No marxa ni amb salfuman!
Suposadament, el nostre amic havia de ser deportat al seu país el dia 1, on havia de passar les vacances i rehabilitar-se amb el seu sensei Takashi (alias el Peruà). I per a tal esdeveniment va organitzar un sopar de comiat ni més ni menys a un restaurant vietnamita que, casualment, li queia al costat de casa (per si se l'havia d'acompanyar després).
El sopar, seguint la tònica habitual, estava ple de frikis: un japonès karateka, una noia de la ciutat de Toyota que no callava ni sota l'aigua, una altra noia d'Hiroshima (sobren comentaris, cap d'ell seria més afortunat dels que es van deixar anar al sopar), dos truchons barcelonins que va conèixer prenent un suc de taronja (no ens van explicar com va acabar la trobada) i nosaltres.
El sopar va anar bé: primer es van fer les presentacions i després a jalar menjar raro però bo (el molt cabron del Nobu va demanar arròs picant pel Dani, i de pas per mi, però vam poder aguantar l'atac directe a l'estómac). A excepció d'algunes punyalades creuades amb molta destresa per les dues parts, el sopar va acabar sense incidents. Evidentment, hi ha fotos:

El Nobu, desparassitat i pentinat a l'estil Yakuza.
I aquests són els seus dos amiguets, els del suc de taronja i qui sap quantes intimitats més.

Sota la taula hi havia una enorme bassa d'oli.
Això sí, ell com sempre, envoltat d'amigues:

I res, com sempre, el licor vietnamita s'anava buidant i començacen les deshinibicions

I finalment va arribar el dia de la veritat: era dia 30 de juny i estava fent les maletes, l'avió cap a Amsterdam (havia de fer-hi escala per anar a Singapur i d'allà a Tokyo) sortiria a les 2:00 AM i no el podia perdre. I van arribar les 2 de la matinada, i l'individu es va trobar tirat al mig de la terminal: l'avió no sortiria. El que va passar durant la nit va ser un misteri, però un confident ens va explicar que a les 10 del matí del dia següent va rebre una trucada seva dient que el vingués a buscar a l'aeroport: estava tot begut donant cops contra els mostradors... quina nit havia passat! Festa al Prat sense avisar-nos!
En fi, per sort li van donar un bitllet pel diumenge següent i a hores d'ara suposem que ja deu estar al centre de desintoxicació de Kioto amb el seu amic Takashi.
Nobu, t'esperem el setembre per pervertir-te de nou!



1 Comentaris:
Bon dia a primera hora de la feina. Si esque ja sabia jo que el Nobu tindria complicacions al marxar. Nobu, poc et vaig coneixer, pero la primera impresio em va quedar clara. PEr cert, quan tornis pensa en portar alguna amigueta o varies per nosaltres. ^^
Canviant de tema, quina pinta mes h.... que tenen els acompanyants... Els del suc... Uff... Sense comentaris.
Lo important esque es va fer festa de despedida (ja era hora), ell va marxar una temporada i tots vareu veure :) Uns mes que d'altres.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home