L'últim post sobre el Nobu

Senyores i senyors, això es va acabant. No és aquest el motiu pel qual fa més d'un mes que no escric res (he estat enfeinat i com sabreu sóc l'únic redactor), sinó perquè el Frikadero molt possiblement deixi d'existir tal com el coneixem al mes de juny.
Però bé, no ens desviem del tema que, com molt bé diu el títol, està relacionat amb el Nobu.

Realment no sé si escriure seriosament o fer conya, però per si de cas em decantaré per la primera opció, no sigui que m'etiquetin de frívol.

Aquest modest blog es va gestar gràcies a les rocambolesques i surrealistes històries que protagonitzava -o com a mínim hi participava- el Nobu, tot i que des que va marxar s'hagut d'autoalimentar del dia a dia del Frikadero, que no ha estat poc intens.
El cas, que avui al matí he rebut la notícia: fa uns dos dies (hora japonesa) el Nobu va morir d'un atac de cor.
Com que no vaig viure l'escena ni he assistit a la hipotètica autòpsia no sé si és veritat o no, però suposaré que sí ja que la notícia prové de fonts fiables.

Realment m'he quedat bastant sorprès quan ho he sabut... devia tenir uns 29 anys! Pel que n'havia sabut últimament (el mateix que vosaltres, que és el que publicava) no estava molt bé de salut, però mai m'havia imaginat que fins a aquest extrem. Savia que tenia algun que altre problema de salut (ara mateix no em refereixo a la seva tortuosa relació amb l'alcohol), però com he dit, no m'imaginava que la cosa fos tan greu.

És per això que he cregut que era un bon motiu per posar-me a escriure una mica i de pas fer d'informador.

No demanaré cap oració per ell ni esperaré que ara estigui millor sigui on sigui, perquè no crec en aquestes coses, però com a mínim en aquest modest raconet d'internet hi ha tingut una mica de protagonisme.

Què més? Doncs dir que gràcies a ell he après a menjar amb palets ( :)), m'he interessat pel menjar i la cultura japonesa i, tot i els seus defectes, el poc temps que vaig estar vivint amb ell va ser en el fons divertit, i vaig aprendre d'ell coses bones (no em refereixo a rebentar candaus).

Així doncs, suposo que comprendreu que no cal dir més d'ell de tot el que s'ha dit ja.

Ja veieu, aquesta setmana han mort dos il·lustres alcohòlics: el Boris Ieltsin i el Nobu. Esperem que no els incinerin o encara passarà una desgràcia. Ho dic per destensar una mica l'ambient, eh?

Apa doncs, espero que el proper post no tingui tan males notícies.

Actualització, 28/05/07, 11:10: Una petita coincidència amb el 7è art que no podia deixar de comentar:


-Wine is goooood!!!

Okonomiyaki

Ja que fa temps que no sabem res de nuestro gran amigo Nobu (havia de venir a Barcelona aquest hivern però es veu que el metge li ha desaconsellat viatjar) parlaré una mica d'ell.

Molta gent ens preguntava i ens pregunta per què, després de tot el que expliquem, el vam tenir tan temps al Frikadero. I la resposta és senzilla: perquè tot i les diàries borratxeres, les bronques, i els vergonyosos espectacles als que ens ficava (com a mínim hi havia un bar on el coneixien i havia hagut de demanar perdó als cambers per la borratxera de la nit anterior), cuinava i fregava.

El que passa és que ja cap al final de la seva estada al Frikadero, ni cuinava ni fregava. Una pena, perquè no tenia preu veure'l a les 8 del matí fent flexions davant de la tele veient Hatori el ninja (ell li deia Hatoriko) moments abans de passar l'aspirador. I els plats que feia (es veu que havia sigut cuiner) estaven de conya.
De vegades els Habitants del Frikadero li demanàvem que ens fes un plat molt senzill (al Japó es menja a diari) però molt bo: l'Okonomiyaki.

