Avui parlaré d'un tema que no té res a veure amb el Frikadero, però no podia deixar passar l'oportunitat de comentar-lo. Però tranquils que això no passa sovint, ja ho sabeu.
Resulta que al sortir de la feina (sí, treballo!) s'han ajuntat dos factors que han ocasionat una situació propícia: per una banda, tenia una estoneta, i per l'altra... se m'han acostat dos mormons! Jejejeje... i resumint, ha estat divertit :)
En primer lloc, se m'han presentat i ràpidament, com és costum amb aquest tipus de gentussa, volien evangelitzar-me.
M'han preguntat si creia en déu i és clar, la resposta no podia ser altra que 'No!'.
Lluny d'escandalitzar-se com em va passar l'última vegada que me'n vaig trobar un que gairebé va marxar corrent, ells m'han preguntat si no creia en res superior... ai, pobrets!
Així que passo a transcriure més o menys el que ha donat de sí la conversa.
Parlaven un castellà molt correcte, tenint en compte que acostumen a ser estrangers que no tenen res millor a fer.
Mormó: i no creus en déu? En cap ésser superior que ens ha creat?
Habitant del Frikadero: doncs no, no hi crec. Sóc ateu.
M: I ets feliç així sense creure que existeix un déu?
HF: Sí, i molt. Per què hauria de creure-hi?
(cal donar-los una mica de conversa perquè sinó no té gràcia. Donar arguments com alguns que hi ha a L'Anticrist de Nietzsche -que per cert, val la pena de llegir, és força interessant i té passatges fins i tot divertits- hagués estat suficient).M: Perquè ell ens ha creat, a nosaltres i aquest món meravellós.
(En altres paraules, porque yo lo valgo).HF: Doncs ho sento però no, no tinc motius per creure-hi.
M: I tens motius per no creure-hi?
HF: Doncs no.
(Mentida, però els havia de seguir el joc).M: Ell ha creat aquesta naturalesa, que és perfecta. I a nosaltres també. O creus que aquesta perfecció és casualitat?
HF: No crec que la naturalesa sigui perfecta.
M: Sí que ho és. Les cèl·lules són perfectes, i les ha creades déu.
HF: Llavors, com és que passen coses com la metàstasi? Si fossin perfectes no tindriem el problema del càncer, per exemple.
M: Tot i que déu és perfecte i crea coses perfectes, no sempre ho són.
HF: T'adones que estàs en una contradicció? Com pot ser que la naturalesa sigui perfecta, i que déu sigui perfecte quan estan passant desgràcies al món?
M: Perquè serà tot perfecte, però no ara. Però déu és bo.
HF: I per què ha de ser bo? Per què no pot ser venjatiu com diu el judaisme, o malèfic segons el satanisme, o naturalesa com diu l'hinduisme?
M: Són preguntes interessants; la seva resposta la trobaràs resant.
HF: Però per què he de resar?
(Noti's que no han contestat).M: Perquè si reses, déu se t'apareixerà, se't revel·lerà com a mi, i el podràs conèixer. Parles des de la ignorància
(la que faltava!).HF: Però com vols que resi a una cosa que no existeix? A més, si déu és perfecte i ens ha creat perfectes, perquè ell ha de ser superior? Si de cas serà tan com nosaltres, és a dir, estarem en un mateix nivell.
M: No, ell és bo, i és superior. I si resessis ho sabries.
HF: (Aquí podria haver-li dit que si ell és bo i superior no fa falta que li resi. Podria haver parlat sobre que si l'home depèn de la religió per viure llavors deixa de ser lliure per passar a estar lligat a algo que l'està observant en tot moment. Però no, no he pogut dir res).M: No volem discutir, si llegeixes les escriptures ho veuràs.
HF: (Portava estona aguantant-me el riure i he continuat així per respecte). Mira, jo respecto les vostres creences però no acceptaré resar ni dependre d'algo que ni tan sols existeix.
M: I quan et moris? I la vida eterna? Així no et salvaràs!
HF: Salvar-me de què? Quan em mori, em moriré i punt. I no passa res, és llei de vida i no t'has de refugiar en una esperança absurda per combatre allò que et fa por perquè desconeixes.
M: Bé, no volem discutir. Que consti que nosaltres hem intentat ajudar-te.
HF: Sí, no et preocupis. Si això et fa sentir més tranquil cap problema, m'heu ajudat però jo, ignorant de mi, no ho he acceptat.
A continuació, em volien donar una targeta amb el seu mòbil i una pàgina web
(m'ha sembla veure www(punt)mormons(punt)org) perquè allà pugués conèixer més detalls sobre el que m'estic perdent.
Però he declinat l'oferiment, explicant-los que no volia enganyar-los i dir-los que visitaria la pàgina i acte seguit llençar la targeta.
Pel que sembla no els ha fet molta gràcia. Han intentat salvar una ovella descarriada però no han pogut. Això sí, crec que han marxat amb el cap ben alt perquè ho han intentat, per activa i per passiva.
La conversa no ha estat del tot malament, però s'han tancat en banda aviat i clar, crec que podia haver estat més productiva.
Un dia tinc ganes d'agafar un il·lumintat d'aquests i seure una estona amb ell prenent un cafè i discutint (en el bon sentit de la paraula) per passar una tarda; crec que seria productiu. Pensar que les teves creences són la veritat absoluta crec que pot ser un error: t'encegues i no et permets veure la vida des de diversos punts de vista.
Que tot això no vol dir pas que m'estigui plantejant rapar-me el cap i vestir-me amb túniques, només que de vegades, dels altres -encara que sigui amb una mica de mordacitat- se'n poden aprendre coses.
No m'han il·luminat, així que continuo a les fosques. Què hi farem. Passi-ho bé.
Etiquetes de comentaris: Con la iglesia hemos topao..., Jo contra el món, Paranoies
