Das Autentische Oktoberfest

El dissabte passat, vam celebrar al Frikadero la nostra particular Oktoberfest. Però abans de començar amb la crònica, potser valdria la pena definir què és exactament l'Oktoberfest: i per fer-ho, res millor que aquestes aclaridores imatges:






Bé, crec que ara ja podem entrar en matèria.

Tot i l'actuació sonora i sonada de la veïna dos dies enrere, res no ens impediria celebrar fer una Oktoberfest (si a Munic ho fan, per què aquí no?) I per fer-ho, només calien els ingredients de la dieta bàsica de tot bavarès: cervesa i salsitxes.

3 barrils de 5 litres cadascun ens esperaven: 2 de Franziskaner (WeissBier) i un altre de Grolsch (Lager o cervesa que es pixa fàcil):

I perquè flotés alguna cosa a l'estómac, res millor que uns bones salsitxes cuinades segons una antiga recepta (anomenada cocció amb aigua calenta):

Com a novetats destacades, vam aconseguir 2 coses, per tant considerem la festa com un èxit:

1: la gent va pagar pel menjar i barra lliure de cervesa. Ho haviem intentat, però mai haviem arribat al 100% de recaptació.

2: es va aconseguir un cert dinamisme deixant el menjar i la beguda a la cuina. D'aquesta manera, la gent no s'apalancava, i qui volia menjar/beure havia de moure el cul per anar-lo a buscar (o quedar-se apalancat a la cuina, però quedava una mica autista). A més, si la gent no es quedava fixa al mateix lloc, evitàvem fer tant soroll i per tant tenir una mica més calmada la veïna boja (cosa que per cert, també vam aconseguir).

Tornem al tema de la cervesa: hi havia gent amb set, que no sabia ben bé per on començar a beure: 1000 i una postures per ingerir suc d'ordi...

... i en canvi, només feia falta fixar-se en com se la servien els autèntics professionals, amb un estil que no ensenyen ni les millors universitats internacionals:

Bé, m'agradaria incidir una mica més sobre la professionalitat cervesera d'aquests dos elements (a un el portes a Alemanya i es demana una cervesa amb suc de plàtan; a l'altre el portes a una cerveseria i et demana una Damm Lemon), però si de cas ho deixarem per un altre dia... En qualsevol cas, com que no sabriem qui vindria i estava clar que no podia sobrar cervesa, vam optar per convidar una eminència en la matèria, que no va dubtar a posar en pràctica les seves habilitats:

Encara que va fer tot el que va poder (fins i tot va portar un amic mañico amb petaca incorporada), encara hem d'estrenar un barril de Franziskaner (que no sé si per les presses per anar al Zoorum va quedar per encetar)...