Un frik a Montserrat

Doncs resulta que ahir vaig anar a Montserrat a passar el dia, així com sona. No us preocupeu que no m'he convertit, simplement hi vaig anar perquè havia de complir una missió.

Des de l'última vegada que hi havia anat, només quedava un culet del ciri que m'havia emportat i clar, calien reforços:

Aquest és l'aspecte del que quedava de l'última visita.

Així que, a més de fer alguna passejadeta per allà dalt, entre beatillos, velles i guiris, vaig anar per feina i aquest és el reusultat de l'expedició:


Clar que... posats d'una altra manera, no us recorden els Power Rangers?

Som internacionals

Amb motiu de la nova pancarta del Frikadero, sortim a la galeria de fotos de la plataforma Jo no t'espere:

La web de la galeria és aquesta... com veieu, el nostre humil antro ha traspassat fronteres. Primer el Marroc, després el món. Segur que sí.

Noves investigacions

Ampliant la informació del post anterior sobre el porno casolà, avui us puc avançar que tinc totalment localitzada la finestra des d'on surten els crits gràcies a una nova remesa d'escandalosos orgasmes a la que estem acostumats últimament. Val a dir que, en contra del que es pugui pensar, no m'estic a la finestra esperant a sentir els xiscles, sinó és que amb tot obert i els potents decibels que emet la tia aquesta, fins i tot els borratxos de la Plaça Virreina (n'he de parlar un dia!) la deuen sentir. De fet avui anava a dutxar-me quan la bona dona s'ho passava bé.
Jo estava per allà (no puc dir que estava al bany perquè al Frikadero no en tenim d'això) resulta que el seu home/parella/macarra s'ha posat a cridar: "Mis lolitas!! Como me gustan mis lolitas!". Fins ara no l'havia sentit mai, i a partir d'ara no el vull tornar a sentir.
La qüestió és que com que estava cridant, la dona ara li demanava que baixés el to de veu (mira qui parla!) a lo que l'home li ha respòs cridant: "Que se jodan!! Que se despierten como yo que me tengo que ir a currar!!! Hijos de puta!!"

Després i, aquest cop sense cridar, he sentit com l'home, molt generosament per part seva, li donava 5'50€, dient-li que els 50 cèntims els havia de fer servir per trucar al seu pare i els 5€ restasnts eren per comprar-se una targeta de metro.
Tot i que la dona li ha dit que ja tenia targeta, el seu maromo ha tingut el detall de dir-li: "pues te compras lo que quieras". Toma ya!! Això si que ha sigut un detallasso!
Però tornant al tema, com el puto yonki aquest torni a cridar per despertar el personal, li regalaré un joc de bombes fètides obertes per tornar-li el detall.

Jo no t'espere

La iniciativa Jo no t'espere s'ha creat a València per anar en contra de la inminent visita del papa (el Ratzinger Z) a la ciutat. Els responsables denuncien que s'ha fet servir diner públic per pagar les despeses d'aquesta visita, i molts ciutadans no volen que s'usin els seus impostos d'aquesta manera. Per protestar han imprès una sèrie de pancartes amb el logo i el lema Jo no t'espere. Bé, doncs tot i que l'acció principal es desenvolupi a aquesta ciutat del nord d'Àfrica, el Frikadero ja gaudeix de la pancarta oficial!

Ahir a la nit quan vaig veure que a la bústia hi havia un paper de Correus avisant-me que tenia pendent la recollida d'un paquet de València, vaig poder confirmar que les trucades que dies abans havia fet havien tingut el seu efecte... ja la teniem aquí!


Aquest matí he aprofitat per anar-la a buscar i aquí en teniu el resultat:
La pancarta en tota la seva esplendor

Balcó engalanat reflectit en l'edifici de davant... oi que fa goig?

Vista des del carrer, fent costat a la perpètua bandera de la Festa Major de Gràcia

I finalment, detall de la nova imatge corporativa del balcó del Frikadero

Porno casolà

Segons s'han fet ressò diferents mitjans de comunicació, amb l'arribada del mundial de futbol hi ha hagut un augment de les vendes de vibradors entre el sector femení. Si no a tot arreu, almenys a Croàcia, tal com es pot llegir aquí.
Sembla ser que això és degut a que els homes han declarat obertament la seva intenció de veure tots els partits per la TV i les seves parelles femenines no estaven disposades a quedar-se a 2 veles.

