Les veïnes amb ganes de gresca

Sempre acabem parlant, d'una manera o altra, de les nostres veïnes bojes, la del costat i la de dalt. Avui no serà una excepció, però volem dedicar el protagonisme a unes veïnes noves, que encara no havia tingut l'oportunitat de presentar: amb tots vosaltres, les veïnes del primer primera!

Quan dijous anava a publicar la crònica de la nova bombeta, baixava per l'escala i en aquell moment s'obria la porta de les veïnes del primer: anàven a fer un sopar i en justament llavors els venien els convidats, 8 o 9 (un japonès inclòs). Vaig pensar "avui hi haurà gresca", i efectivament, així va ser.

Mentre aquella bona gent estava sopant (tot i que els sentia, feien molt poc soroll) vaig començar a sentir sorolls des del balcó de la veïna boja del costat: savia que tard o d'hora faria acte de presència. Així que vaig optar per apagar tots els llums del menjador (vaig sopar amb una espelma, com si estigués al segle XVII) per poder passar desapercebut mentre m'anava documentant.

I es van fer les 23:00h, justament quan la nostra benvolguda i malalta veïna de replà va treure el cap pel balcó i va obsequiar les pobres anfitriones amb aquesta delicada seqüència d'improperis (que vaig anotar tal qual): Nenes, voleu fer el favor de callar? O he d'avisar la Guàrdia Urbana, hòstia! Aneu a qualsevol antro, que aquí n'hi ha molts, i és el que us pertoca. Al barri Xino és on haurieu d'anar!

Flipant, així és com ens vam quedar tots. Més que res perquè els de la festa a penes feient soroll (el que poden fer un grup de persones parlant amb un to de veu normal, sense música ni res). A més, com que estaven al balcó per fer el mínim de soroll possible i es van trobar la bèstia en el seu estat natural, no van tenir més remei que tornar cap al pis.

Hi van haver uns moments de calma aparent, fins que a les 23:25h, a la nostra veïna se li va inflar el que tingui per inflar-se i se'n va anar a trucar el timbre de les noves veïnes. No va parar (trucava com una histèrica, evidentment) fins que la van obrir. Des de llavors fins les 23:40 (és a dir, 15 minuts de rellotge) no va parar d'instular i cridar, com si es tractés d'un mico en zel, ficant-se amb les pobres noies amb tanta mala llet com podia. Les veïnes, i els convidats també, li van dir que fes el favor d'insultar, però ella seguia, ja que es pensava que era la única que tenia raó (del que no se'n va adonar, és que amb els seus crits feia més soroll que totes les persones de la festa juntes). De tant en tant, sortia la mare de la veïna boja al replà per dir-li que fes el favor de tornar cap a casa. Però ni cas. Fins que les veïnes li van tancar la porta als nassos, que va ser llavors quan va cridar al mig de l'escala: Quines penques tenen les putes aquestes! Increïble però cert.

Total, ens hem quedat a les 23:40, quan torno a sentir que el seu balcó s'obre i diu: Suba, suba! A qui li deuria dir? vaig pensar. Solució: vaig treure el cap pel balcó i vaig veure una patrulla de la Urbana, que ella mateixa havia avisat. Total, que les veïnes, la veïna boja del costat, la Urbana (i moments més tard, la veïna boja de dalt que acabava d'arribar) es van trobar al replà de la planta baixa a discutir la situació. Suposo que és per això que quan vaig marxar ja no vaig trobar la nota d'agraïment, que algú devia haver arrencat.

No sé com va acabar la història, però des d'aquí ens volem solidaritzar amb les veïnes fiesteres; estem pensant en la possibilitat d'organitzar una festa conjunta o bé 2 festes (una a cada pis) simplement per emprenyar.

I bé, amb aquesta situació, 2 dies després nosaltres celebrariem la nostra particular Oktoberfest al Frikadero... com acabaria la història? Ben aviat, trobareu la resposta a la nova crònica. No marxeu!