En honor a la veritat val a dir que abans de conèixer-lo no havia menjat res de cuina japonesa, així que puc dir que gràcies a ell m'hi vaig aficionar. I ara cada cop que vaig a un restaurant japonès pregunto si tenen okonomiyaki, cosa que només he trobat a un restaurant.

Així que quan avui, de casualitat he trobat aquest enllaç on explica com fer-lo, se m'ha quedat aquesta cara:



Un dia d'aquests compraré els ingredients, em lligaré una cinta al cap, em posaré un parell de ganivets al cinturó i en preparé un. Estigueu atents que les fotos de l'espectacle segur que són humiliants!

Per cert, uns restaurants japonesos a Barcelona plenament recomanables:

• Senba Zuru (pots demanar sopar tranquil·lament a un dels seus tatamis sense recàrrec. Zona Sagrada Família.


• Teppan-ya: dels mateixos amos que l'anterior, restaurant recentment obert on pots menjar a la barra on fan el menjar, amb els cuiners fent mil i una parides (o espectacle) amb el menjar. 934464350. Zona Sagrada Família


• Hanagin: buffet lliure japonès on pots menjar tan com puguis. Més de 100 plats a escollir, tots cuinats a la vista i molt bons. Zona Enric Granados/Provença.

Què has dinat?

Els que llegiu normalment aquest blog sabeu que no acostumo a fer copy-paste de coses d'altres llocs d'internet, entre d'altres coses perquè El Frikadero és únic i inimitable.
Però avui faré una excepció per dos motius: el primer és perquè realment m'ha deixat sense paraules, i el segon és perquè va de japonesos.

Aquesta gent ens porten anys llum pel que fa a la tecnologia i a determinades arts....



Que no sigui aquest el motiu pel qual tenen els ulls estirats...

Es veu que aquest senyor és ni més ni menys que Egashira, el tio més famós del Japó en aquesta modalitat. Sembla ser que fan concursos i per mesurar la potència usen talc (ara queda el dubte de saber com l'hi posen).

Vist a CrazyJapan.

Si algú s'hi veu en cor, que ho comenti.

PD: Buscant qui coi és aquest personatge, he trobat aquest vídeo de gairebé 6 minuts. Senzillament aquesta és la prova que el Nobu ha sigut deixeble seu. Si no us ho creieu, veieu el vídeo.

Wanted!

Feia temps que no parlàvem del Nobu... què se'n deu haver fet? Doncs bé, exactament no ho sé, però el que puc dir és que serà entre nosaltres l'última setmana de l'any, segons informadors fiables.
El que no puc dir és quan marxarà. Més que res perquè ara la justícia s'ha posat molt tonta amb això de les corrupcions i l'evasió de diners, fins al punt que el Nobu ha sigut víctima d'aquesta persecució de la llei.



Primer va ser Harrisson Ford i ara el Nobu: fugitiu, ha estat inclòs a una llista de morosos per deure diners a Vodafone. Sabem això perquè l'altre dia vam rebre una carta al Frikadero a la que se li deia que si en un termini de 10 dies (que ja han passat) no pagava els diners que devia, se'l titllaria de morós per la via judicial.

Així que no tinc cap dubte que entri al país però veig més difícil que en surti sense abans passar per caixa.

El més curiós de tot és que la seva frase cèlebre (la deia tant quan anava borratxo com quan hi anava menys) era: El dinero no es un problema para mí (la frase anava acompanyada pel llançament contra la paret d'algun objecte seu, per exemple el mòbil; si no hi havia res per llençar pels aires llavors donava un cop de puny a la paret, a terra o a la seva cama).

Per cert, deu 43€, no us pensessiu que són milions... Bé, si el veig li donaré el telèfon de Cofidis, a veure si el poden treure de l'apuro.

Conichiwa, Nobuyuki!

