La nevera, insaciable

Em sobraven unes fotos de la nevera, que últimament es mostra imparable quant a eficàcia i resistència, així que aquí les poso.

Com podreu observar, tot i les predominants tonalitats blanques, una foto es correspon a la nevera i l'altra al congelador. Per si us serveix de pista, les gambes congelades no es desen a la nevera (tot i que seria tècnicament possible, a la vista de les imatges).

Ja sé que he fet molts homenatges a la SuperNevera, però com que útlimament està fent un soroll una mica estrany (em refereixo a un soroll addicional a l'habitual) he preferit fer-li un últim homenatge en vida no fos cas que tornés a no arribar-hi a temps...

Així que bé, aquí teniu a tamany complet (per si algú se les vol posar de fons d'escriptori; per què no?) del què és capaç de fer una nevera de 25 anys d'antiguitat.



Rascant rascant, un dia vam trobar-hi un mamut, però vam preferir enterrar-lo un altre cop entre les capes de gel, per si es volia continuar nodrint de cebolletas esparcides aleatòriament i massivament pel congelador, de tal forma que es poguessin confondre amb el gel.

I l'altra imatge:




Què, funciona? Algú vol comprar una nevera de segona mà? La deixariem bé de preu...

Com guanyar diners amb un blog

El títol ja és prou explícit per sí mateix: com guanyer diners amb un blog?

La resposta és fàcil: posa-hi publicitat o sexe.

Com sabreu, aquest blog no té publicitat ni en tindrà (a més, per lo que li queda...), així que només queda l'alternativa del sexe.

M'estic pensant posar una secció VIP en la que només s'hi podria entrar si abans has passat per caixa. La secció en qüestió seria una galeria de fotos amateurs.

Suposo que la pregunta que us farieu ara és: I d'on trauràs les fotos? Estem d'acord en que internet és molt gran, però si una cosa la trobes de franc, per què pagar per ella?

Bé, doncs la veïna de l'edifici de davant, que per altura més o menys coincideix amb la primera planta l'edifici que allotja El Frikadero, s'oferiria com a model, i posaria per a tots vosaltres.

Sí, tenia algunes fotos seves, però les vaig esborrar, així que no podia publicar aquest post fins que no en tingués més. I aquí estan.
La veritat és que les volia difuminar una mica, però degut a la mala qualitat de les imatges (estareu d'acord amb mi que no es tractava de posar el trípode i començar a regular la velocitat de l'obturador ni la quantitat de llum) al final les he deixat tal com han sortit.

Senyores i senyors, us presento la veïna de davant!!






Sobre què estava fent, tampoc entrarem en detalls. Sigui com sigui, feu el favor de continuar navegant amb les 2 mans, que us conec!

Actualització, 13/06/07, 13:16
M'havia oblidat de comentar-ho: part dels diners recaptats es destinaran a una obra benèfica consistent en regalar-li una persiana i una guia de com usar-la.

El principi del final

Això ja sembla una pel·lícula de la Isabel Coixet. Sí, em recorda a Mi Vida sin mí. Només és un comentari, ara no em posaré a parlar de cine (només faltaria això), perquè sembla que estiguem exprimint al màxim l'agònica situació dels últims dies al Frikadero. Però és lo que hi ha, que deia aquell :)

L'altre dia, els Habitants del Frikadero es van reunir en consens i van crear un monstre (en el bon sentit de la paraula; no hi va haver roce en cap moment): el proper dia 23 de juny, i aprofitant l'excusa del St Joan, farem la festa d'acomiadament del nostre Frikadero.
Però clar, com que és l'última, no volem que sigui com una festa més i prou, sinó que volem que els veïns ens recordin quan ja no estiguin entre nosaltres.
Així que he imprès unes invitacions que vaig fer amb 5 minuts (per si un no és prou avispat, que no es pensi que m'hi vaig tirar la tarda) per convidar els veïns a la festa. Clar que sí!
Suposo que la majoria de vosaltres ja l'haureu vist (fins i tot potser la rebreu per correu els propers dies), però per si de cas, jo la poso aquí:



Suposo que entre avui i demà dipositaré les invitacions a les respectives bústies, perquè puguin ser partíceps de la festa (després el Frikadero l'acabaran ocupant peruans o algo semblant i llavors serà quan ens trobaran a faltar, però aquest és un altre tema).

Doncs em penso que la invitació ja és prou explicativa per sí sola, com a mínim aquesta era la intenció: qui vulgui venir (no tanquem la porta a ningú, només a les autoritats perquè la tirin a terra) hi serà convidat, però que no vingui amb les bans buides. Ni poc plenes.

Espero tenir temps per preparar una edició especial i més llarga del CD per fer-te amic dels veïns.