Bé, la qüestió és que avui, mentre estava estenent la roba al pati interior he sentit uns gemecs característics que venien d'alguna part de l'edifici de davant. Aprofitant que l'altre habitant del Frikadero corria per allà, he aprofitat per fer-li treure el cap per la finestra perquè corroborés el que jo estava sentint, i en efecte, se sentia una veu femenina gemegant tot i no semblar que patís gaire. Evidentment hem vitorejat el seu company, ja que semblava que estava fent una bona feina, però en no sentir-lo -només se la sentia a ella- hem mirat el rellotge: les 15:05, 5 minuts després que hagués començat un altre partit del mundial. Jo no sé si és casualitat però tot apunta a que hi hagi una relació entre la notícia de Croàcia i el que hem pogut sentir.
Val a dir que al cap d'una estona ha parat de gemegar, així que segurament la història ha tingut un final feliç.

Qui ha sigut no ho sé (descartem la veïna boja del costat), però si algú necessita una dobladora de peli porno que faci una oferta en ferm i segur que la noia donarà la talla.

He vist la llum!

Senyores i senyors, hem de fer una aturada obligada a les nostres atrafegades vides per contemplar el que acabo de descobrir (i que porta molts anys inventat): es tracta del Chindongu , un "art" japonès que consisteix en idear, dissenyar, crear i fabricar invents el més estúpids per la vida cotidiana.

Sense anar més lluny, ahir vaig coincidir amb el sr Sáez i vam acabar a una botiga de còmics, per donar un cop d'ull a les frikades que li agraden. No tenia cap interès especial en entrar, tret d'acompanyar-lo, fins que allà dins, entre frikis i comics per pre-adolescents vaig veure aquest llibre:

Llavors era jo qui no volia sortir de la botiga, després d'haver trobat aquesta joia que m'havia passat desapercebuda durant tant de temps. Em penso que la portada és prou explícita i no necessita cap més comentari, però com tots deveu estar esperant (ja parlo amb plural...com si aquest blog se'l llegís gaire gent!), unes imatges valen més que 1000 paraules:

Amb lo pervertits que són els japonesos, aquest invent deu ser un èxit de vendes... A més, no t'obliga a canviar-te la roba interior ;)


Problemes per posar-te gotes als ulls? Ja no, amb aquestes ulleres-embut no et regalimarà el col·liri per la cara mai més!


Segur que t'ha passat alguna vegada no poder-te menjar una sopa-miso amb noodles degut a lo calenta que estava... doncs problema resolt amb aquest pràctic ventilador tan fàcil d'usar!

Si de cas, per si hi ha algun aficionat a la sala a aquesta nova forma de creació, copio i enganxo els 10 manaments del Chindongu que tot ésser vivent hauria de tenir presents:

1. NO PODRÁS UTILIZAR NINGÚN CHINDOGU
   Por definición, un chindogu es algo casi-útil. En el momento que puedas llegar a utilizar realmente una de estas creaciones, se pierde uno de los valores fundamentales de la filosofía del proceso creativo de un chindogu. "Herramienta extraña o deformada", es decir, los famosos inventos inútiles que a los nipones les gusta tanto diseñar. Incluso existe una Sociedad Internacional del Chindogu en la que se establecen las reglas que permitirán a una determinada idea entrar (o no) en el Olimpo de los Chindogus.
2. DEBERÁS FABRICAR EL CHINDOGU
   Es fundamental. Un chindogu es un objeto, no una idea. Y como tal, debe existir realmente, y debería poder ser usado aunque no se pueda usar.
3. EL CHINDOGU CONTENDRÁ EL ESPÍRITU DE LA ANARQUÍA
   Así como el arte moderno se define como "arte por el arte", sin tener que estar sujeto a ninguna regla ni norma, el chindogu es el objeto por el objeto, sin (casi) ninguna utilidad práctica.
4. ENCONTRARÁS TU CHINDOGU ENTRE LOS OBJETOS COTIDIANOS
   Un chindogu PARECE que sirve para algo, aunque no sirva realmente para (casi) nada. Y cualquier persona debe ver claramente que parece que sirve para algo. Un producto orientado a solucionar un problema de, por ejemplo, el gremio de los lampistas o de los carpinteros, dejaría de ser inmediatamente un chindogu.
5. NO VENDERÁS JAMÁS UN CHINDOGU
   Este es uno de los mandamientos más importantes, si no es el que más. Si un chindogu fuera vendido, pasaría a ser un objeto útil para la persona que lo compra, y eso lo descalificaría como chindogu.
6. EL CHINDOGU DEBERÁ EXISTIR PARA ALGO MÁS QUE HACER REÍR
   Un chindogu no debe ser gracioso porque sí. Lo que sucede es que normalmente, como dice el refrán, se matan moscas a cañonazos.
7. NO PODRÁS HACER NINGÚN TIPO DE PROPAGANDA CON UN CHINDOGU
   Al hacer propaganda, el chindogu pierde su pureza. El chindogu no debe ser casi-útil, sino que, además, no debe usarse. Y el uso en la publicidad sería un uso, al fin y al cabo.
8. EL CHINDOGU NO ABORDARÁ NINGÚN TABÚ
      La Asociación Internacional del Chindogu ha establecido que un chindogu no puede ser soez, vulgar ni ser una broma que atente contra el carácter sagrado de los seres vivos.
9. JAMÁS PATENTARÁS UN CHINDOGU
   La creación de un chindogu es un acto altruísta. Además, una patente sirve para proteger la utilidad de una determinada creación. Y ¿no habíamos quedado en que un chindogu es casi-útil?
10. LOS CHINDOGU NO TENDRÁN PREJUICIOS
    Un chindogu no puede ni debe servir para que un determinado colectivo tenga ningún privilegio sobre otro.