Amb aquest títol tan explícit ja us fareu una idea sobre de què va el post d'avui: efectivament, i després d'un amago, el nostre alcohòlic més internacional, el Nobu san, torna a Barcelona!
El vam acomiadar amb tots els honors quan va marxar, i ara que torna no podria ser menys.

Val a dir que aquesta informació s'ha filtrat de fonts ben informades, i l'altre Habitant del Frikadeero me l'ha feta arribar. Pel que sembla, el Nobu (fetge inclòs) i la seva nova nòvia (l'antiga es devia cansar d'esperar-lo) vindran a la ciutat durant l'última setmana de l'any, com si es tractés d'una gira d'U2.
Molt possiblement s'allotgin ben a prop de Can Conill (alias La Ratera), a casa del seu mecenes i totpoderós Responsable del Frikadero (que no és altre que el germà de l'altre Habitant).

Voldrà quedar amb nosaltres per anar a fer un arròs caldós a El Glop? Voldrà anar a prendre una clara bien grande a l'Or? Voldrà anar a sopar al restaurant vietnamita? Totes aquestes són incògnites que us revelarem tan aviat tinguem resposta, així que nens i nenes, mantingueu-vos atents al monitor (i de pas treballeu una mica!)

Mala hierba...

El principal motiu sobre la creació d'aquest blog va ser per explicar les peripècies que feia el nostre amic japonès, abans que tornés al seu país definitivament.

He dit definitivament?

Primer va ser
Després,

I ara...

El retorn del Nobu!!

Efectivament, senyores i senyors! Segons han pogut saber els Habitants del Frikadero a través d'una filtració, ni al Japó el volen, que ens el tornen!
Sembla ser que està malalt (cirrosi?) i el metge li ha recomanat no treballar... i clar, què millor que tornar al país de la sangria per una ràpida recuperació?

De moment puc avançar que el Frikadero ha penjat el cartell de complet, així que també és un misteri on s'allotjarà, però no us preocupeu, us mantindrem informats! Ja veieu que tot i ser estiu, els intrèpids reporters no descansen.

Això explica moltes coses

Cada dia quan vaig cap a la feina, en comptes de mirar quants minuts tard arribo, prefereixo mirar cap al cel, potser hi ha alguna cosa més interessant que el que em trobaré dins de la meva gàbia. Ja sé que puc mirar que no m'atropelli ningú quan creo el carrer, però com que vaig caminant no em fan por els autobusos; ja sé que puc anar mirant què trepitjo, perquè un dia m'emportaré una merda de gos per davant (i si això ha passat algun cop no me n'he adonat).

Bé, la qüestió és que un d'aquests dies em vaig fixar en un dels posters penjats dels fanals que anuncien coses, i a partir de llavors puc entendre aquella actitud més salvatge que adoptava el Nobu en determinats moments: no és que anés com una cuba i per això es tornés agressiu i es dediqués a donar cops de puny i patades a les portes, sinó que es tracta d'un fet diferencial (com dirien els psicòlegs) del lloc d'on va venir. Senyores i senyors, aquí l'explicació gràfica:



En efecte, algun veterinari ha portat a la ciutat un col·lectiu de japonsesos salvatges que durant aquests dies es poden veure al seu hàbitat natural, envoltats de fusta i coses per picar i destrossar, perquè es desfoguin. Mentrestant i de forma paral·lela, diverses associacions han preparat xerrades i debats per explicar que en el fons no és que siguin violents, simplement són d'un altre continent.

PD: Ja disculpareu la sequera d'actualitat d'aquestes últimes setmanes, però és que entre les poques novetats i el poc temps que he tingut per posar-me tranquil·lament davant del PC, aquest lloc semblava mort. Però no.

Ha marxat la inspiració

Feia molts dies que no escrivia res, tot i qeu la veritat és que tampoc hi ha hagut massa moviment pel Frikadero aquestes últimes setmanes. Això sí, hi ha una cosa que puc avançar: i és que el Frikadero no tornarà a ser com era, ni es tornarà a nodrir d'inverossímils aventures des que el nostre borratxo favorit va decidir fer les maletes i tornar cap el país que l'havia desterrat.

