Festival Frikadero Voyeur 2005

Coincidint amb l'entrada de l'estiu, ha començat la segona edició del Festival Frikadero Voyeur. Un festival de durada indeterminada i una programació d'actes bastant eclètica, en funció dels actors/actrius.

L'exigent públic, format en gran part (per no dir en la totalitat) pels habitants del Frikadero s'asseu religiosament cada nit després de sopar al balcó, posant els peus a la brana i amb un whisket a la mà, mentre observa i comenta l'actuació de la nit.

Per la seva banda, els actors i actrius donen el millor de sí mateixos assolint les expectatives d'exigència demanades per la multitud que els aclama.

En la primera sessió vam poder observar la gràcil figura del veí de davant mostrant les seves carns tapades només per un banyador del Barça. Una imatge dantesca, superada només per la seva dona, que abans, emulant la Sharon Stone a Instinto Básico, no va dubtar en separar bé les cames mentre parlava per telèfon asseguda de la finestra. Després de fregar-nos bé els ulls amb lleixiu va passar a l'acció la veïna de dalt, passejant-se pel menjador amb uns pantalons més curts que les seves calces.

I en l'edició d'anit, va ser la veïna de dalt qui va agafar el protagonisme: va sortir al balcó en calces i sostens, ens va veure allà prenent la fresca, i lluny de marxar corrents, es va quedar allà una estoneta i fins i tot ens va somriure. Un cop va entrar cap a casa de nou, i mentre la seva companya de pis lluïa un modelet rosa (de tot, menys discret) que espero que no se'l posi per sortir al carrer, vam abaixar la vista un altre cop, a veure què feien els de sota. Doncs els molt rancis havien allunyat la taula del menjador de la finestra, perquè poguessin sopar amb la tranquil·litat que ningú els observés. Bah, si precisament ahir no vaig agafar la càmera! Com que se'ns havia acabat l'espectacle al pis de sota, vam tornar a mirar cap amunt, i ja la veïna s'havia vestit: un altre cop aquells pantalonets tan curtets i un altre cop la visita al balcó de rigor. I després diuen de nosaltres per quedar-nos prenent la fresca al balcó.