Compro barca inflable

Feia molts dies que no hi havia novetats, eh? Doncs aquest matí ha passat el següent:
estava a punt de marxar a fer una pràctica quan de sobte he començat a sentir un soroll d'aigua que venia de la galeria. Més que un soroll d'una aixeta mal tancada es tractava d'aigua caient a pressió, com si algú estigués mullant els vidres de la nostra galeria amb una manguera.
Hi arribo i trec el cap per la finestra per contemplar el meravellós espectacle, digne de comparar-se amb les catarates del Niagara: com si es tractés d'una cascada natural d'allà queia un bon raig d'aigua cap els vidres de la nostra galeria, on rebotava i anava a parar al pati dels visitants que viuen als baixos. I no parava... semblava com si s'hagués fet malbé una canonada, perquè l'aigua sortia amb força i en sortia bastanta. Fins i tot els visitants han sortit a veure què passava.

La situació hagués tingut la seva gràcia i l'anècdota hagués acabat aquí si no fos perquè de sobte l'aigua s'ha començat a filtrar pel sostre i ha acabat entrant a la galeria, talment com si estigués plovent dins del Frikadero. I per fer-ho més divertit, l'aigua queia sobre les fustes que tenim guardades, així que les he hagut d'apartar totes mentre preparava la fregona per recollir-la. He desistit, queia l'aigua més ràpidament que la que jo podia recollir, així que he optat per posar la galleda a sota el raig perquè s'anés omplint. I mentrestant he anat a avisar el veí de dalt?
Però qui viu a dalt nostre? Sí, la perruquera boja!!
Per cert, la seva pelu surt a internet! I hi fa descompte amb el Carnet Jove!

Així que he pujat les escales i he anat a picar-la: sabia que hi era perquè des de l'escala s'escoltava l'insufrible Manolo García bramant com si estigués a l'escorxador. Bé, al final he hagut de picar el timbre 3 vegades perquè es dignés a obrir la porta, i l'escena ha sigut -com a mínim- aterradora: si ja feia por acostar-se a la guarida d'aquesta dona, a sobre me la trobo amb els cabells "desenfadats" i oxigenats, amb una samarreta verd fosc i les ungles pintades de vermell "passió". Talment semblava que l'hagués despertat de dormir la móna (fote't, ara sóc jo qui et desperto i no tu amb la teva música a les 5 del matí!), però la veritat és que des de llavors la cascada ha començat a disminuir i ja només queien gotes (jo crec que les justes per formar unes boniques estalactites).

Ara que el tema semblava més controlat ja només calia recollir l'aigua estancada que hi havia pels racons, però m'estic pensant si fer-ho, perquè potser criar granotes en captivitat acaba sent un negoci més rentable que el de la informàtica. A més, segur que s'acabarien fent amigues amb el nostre Godzilla.

Després de tot això, espero que us hagi entrat la compassió (aprofitant que ara ve el nadal i està de moda treure del fons de l'armari els millors desitjos i pensament -i gastar-se els quartos-) agraïrem totes les aportacions desinteressades que ens pogueu fer per

a) tapar les goteres (que no són poques)
b) comprar un toldo de plàstic per la galeria
c) comprar una barca inflable (no cal un overcraft) per anar des del menjador al wc sense doblegar-se els pantalons.