Efectivament, el nostre amic Nobuyuki ha marxat definitivament al Japó!

I què hi ha anat a fer? No en tinc ni idea, en qualsevol cas, allà estarà com un peix a l'aigua, com un borratxo amb una ampolla de vi, entre gent de la seva espècie...

No puc explicar res més detalladament perquè senzillament no sé res d'ell: teòricament haviem de fer un sopar de comiat (i sembla ser que cadascú el va fer per la seva banda, perquè ja no l'he tornat a veure més). Això sí, hi estic convidat si un dia hi vaig (vamos, que em ve de camí). Clar que potser em sentiria integrat, perquè allà seria el menys friki de la ciutat.

I si sabem que ha marxat ha sigut perquè vam rebre al "pis" una carta de Garrafone al seu nom que l'altre Habitant va tenir la delicadesa d'obrir, i on hi posava unes tarifes de roaming i no sé què més.

Així que ens hem quedat sense la nostra principal font d'inspiració (a partir d'ara haurem de reclutar l'An ara que s'ha fet ric?).
Sigui com sigui, encara ens queden les veïnes, que de ben segur que donaran guerra, i més ara, que és primavera....

Algo se muere en el alma...

... cuando el borracho se va.
No te vayas Nobuyuki,
no te vayas por favor,
unos boicotean el cava,
tu hígado es su salvación


Avui hem començat amb una cançó. La lletra més o menys era així, no?
I això per què? A veure, no sé com explicar-ho perquè va ser una mica rocambolesc (per variar), però ho intentarem. Entrem en matèria.



L'altre dia estava al súper fent la compra de la setmana, estava a la cua a punt de pagar i això que em sona el mòbil. El número era un telèfon fix que no tenia registrat, i esperant que pogués ser un potencial client vaig contestar. Evidentment no era cap client, sinó el nostre amic, el principal motiu per haver creat aquest blog. Senyores i senyors, Nobu san m'estava trucant (ja podeu començar a tremolar), i això significava que estava passant alguna cosa.

Al principi la conversa va començar bé: - Com estàs? -Bé, i tu? -Jo també, gràcies.
Però després va començar: Me voy definitivamente a Japón. I es va fer un silenci.

Com que jo estava a punt de pagar (recordo que estava a la cua del súper, i anava avançant) li vaig demanar que em deixés pagar (li vaig explicar on estava) i el trucaria en acabat. Doncs em va contestar: No. He dicho que me voy a Japón.
Falta comunicació, vaig pensar. I li vaig tornar a explicar, però em va contestar el mateix. En fi. Vaig optar per dir-li "un momento" i posar el mòbil a la butxaca, mentre pagava. Però ell va continuar parlant. En fi.

I clar, davant d'aquesta sentència, clara i directa (aniria borratxo? Quines preguntes que em faig de vegades) li vaig preguntar pel motiu. A lo que va respondre: "An me ha robado todo el dinero" (per qui no el recordi, l'An és el coreà, també conegut com el principal distribïdor de pornografia asiàtica a Barcelona).

Resumint, el seu company de pis coreà li havia fotut els quartos i com que estava més pelat que una rata havia de tornar al seu país (si és que l'hi volen), trencant el seu somni d'"estudiar" 3 anys aquí.
Clar, després d'això em vaig pensar que l'An s'havia fugat amb la pasta (vaig suposar que és lo que s'acostuma a fer quan li robes la pasta al teu company de pis), així que li vaig preguntar si sabia on havia anat. Vaig flipar encara més quan em va contestar: -An está aquí a mi lado.
(O)(O)
I al preguntar-li si havien parlat del tema, el nostre amic i protagonista va recórrer a una de les seves frases-comodí, que acostuma a utilitzar quan li disminueix el nivell de sang en l'alcohol: El dinero no es importante para mí. Para mí lo más importante es la confianza.
Resumint, el tio que té al costat li acaba de fotre els diners i el que fa és, en comptes de fotre'l fora del seu pis, marxa ell.

