Un cop a l'any és 11-M

Avui fa un any, i tots ja sabem de què. Tots els mitjans de comunicació -amb més o menys fortuna- porten dies anunciant-ho i acompanyant-ho amb imatges excessivament explícites.

Les víctimes, una vegada més, estan a la societat (no ho són ni els polítics ni els morts, sinó les families). Els polítics (que cobren un sou pagat per tots, al revés que els pallassos tot i fer la seva feina millor) es passen la pilota de la manera més irresponsable possible, fent cares llargues i minuts de silenci cronometrats que coincideixen amb la seva hora del cafè (potser per això són les cares de preocupació). Un cop l'any, la societat es torna especialment sensible, els programes de TV faran menció al que va passar fa un any i demà serà un altre dia.

S'ha de tirar endavant, però la forma no és fer ús de la hipocresia un cop l'any i demà... festa, que aviat són les falles! (detecti's la ironia suposadament implícita)


PD: La negreta simplement és una forma més original en comptes de posar un crespó.
PD2: En principi, la quantitat de missatges amb intenció més seriosa no augmentarà.