Què va ser primer, l'ou o la gallina?

Segurament aquesta pregunta ens l'hem fet tots moltes vegades. Des del meu modest punt de vista he de comunicar que, si li donem el sentit més literal a la pregunta, us puc donar la resposta. És lo que té viure al Frikadero.

No obstant, abans de donar la resposta i abans d'entrar pròpiament en matèria, hem d'establir unes bases.

Si agafem l'acepció de "gallina" com:

• persona que porta colors vistosos i crida l'atenció, i per extensió, que porta el cabell tenyit de ros oxigenat


• que fa molt soroll, i per extensió, que posa la música molt alta


• que es va cagant per tot arreu, i per extensió, que reparteix escombraries entre el veïnat com si es tractessin de carmels de St Medir


• que és més puta que les gallines, que van aprendre a nedar per follar-se els ànecs, i per extensió, que cada dia porta un maromo diferent al seu niuet d'amor.
  

llavors podem dir que primer va ser la gallina, i després va venir l'ou.

No he arribat a aquesta conclusió a través de cap raonament filosòfic ni tampoc llepant gripaus, sinó que tot això ha sigut gràcies a la "comunitat" de "veïns" de 13 Rue del Percebe. A continuació, la història:

Era diumenge a la tarda i la nostra entranyable veïna boja de dalt, o sigui la perruquera, va decidir fer una festa. Per què? no ho sé. Potser perquè el dia 1 començava les seves vacances. Això significa posar la música a tot volum, suposo que per amenitzar la tarda als veïns. El problema és que la "festa" va acabar a les 00:30 de la nit, amb un duet del clàssic With or without you cantat entre Bono -el líder d'U2- i la Boja-Gallina -la líder dels Tipassos-. Això ho podem corroborar els dos habitants del Frikadero, que estavem al llit (cadascú al seu, que no hi hagi mals entesos!) intentant dormir.
Però no erem els únics que gaudíem de la festa: la veïna boja de davant també li comentava a la seva senyora mare l'esdeveniment, i fins i tot els visitants de l'altre continent que "viuen" als baixos van sortir a la terrassa per mirar què estava passant.
Fins i tot hi havia algú (segurament de l'edifici del costat) que es va dedicar a donar cops a la paret per demanar-li silenci. Fins i tot vaig treure el cap pel pati interior per demanar silenci. Però ni cas.

I clar, al final les imprudències es paguen: pel que hem pogut saber, algú li va esclafar un ou a l'alfombra de la seva porta com a senyal de protesta. Ara ja entenc perquè d'on venia el crit que em va despertar el dilluns a les 7 del matí: devia haver vist (i/o trepitjat) l'alfombra!

Al migdia, va voler jugar a ser inspectora privada i, sense posar-se la gavardina, va anar a trucar a la porta de l'altra boja, la veïna boja de davant. La situació es va convertir en un duel de titans, una batalla entre dos dements que s'anaven acusant mútuament, una per ser una alcohòlica que encara anava col·locada del dia anterior, i l'altra per haver-li tirat l'ou. Per desgràcia aquest espectacle no el vaig poder presenciar, me'l va explicar l'altre habitant del Frikadero.

Sigui com sigui, es veu que la veïna boja de dalt parlarà amb la policia, per saber qui li ha tirat l'ou i per saber qui li ha estat deixant escombraries davant de la seva porta.

Continuarem informant, la cosa promet.