Per més que insistís en que ell tenia diners ja que estava treballant (edita una Guía del Ocio per japonesos o algo així) se sentia traïcionat i la única alternativa que tenia era la de marxar.

"Me marché de Congosto porque me equivoqué, y ahora tengo que irme tambien. No me puedo quedar más en Barcelona y me voy a mi país". Aquesta va ser la sentència.

Hem quedat algun dia per sopar, perquè m'ho acabi d'explicar (no m'estranyaria que l'An vingués també, aquesta gent són molt raros)... mentrestant els habitants del Frikadero continuarem consultant fonts d'informació per ampliar aquesta (decebedora?) notícia.

Hem trobat la fada blava!

Sí, després de molt temps buscan-la, i després d'haver-nos pulit mitja ampolla d'absenta al final la vam trobar: s'havia amagat al fons d'un got dels que ens vam emportar (aquest cop els propietaris ens van donar permís) del restaurant vietnamita i té l'aspecte d'una menor asiàtica, amb poca roba i amb molt felpudo. Senyores i senyors, a continuació....la fada blava!

No marxa ni amb salfuman!

Suposadament, el nostre amic havia de ser deportat al seu país el dia 1, on havia de passar les vacances i rehabilitar-se amb el seu sensei Takashi (alias el Peruà). I per a tal esdeveniment va organitzar un sopar de comiat ni més ni menys a un restaurant vietnamita que, casualment, li queia al costat de casa (per si se l'havia d'acompanyar després).

El sopar, seguint la tònica habitual, estava ple de frikis: un japonès karateka, una noia de la ciutat de Toyota que no callava ni sota l'aigua, una altra noia d'Hiroshima (sobren comentaris, cap d'ell seria més afortunat dels que es van deixar anar al sopar), dos truchons barcelonins que va conèixer prenent un suc de taronja (no ens van explicar com va acabar la trobada) i nosaltres.

El sopar va anar bé: primer es van fer les presentacions i després a jalar menjar raro però bo (el molt cabron del Nobu va demanar arròs picant pel Dani, i de pas per mi, però vam poder aguantar l'atac directe a l'estómac). A excepció d'algunes punyalades creuades amb molta destresa per les dues parts, el sopar va acabar sense incidents. Evidentment, hi ha fotos:

El Nobu, desparassitat i pentinat a l'estil Yakuza.
I aquests són els seus dos amiguets, els del suc de taronja i qui sap quantes intimitats més.

Sota la taula hi havia una enorme bassa d'oli.
Això sí, ell com sempre, envoltat d'amigues:


I res, com sempre, el licor vietnamita s'anava buidant i començacen les deshinibicions


I finalment va arribar el dia de la veritat: era dia 30 de juny i estava fent les maletes, l'avió cap a Amsterdam (havia de fer-hi escala per anar a Singapur i d'allà a Tokyo) sortiria a les 2:00 AM i no el podia perdre. I van arribar les 2 de la matinada, i l'individu es va trobar tirat al mig de la terminal: l'avió no sortiria. El que va passar durant la nit va ser un misteri, però un confident ens va explicar que a les 10 del matí del dia següent va rebre una trucada seva dient que el vingués a buscar a l'aeroport: estava tot begut donant cops contra els mostradors... quina nit havia passat! Festa al Prat sense avisar-nos!
En fi, per sort li van donar un bitllet pel diumenge següent i a hores d'ara suposem que ja deu estar al centre de desintoxicació de Kioto amb el seu amic Takashi.

Nobu, t'esperem el setembre per pervertir-te de nou!

Encara hi ha possibilitats...!

