Com fer callar els veïns

En la nostra infància apreniem gràcies a les classes magistrals del Coco, Epi i Blas. Ara que ja som més grandets hem canviat els nostres professors, i avui li toca a la veïna boja (la de davant) fer-nos arribar part de la seva sapiència.

Dissabte nit. Estava sopant al pis tranquil·lament (això vol dir sense tv ni res). Sense que ningú ho demanés, comença a sonar una música amb un volum bastant alt, que venia del carrer. Podia pensar que es tractava dels okupes del carrer, però pel tipus de música m'hagués estranyat que fossin ells, més aviat semblava música de macarres (d'aquesta que us agrada a algú de vosaltres, ara no entrare en detalls).
De sobte, sento com grinyola la porta del balcó de la veïna: ara la liarà (vaig pensar). I efectivament no podia ser d'una altra manera: al cap d'uns instants va passar a l'acció; només va fer falta que pronunciés unes sàvies paraules perquè la música deixés de sonar, almenys en aquest volum. La frase escollida va ser:A ver, los hijoputas de la música, bajad eso ya!. I escolta, oli en un llum. Els truchons amb problemes auditius es van donar per al·ludits.

Apa, ja podeu anar a dormir, ja heu après una cosa nova :-)