Després d'aquesta experiècia quasi-lisèrgica, deixo una proposta a l'aire: es pot fer un ranking entre comercials a veure qui és capaç de vendre més chindongus? Fins i tot potser tenen un espai reservat a la Teletienda, abans que el Rappel!

Trabajo... basura

Com es nota que és festiu... he escrit 3 posts (aquest ja és el 4t!), tot i que estem a la feina no treballem i es percep a l'ambient un aire festiu i distès. I si no, ja m'ho direu veient la següent imatge:
- hem despenjat una pissarra blanca per fer-la servir de pantalla.
- hem agafat el projector del magatzem.
- hi hem connectat un portàtil
- amb uns bons altaveus, és clar.
- hem portat uns quantes pelis.
- hem apagat els llums.
- hem portat uns entrepans (a falta de crispetes...) i...
acció!

El Fisco no s'oblida del Frikadero

Doncs no, senyors, Hisenda és implacable i tampoc s'oblida dels humils habiants de la comunitat. L'altre dia, per equivocació del carter (que consti!), ens va deixar a la nostra bústia l'extracte del banc d'una de les veïnes boges conforme Hisenda li retornava diners. Com que quan vaig obrir la carta no em vaig fixar que no anava adreçada al nostre pis, ficar-li oberta a la bústia em va semblar mala idea, més que res perquè amb lo boja que està segur que armava un follón dient que li obrim el correu.
Així que aprofitant el suposat anonimat d'aquest modest blog, adjunto la imatge del rebut, per si el vol consultar.



Per cert, ja que t'han tornat pasta ens podries convidar a una costellada!

S'ha fet la llum

Després de 3 intenses setmanes sense llum a l'habitació, finalment gràcies a la intervenció i coneixements universitaris dels habitants del Frikadero, tinc l'honor d'informar-vos que la bombeta ja funciona de nou.
Des que es va fondre, la vaig canviar un parell de cops però feia un soroll que les acabava fonent al cap de 2 dies. A través de sofisticats mètodes d'investigació empírica, vam deduir que s'havia de canviar el portalàmpares, però no era tan fàcil com podria semblar a simple vista:
resulta que enfilar-se a les fosques sobre una escala corcada que no és prou alta com per arribar a la bombeta, i a sobre tenint en compte que el cable que s'havia de pelar és molt dur, la simple tasca es va convertir en una gran gesta.

Finalment però, i les imatges ho confirmen, en vam sortir victoriosos.


I ara un detall de la instal·lació, que no té desperdici (segur que l'Associació d'Electricistes de Catalunya l'homologaria):

Tenim noves veïnes!

Quan de temps!
En aquests dies que no he escrit, hi ha hagut força moviment de veïnes del nostre estimat Frikadero: finalment la boja de dalt s'ha rendit i ha abandonat l'edifici!. En efecte, la perruquera psicòpata, potser per efecte de l'ou ja no viu al tercer pis, i ara en canvi, hi ha un parell de veïnes aficionades a la bricomania casolana, que no paren de fer soroll movent mobles, serrant i taladrant parets. Mentre investiguem més sobre les noves inquilines i la nova caverna de la ex-veïna boja de dalt (snif!) us avanço també la nova incorporació a l'edifici de davant una joveneta (amb nòvio) que només he pogut veure amb camisa de dormir (vermella i transparent, per cert) però no s'ha deixat fer fotos. Tot és qüestió de temps (i que el nòvio estigui mirant el futbol ara que és època de mundial).
Ja us avanço que la foto de continuació no pertany a la seva finestra...
...sinó a la de la seva veïna de dalt :S