Gràcia is different

N'estic convençut, segur que totes les guies pràctiques de viatge de Barcelona inclouen un apartat dedicat a parlar exclusivament del barri de Gràcia. És per això que ens invadeixen tants Erasmus, tants guiris a qualsevol època de l'any i a qualsevol hora del dia i que s'ha tornat tan cool. Però bé que hi ha d'haver una explicació lògica, científica i vàlida per haver arribat a aquesta situació.

Podriem començar parlant de la particularitat del barri de Gràcia, que havia estat una vil·la i encara conserva (si a l'alcalde no reparteix més permisos d'obres) aquell urbanisme típic de poble. Però per aquesta raó -i sense treure mèrit- ja hi ha Sants, Sant Andreu o la Barceloneta (per mi ja se'n poden anar tots allà, que a més de tenir a dues passes els xiringuitos amb sangria radioactiva els podrien tancar al Moromagnum). Gràcia té alguna cosa més.

Okupes? Bé, n'hi ha a totes bandes, fins i tot a Sarrià. Tampoc serveix. A més, francament, em costa pensar com es poden convertir en un reclam turístic. Algú de marketing a la sala que ho pugui explicar?

Les Festes, podriem dir. Doncs no, perquè a Sants també en tenen unes de similars (potser una mica més folklòriques -amb tradicions azteques i indígenes portades des del Nou Continent-).

O els bars. Però tampoc, perquè tot i la gran concentració de bars, el fet que per exemple la Plaça del Sol en tingui 11 no pot competir amb zones tan decadents com la Vil·la Olímpica o el carrer Santaló.

Bé, arribats a aquest punt ens rendiriem per falta d'arguments.
Doncs segons la meva teoria, en falta un, el més important: la gent que hi viu. Em refereixò als autòctons, no als visitants (que menys de l'Antàrtida en tenim de tots els continents).

Us posaré un exemple: dia 24 de novembre (un dia laborable qualsevol) a les 9 del matí al carrer Astúries, direcció Fontana. Situats, oi? Continuem.

Doncs va i em trobo amb això:


Una senyora que podria ser des de la respectable venedora d'Anís del Mono fins a la perruquera amb tendències psicòtiques prostitueix la seva figura exhibint un cartell enganxat amb zelo a la jaqueta (sort que no va usar pega Imedio) i reclamant a no sé qui La cultura popular no troba lloc.

Ai, la cultura popular, que ens n'oblidàvem! Aquesta gran desconeguda per a molts de nosaltres. Pobra cultura! I pobra dona, fer el ridícul així a la seva edat! Què dirien els seus fills si la veiessin?

Segurament aquesta bona dona està reclamant un espai per poder practicar o mantenir alguna de les nostres tan arrelades tradicions, com el Ball de Bastons (que li deixin un lloc a la Plaça del Raspall), les Sardanes (que l'enviïn al Bon Pastor per donar a conèixer les nostres tradicions més ancestrals a les comunitats que no tenen contemplacions per robar un pneumàtic a canvi d'una gallina vella) o els maleïts castellers que sempre han d'anar acompanyats de maleïts grallers que desperten el maleït barri a les 9 del matí amb el so infernal procedent d'aquest instrument del maligne i que ningú els multa per contaminació acústica i provocar disturbis i pertorbar l'ordre públic.

A mi em sembla molt bé això de les tradicions culturals i populars, però que els enviïn al Fòrum, tanquin la porta i qui vulgui, que els vagi a veure.