Nadal, temps de reconciliació

Ooooh, si ara és època de fer les paus, d'estimar-nos tots com germans, de somriure'ns quan ens creuem a l'escala, de germanor, de felicitat... no és bonic el nadal?

Bé, aquesta és la idea que ens vol transmetre el mal parit de l'alcalde i alguna eminència de la nostra meravellosa Comunitat de veïns, ja que mentre el primer s'ha dedicat a tallar arbres per enviar-nos a cadascun dels seus ciutadans i potencials fonts d'ingressos d'impostos, algú ha compartit la seva postal amb nosaltres i per fer-ho l'ha posat a l'armari del comptador del llum de l'escala, perquè tots la puguem veure.



Sí, si us hi heu fixat la postal està girada. El responsable de tant atroç atac contra la tradició nadalenca ha estat un servidor, i és que em posa els pèls de punta haver de llegir un altre fals bon nadal cada cop que surto del Frikadero.
De fet, aquesta tècnica es va començar a desenvolupar a casa del Prat, en aquella època que ens convidàvem a casa seva per St Joan (ja fa 2 anys que no ens deixa entrar, per cert). Dit sigui de pas, tècnica usada també quan anàvem a casa del sr Enrique, que ens convidava a menjar xoriço del poble i pizzes a casa seva (que per cert, ja no ens ha convidat més des que el vam tancar al balcó i vam fer veure que marxàvem, quan estaven a punt de venir els seus pares).