El principi del final

Això ja sembla una pel·lícula de la Isabel Coixet. Sí, em recorda a Mi Vida sin mí. Només és un comentari, ara no em posaré a parlar de cine (només faltaria això), perquè sembla que estiguem exprimint al màxim l'agònica situació dels últims dies al Frikadero. Però és lo que hi ha, que deia aquell :)

L'altre dia, els Habitants del Frikadero es van reunir en consens i van crear un monstre (en el bon sentit de la paraula; no hi va haver roce en cap moment): el proper dia 23 de juny, i aprofitant l'excusa del St Joan, farem la festa d'acomiadament del nostre Frikadero.
Però clar, com que és l'última, no volem que sigui com una festa més i prou, sinó que volem que els veïns ens recordin quan ja no estiguin entre nosaltres.
Així que he imprès unes invitacions que vaig fer amb 5 minuts (per si un no és prou avispat, que no es pensi que m'hi vaig tirar la tarda) per convidar els veïns a la festa. Clar que sí!
Suposo que la majoria de vosaltres ja l'haureu vist (fins i tot potser la rebreu per correu els propers dies), però per si de cas, jo la poso aquí:



Suposo que entre avui i demà dipositaré les invitacions a les respectives bústies, perquè puguin ser partíceps de la festa (després el Frikadero l'acabaran ocupant peruans o algo semblant i llavors serà quan ens trobaran a faltar, però aquest és un altre tema).

Doncs em penso que la invitació ja és prou explicativa per sí sola, com a mínim aquesta era la intenció: qui vulgui venir (no tanquem la porta a ningú, només a les autoritats perquè la tirin a terra) hi serà convidat, però que no vingui amb les bans buides. Ni poc plenes.

Espero tenir temps per preparar una edició especial i més llarga del CD per fer-te amic dels veïns.