Doncs sí, lluny de pensar que tot estava perdut, ahir a la nit el nostre personatge més singular em va trucar per mirar de fer un sopar un altre dia.
L'haurem de fer abans de l'1 de juliol, que és el dia en que se'n va cap a casa seva (a veure si el volen allà o ens el facturen de nou), així que el dia amb més possibilitats sigui el 24 (per si hi hagués algun despistat... no, no és el dia de la revetlla). A més, hi ha possibilitats que el fem al seu garito, a veure amb què ens surt!

En qualsevol cas, estem a l'espera de veure l'evolució dels aconteixements i anar-vos informant degudament (no us queixareu, eh?)

Es cancel·la el sopar amb el Nobu

Donada la gran acollida (ejem...) del sopar amb l'individu japonès (o sigui, el Nobu) l'organització (aquest sóc jo! :) s'ha vist obligada a suspendre l'esdeveniment (això que l'entrada era lliure) sense confirmar encara si es tracta només d'un ajornament o bé d'una cancel·lació.

El motiu és que el Nobu m'ha trucat (un cop ja havia reservat "taula" -més ben dit tatami-) dient que li tocava treballar. Segons sembla ara treballa a l'Or (jo només puc assegurar que s'hi passa tanta estona com el Barney al bar de Moe). Potser està treballant per pagar els litres consumits i les destrosses ocasionades en les nits etíliques, però per mi que això només és una excusa perquè aquest cap de setmana no li han donat la condicional.

Bé, a veure si el sopar es celebra en un futur, tan si és en la intimitat d'unes mampares de paper d'arròs (que romàntic) o bé en el càlid ambient dels Toreros.

On s'ha ficat el Nobu?

Precisament l'altre dia en parlàvem: què se'n deu haver fet d'aquell especimen vingut d'un altre continent? I també parlàvem sobre la freqüent actualització d'aquesta web: cada setmana passa una cosa o altra.

Doncs ni més ni menys, l'altre dia només entrar a l'Or (també conegut com el bar de la Laia) resulta que em trobo l'An (sí, el pornògraf) jugant als escacs a les 2 del matí (evidentment, de tot menys sobri). Doncs bé, s'acosten les 3 i decidim marxar. I només arribar a la barra... tachan tachan... efectivament, el sr Kitanaka se'm tira al coll i comença a abraçar-me com un vulgar okama. Quina va ser la meva sorpresa en trobar-me eufòric perdut el nostre excuiner, aquest cop amb el cabell tenyit de negre. Talment semblava un samurai, com ho sentiu.
I aquí no s'acaba tot, perquè em va dir algo així (o ell o jo portàvem més cerevses del compte i potser m'equivoco) com que estava treballant allà.
Bé, ara només queda acabar de concretar quin dia anem a sopar, que això s'ha d'immortalitzar amb un bon reportatge.

Excursió a Nobuyukilandia

Sense ànims de voler-me comparar amb el nostre diamant en brut, el senyor escriptor Enrique (que dit sigui de passada, per què c*ll*ns vol un blog si després no l'omple? Perquè és gratis?), avui canviaré una mica l'estil, apartant-me periodisme seriós o crònica al qual segur que ja us devieu haver acostumat, apropant-me a gèneres més artístics com la narrativa.

Escenari: un antic pis de l'Eixample esquerre, situat entre la presó i casa del Puig.

Actors principals:
Nobu ....................................... Chef
An ....................................... Mâitre
Habitant del Frikadero ............. un servidor

Actor secundari:

Yonki .......................... Kotarou

Aclariment:: en cotra del que es pugui pensar, el paper de yonki no va estar protagonitzat per l'Alex, com seria lògic de pensar, sinó que aquest cop es va posar en el seu paper el nostre amic "He sido yo?", que suposadament havia de cuidar de la salut del Nobu.


