribat el gran dia, en que l'expedició frikense es calçarà les botes de muntanya per primera vegada en aquesta temporada (que ja està acabant) per enfrontar-se amb el temut i mític Turó de l'Home. Perquè faci més respecte, heus ací un mapa orogràfic de la zona:


Que si no fa massa impressió, sempre es pot recórrer a l'original, que engloba una zona més àmplia a una escala més gran.

En fi, demà és el gran dia...espero que no haguem de lamentar víctimes ni baixes. Si en sortim en vida, ja publicaré les fotos amb la samarreta oficial un cop haguem arribat al cim.

No cal que busqueu informació sobre com pujar: que es pugui arribar al cim en cotxe i que en tot moment hi hagi cobertura del mòbil no ha de treure mèrit a la gesta.

Bé, s'ha de dir tot: la idea de fer el Turó no és més que la de fer una criva (perdó, vull dir entrenament) pel dia 1 intentar l'ascens a la Pica d'Estats. Apa, tot sigui dit.

Art Decó al Frikadero

Continuant amb la tendència artística (per dir-ho d'alguna manera) que últimament està imperant pel Frikadero, i sense la possibilitat econòmica d'omplir el menjador d'escultures renaixentistes ni de frescos barrocs, amb la nostra voluntat de redecorar el "pis", hem començat pel balcó. Finalment, ha quedat de la següent manera:

Mentre la veïna boja del costat no el rebenti, allà continuarà el nostre estimat salvavides, que en contacte amb l'aigua s'il·lumina (és una barreja entre els Gremlins i les calcomanies fluorescents que regalàven amb els Bollycaos).

Espero en breu oferir-vos una altra novetat pel que fa a la decoració, però mentrestant l'he d'acabar de crear.

Que comenci el concurs!

Ja ho tenim tot per la 1a edició del concurs La Boja de Gràcia. Feia temps que esperàvem aquest moment, en que les ments més imprevisibles del barri s'enfrontarien cara a cara en aquest imrpovista torneig.
Ens faltàven els premis, però gràcies a la cortesia d'un veí de davant, ja els tenim. I són aquests:

Tot i que el concurs està obert a tots els veïns del barri (com que és un concurs amateur queda exclòs el centre de rehabilitació mental del barri, que amb tots els respectes fan molta feina, així que no els volem ofendre) hi ha dues clares finalistes: la veïna boja del costat i la veïna boja de dalt. No obstant, animem a tothom a presentar-s'hi!

El jutge, us el presento a continuació. Com que porta molts dies al mateix lloc i amb la mateixa posició, creiem que és l'elecció idònia per aquest càrrec.