Acte I: Descendint a l'hades

S'obre el teló. Eren les 8 del vespre, en sortir del metro ja no estava plovisquejant. És igual, he carregat el paraigües per res.
L'Habitant del Frikadero (HF) es va dirigir cap a un bloc de pisos antic però rehabilitat (a diferència dels inquilins) i va apretar el timbre de l'entresol 2a (comprovat, no és tant difícil recordar un pis).
Ràpidament es va obrir la porta, de vidre i alta, que separa el carrer d'unes estretes escales, permetent que l'HF les pugés armat només amb una ampolla de Lambrusco i una altre de Moscatell. Al final de les escales va aparèixer aquella figura coneguda que es va tirar al coll de l'HF per abraçar-lo, talment com si acabés de tornar de la guerra.
"Comencem bé", va pensar el convidat mentre passava la porta.

Només entrar, l'HF es va trobar a qui no podia faltar, l'An, també conegut com a el pornògraf coreà. "Nosaltres ja hem sopat", diu l'anfitrió, "i tu?"
"Com vols que hagi sopat ja només són les 8 del vespre, animal?" va pensar la visita.
I dient-li que no, va resultar que vam haver de baixar els 3 a comprar algo al Caprabo.

Acte II: L'aparició

Quan vam tornar del super, el chef es va tancar a la cuina a preparar el sopar, ajudat pel seu company de pis.A l'HF el van fer estar assegut al menjador, sense permetre-li que en sortís: es veu que era el convidat i no podia fer res més que estar-se quiet en un menjador recién pintat, amb vistes a un mur de totxos i sense cap decoració més que dues làmpares d'Ikea i el microones rapinyat, que ocupava el lloc de la TV, al costat del cable coaxial.
Com que la situació era més aviat la de restaurant amb sala d'espera que no pas un sopar cordial, l'HF va optar per no treure la càmera gran i fer un reportatge del pis. Però com tot bon reporter, portava una segona càmera més petita i dolenta, però que li va permetre captar tot el que vaig veure del pis: en primer lloc la taula on haviem de sopar (amb el mur al fons) i en segon lloc la vista del passadís, que conduïa a la resta del pis (tot fosc).




"Sort que vaig les fotos ràpidament", va pensar el convidat, ja que justament a continuació va sentinr uns passos, que forçosament havien de ser d'una tercera persona, perquè venien del fons del passadís, i els dos pernicides estaven tancats a la cuina. I sortint d'entre la foscor del passadís va aparèixer el Kotarou, que s'acabava de llevar després d'haver-se emborratxat 3 o 4 dies seguits, segons comentaria més tard. Entre el pentinat, la cara de son i els ulls, més que l'Urkel semblava un yonki de la plaça Real, però per sort no va intentar vendre'm droga ni demanar-me diners per comprar-ne.

Moments més tard va aparèixer l'An, portant el sopar: en primer lloc va portar un plat típic coreà que es diu kimuchi, que traduït vol dir herbes crues i picants que fan plorar només d'olorar-les.



Moments més tard, amb tota diligència va acabar de portar el sopar: un bol d'arròs blanc (almenys no picaria), un altre de sopa de soja amb coses flotants (que tampoc picaria) i finalment el plat estrella: dues hamburgueses a l'estil Kitanaka (que en comptes de dir-se hamburguers es deien hamburgs), fetes amb carn picada, xampinyons, julivert, ketchup i els típics ingredients psicotròpics. Tot boníssim, això sí.

Acte III: Els transformadors

Un cop va acabar de sopar (no va poder amb tot, va deixar l'arròs perquè se'l mengés el yonki), les tres gràcies van destapar l'ampolla de Lambrusco: mai havia vist com volava una ampolla de vi tan ràpidament, aquests nois eren uns fora de sèrie. Però no tot s'acabava aquí: encara s'havia d'atacar al moscatell, i a això van anar a continuació. Amb una tècnica sorprenentment desenvolupada, l'anfitrió va obrir el segon vi d'una forma magistral, servint-se'n un got com si talment fos aigua o llet. Els seus deixebles en canvi en van moderar la dosi.
Entre got i got, entre pregunta i pregunta (quina és la millor època per visitar altres ciutats d'Espanya? quan costa un ADSL? Explica'm com funciona la meva rentadora -que el convidat li va haver d'explicar, per cert, inventant-se el significat els botons), va sortir el tema de la instal·lació elèctrica: va resultar que en aquell reformat pis, la instal·lació era de 125V, però tot orgullós, va ensenyar un transformador de la mida de dos punys i va dir que en tenia 6 més igual repartits pel pis; s'havia gastat 200€ en transformadors, lo típic.

Ja s'anava fent tard, i amb la por que li toqués explicar com funcionava tot aparell amb endoll que hi havia al pis, el convidat va pensar que havia arribat el moment de la retirada, i es va acomiadar del personal amb un "ja et trucaré perquè anem a dinar a un japonès": l'excusa perfecta per tornar a portar la càmera?

Exclusiva: el Nobu segueix viu!

Per a tots els amants de la premsa groga (i mai més ben dit), us comunico que tinc notícies fresques del nostre amic Nobuyuki.
Ahir em va trucar per convidar-me a sopar un dia, així us mantindré informats i si puc publicaré la documentació gràfica pertinent.
Com que m'ha dit que porti la beguda, teòricament jugo amb avantatge perquè li podré limitar les quantitats d'ingesta d'alcohol (encara que segur que deu haver-se muntat una bodega).

En principi el sopar d'agermanor de les dues cultures -espanyola (consistent en tirar cabres des dels campanars de les esglésies o encendre les banyes dels toros per després deixar-los sueltos enmig d'un poble perquè destrossin tot el que trobin) i japonesa (són els que es tallen un dit quan fan alguna cosa malament o que s'humilien en públic si han ofès algú) havia de ser el dissabte, però per causes alienes a l'organització (finalment hi ha indicis de celebrar-se l'entrega de les samarretes) s'haurà de posposar.

Us mantindré informats, no us alarmeu.

Per tots aquells preocupats per l'estat actual del Nobu és -en paraules seves- estoy muy bien, estoy relajándome mucho. Doncs me n'alegro, no fos cas que li agafés stress i esbotzés les portes...

Sayonara, Nobuyuki san!

Bé, doncs avui el nostre estimat burrachu (que segons fonts no-oficials s'està rehabilitant de mica en mica) ens ha sorprès amb amb la seva presència. I com no, aquest cop també venia acompanyat. El motiu de tan grata visita ha estat emportar-se'n el seu sofà-llit, de manera que la butaca de l'amor està agafant números per tornar al seu raconet original (que és el millor lloc per supervisar els moviments de les veïnes). Ja només li queda per emportar-se els 32 rotlles de paper del cul, 4 calaixos made in ikea i les pòcimes que feia servir per preparar okonomiyakis i altres "coses" de la cuina oriental, que ja trobo a faltar.

Ara de sobte li han agafat les presses per emportar-se'n totes les coses que té pendents. No ho cabo d'entendre, perquè tenint en compte que s'ha gastat 5000 € en preparar-se el pis (s'haurà comprat un celler?) per què li urgeix tant agafar un microones de 40 €?

El Nobu es busca amics

Doncs com són les coses... el borrachu de torn, lluny de marxar cap al seu país, ahir es va presentar al Frikadero en visita oficial a recollir part de les seves pertenences (i de les nostres). Acompanyat d'un nou amic (autòcton, aquest cop), va venir a saquejar tot el que trobés per davant... total, que el molt cabron s'ha emportat l'estufa i el microones però ens ha deixat el sofà. Així que els meus canelons Maheso s'hauran d'esperar a la nevera (si no se l'emporta abans) a què comprem un microones nou i posem un detector de metalls a l'entrada del "pis".

La qüestió és que a veure si buida la seva "habitació" i podem tornar a la tranquilitat d'una vegada, que amb el yopparai san corrent per allà en el moment menys pensat encara vindrà a netejar el moble bar... només faltaria això.

Quan deu costar un pany?